La Cultura es commou i es revolta a Terrassa en suport a Lluís Puig

L’acte de solidaritat amb el conseller de Cultura a l’exili esdevé un emotiu homenatge personal i un clam per la llibertat dels presos polítics catalans.

El conseller de Cultura a l’exili, Lluís Puig, va rebre un càlid i reivindicatiu homenatge del món de la cultura a la seva ciutat, Terrassa, el divendres 19 de gener, en l’acte titulat Música i Literatura per la Llibertat. Terrassa amb Lluís Puig, que va fer petit l’Auditori del Centre Cultural de la capital vallesana.

L’acte era coorganitzat per la productora escènica Vesc i per la discogràfica Temps RECord,  amb el suport de les organitzacions local i comarcal de l’ANC i Òmnium i dels Amics de les Arts de Terrassa, i va comptar amb la participació de nombrosos músics, escriptors i professionals de la cultura especialment relacionats amb Puig. Els beneficis recaptats es destinaran a l’Associació Catalana pels Drets Civils, creada per familiars i amics dels presos polítics i exiliats catalans, que van ser qualificats a l’acte com a “ostatges” de l’estat espanyol. Entre els assistents hi figuraven el conseller Josep Rull, el vicepresident de l’ANC, Agustí Alcoberro, el vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri, entre molt d’altres representants de la política i la societat civil catalana. Les entrades es van exhaurir en quatre dies, però l’acte es va poder seguir en pantalla des d’una sala annexa.

“Sempre en la fosca, hi ha una cosa clara que ens crida”, suggeria un pensament del poeta Màrius Torres (1910-1942) al programa de mà de la vetllada. I una mica de llum en les tenebres de l’article 155 va voler buscar la trobada dedicada a Lluís Puig, sota la coordinació artística d’Oriol Pérez Treviño, en el que va ser un singular espectacle calidoscòpic on van confluir diferents disciplines artístiques relacionades amb la trajectòria del conseller a l’exili. Des de la música tradicional –liderada pels terrassencs Ministrils del Raval, que van rebre i acomiadar el públic amb les seves tonades festives al hall del Cercle Cultural- fins a la poesia, passant per la dansa i la cançó. Unes actuacions que van estar combinades amb els parlaments, poemes i textos que hi van pronunciar o s’hi van llegir d’escriptors i escriptores com Carles Duarte, Jaume Cabré, Miquel de Palol,  Valentí Gómez-Oliver i Jaume Aulet; Salvador Cardús, Marta Pessarrodona, Jordi Cabré, Laura Borràs, Feliu Formosa, Vicenç Villatoro. El mateix Lluís Puig va ser l’encarregat de cloure les intervencions en un vídeo projectat on agraïa l’acte, les mostres de suport rebudes i encoratjava la ciutadania a lluitar per la llibertat del presos i exiliats i per la llibertat i els anhels del país.

Carles Duarte i Jaume Cabré van ser els encarregats d’iniciar els parlaments d’una vetllada en sis actes, marcats cadascun per la interpretació d’un dels Cants per la Llibertat presa del compositor Bernat Vivancos (que cada dia en compon un, des de l’empresonament dels Jordis el 16 d’octubre), interpretats per la clarinetista Teresa Noguerón. Les interpretava mentre es podien llegir frases projectades amb imatges suggeridores al fons d’un escenari presidit per un ram amb nou roses grogues que feia presents els quatre presos polítics i els cinc exiliats. Sis pensaments van emmarcar la vetllada: “Nosaltres som el somni”, de Muriel Casals; “La intolerància és l’evidència de la impotència, d’Aleister Crowley; “L’ànima ho sap tot”, de Deepack Chopra; “Ni que només fos perquè sentissis com t’enyoro”, de Lluís Llach; “Convertirem la tristesa en energia”, de Carme Forcadell; i “Si pots mirar el cel sense por, sabràs que ets net de cor”, d’Anne Franck.

L’acte va comptar amb la participació musical del tenor Jordi Cortada, que va interpretar L’Emigrant, acompanyat de Manel Ruiz al piano; de Joan Isaac, que va interpretar Per què, acompanyat d’Antoni Olaf al piano; d’Artur Blasco, que va cantar amb el seu rabequet la Invocació al Sant Crist de Conques; de Miquel Gil, que amb la guitarra va cantar Lladres que entreu per Almansa; d’Eduard Iniesta, que amb la seva guitarra va posar música al text d’Enric Casasses Pertanyo a la llibertat; de Gemma Humet, que va cantar  i interpretar al piano Barcelona, març de 1938;  d’Anton Abad, que va tocar a la guitarra Soc de poble, acompanyat de Toxi Xuclà, que també va interpretar Déja vu, acompanyat al baix de René Creus; de Lídia Pujol, que va interpretar País petit  amb Mohamed Soulimane al violí; de Brossa Quartet de Corda, que van interpretar A las Barricadas amb Lídia Pujol; de Manel Camp, que va interpretar al piano La meva petita terra;de l’orquestra Àrab de Barcelona i el Brossa Quartet de Corda, que van interpretar Ayoub. Finalment, en el darrer acte, l’Orquestra de Cambra de Terrasa 48, dirigida per Quim Térmens, va interpretar la Sentimental Sarabande de la Simfonia Simple de Benjamin Britten, mentre que la companyia de dansa Factoria Mascaró, amb Miquel Gil a la veu i Manel Camp al piano, van interpretar el text d’Enric Casasses L’amor és Déu en barca, musicat Miquel Gil.

Una vetllada carregada d’emoció i esperit de revolat en la qual es va destacar el compromís de Lluís Puig amb el servei i la llibertat del país, de qui es va remarcar en diferents ocasions que era de tots els consellers presos i exiliats el que menys vocació tenia  de fer “carrera política” i que va assumir la conselleria de Cultura els darrers mesos abans del referèndum de l’1 d’octubre, ben conscient  del risc i el servei que assumia.