Carta de Jordi Sànchez a l’AGO 2018

Fa 2 anys i vuit mesos vaig ser escollit President de l’assemblea Nacional Catalana.

Avui, 25 de febrer del 2018, us vull dir des de la cel.la 205 del mòdul 8 de Soto del Real, que si ara pogués tornar enrere, desfer el camí fet, i em trobés de nou a Cardona davant el dilema de tornar a presentar-me com a candidat a la presidència de l’ANC, ho tornaria a fer.

Amb tota seguretat i sense els dubtes que els companys d’aquell meu primer secretariat saben que vaig tenir.
Us dec molt, amigues i amics de l’ANC. Han estat tres anys d’una gran intensitat. Gràcies a la gent de les territorials, …he conegut,… en centenars d’actes, trobades i sopars …. la força, la il·lusió i la dignitat d’un país que ha decidit ser constructor de la seva pròpia llibertat.

Avui sóc infinitament més ric en el coneixement del meu país que ho era el maig del 2015 quan em vàreu escollir president. I això, tant sols això, ja em fa estar en deute permanentment amb tots vosaltres.
Jo he vist la il·lusió de tanta gent a favor d’un nou país en forma de república i com estat independent, sé que aquesta il·lusió es farà realitat. No era una il·lusió buida, no era una il·lusió només expressada en paraules. En absolut.

La il·lusió a mi m’ha captivat i m’ha convertit en deutor amb tots vosaltres, és la il·lusió dels nostres voluntaris per fer possible un acte al poble, una encartellada a la comarca, els autocars plens per la Diada, la venda de les nostres samarretes , que la caixa de solidaritat s’emplenés i que sobretot mai manqués ni el somriure ni el civisme.
Des de Soto del Real em declaro insolvent per tornar-vos tot el que m’heu donat. Especialment des del 16 d’octubre. La vostra dignitat i el vostre escalf m’ha donat la llum i la força per seguir anímicament bé i fort el meu empresonament.

Us encoratjo a preservar l’ANC. Amb la mateixa intensitat i generositat de sempre. L’ANC és el gran fil roig de la transversalitat del país a favor d’un estat català independent en forma de República. Sense la gran força mobilitzadora que des del 2012 Catalunya ha demostrat avui no tindríem la independència tan a prop. Però sense l’ANC no haguéssim tingut mai aquestes grans mobilitzacions. I sense vosaltres i tots els socis i simpatitzants, l’ANC no seria res.

Per això quan us dic que us encoratjo a preservar l’ANC us estic dient que si us plau no canvieu. No abaixem la guàrdia. No renuncieu al vostre somriure ni a la vostra il·lusió. No renuncieu a la vostra exigència amb nosaltres mateixos com entitat ni amb els nostres representants polítics. No tingueu por de ser exigents i menys encara amb aquells que tenen un perfil semblant als qui han ocupat la presidència de l’ANC.

La intensitat dels moments viscuts i el dolor que la majoria de nosaltres hem interioritzat aquests últims mesos no ens pot fer perdre el nord i oblidar tot el que hem guanyat, com a persones i com a ciutadans d’un país que volem més just, democràtic i lliure, en aquests últims anys.

Em sento orgullós de formar part d’un país que és capaç de fer una Via Catalana, d’haver custodiat i protegit 6.400 urnes sense cap baixa fins l’obertura dels col·legis electorals, d’haver il·luminat amb el blanc de l’esperança el cel d’aquell vespre de l’11 de novembre i d’haver omplert de groc de llibertat les urnes el 21 de desembre.

Desitjo tota la sort i els encerts al nou secretariat, tot l’agraïment als meus companys del secretariat sortint, tot el suport a la futura presidència de l’ANC i totes les disculpes pels errors i desencerts que he tingut en el meu mandat.
Com va dir l’estimada Muriel, “nosaltres som el somni”. Per això us demano que quan surti de la presó em feu un lloc entre vosaltres, em guardeu una armilla de voluntari i ens disposem tots junts a seguir fent camí.

Guanyarem!

Llum als ulls i força al braç

Jordi Sànchez
Soto del Real