Les universitats catalanes, a favor de la democràcia i dels drets civils

Acte contundent el que s’ha dut a terme aquest migdia a l’auditori de l’Edifici Vèrtex de la Universitat Politècnica de Catalunya, on la comunitat universitària s’ha unit per defensar els drets civils i la democràcia.

Desenes d’entitats, organitzacions i associacions s’han adherit a l’acte, d’entre les quals l’Assemblea Nacional Catalana. Però sobretot molt de pes acadèmic, amb representació de moltes universitats catalanes: la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), la Universitat Pompeu Fabra (UPF), la Universitat Ramon Llull (URL), la Universitat de Girona (UdG), la Universitat de Lleida (UdL), la Universitat Rovira i Virgili (URV), la Universitat de Vic (UVic) i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

El periodista Antoni Bassas ha estat l’encarregat de conduir l’acte, en el qual hi ha assistit Àngels Chacón, Consellera d’Empresa i Coneixement del Govern, qui ha volgut recordar que va ser una interpretació “forçadíssima” de l’article 155 qui va destituir un Govern legítim escollit entre tots. “Som conscients que heretem un llibre que no és nostre, que qui l’hauria descriure és a l’exili o a la presó, i nosaltres, amb molta cura, intentarem omplir-ne algunes pàgines, perquè tenim reptes com a país.”

Paral·lelament, ha demanat que el dia a dia no ens anestesií com a societat, ni ens faci oblidar que hi ha gent a la presó i a l’exili, i que tampoc ens conformem mai amb les “petites engrunes”, com l’apropament dels presos. “Si suspenem aquesta assignatura, no hi haurà recuperació que valgui”, ha sentenciat.

Cal preparar-se per a la tardor

La Presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, present a l’acte, s’ha mostrat crítica amb el paper de la universitat catalana abans del referèndum, afirmant que “no es va estar a l’alçada” en la defensa d’un dret com el de l’autodeterminació. Tanmateix, ha elogiat el paper dels estudiants, que van mobilitzar-se i van “donar una lliçó” amb la seva actitud. Malgrat tot, s’ha mostrat esperançada, ja que els darrers mesos la universitat s’ha anat organitzant i coordinant, i actes com aquest demostren que s’està fent camí.

Paluzie ha demanat internacionalitzar el conflicte, i aprofitar el manifest, presentat avui, per a fer-ho. Per això, ha emplaçat la comunitat universitària a preparar-se per a les mobilitzacions que caldrà fer durant la tardor, quan començaran els judicis dels presos polítics al Tribunal Suprem. I ha reiterat la idea de convertir aquests judicis en un nou “procés de Burgos” per aconseguir el màxim impacte internacional.

Beta Forn, filla de l’ex-conseller Joaquim Forn; Laura Turull, filla de l’ex-conseller Jordi Turull; i Oriol Sànchez, fill de l’ex-president de l’Assemblea, Jordi Sànchez, en representació de l’Associació Catalans pels Drets Civils (ACDC), han constatat la vulneració de drets continuada de l’Estat espanyol, i han confessat sentir-se “estranys” dins una realitat que creien molt llunyana. “Limitar sobre què es pot debatre a les aules o al Parlament limita l’essència de la democràcia”, han advertit.

La universitat no pot ser neutra

El professor i filòsof Xavier Antich ha vaticinat que el país no recuperarà la llibertat fins que els exiliats i els presos polítics no en recuperin la seva, per això ha afirmat que les universitats no poden restar callades. “No defensem la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats com una demanda retòrica: són els nostres drets i les nostres llibertats, que estan en joc”, i per això, la universitat no en pot restar al marge, perquè restar-ne indiferent és ser-ne “còmplice”.  “Hem d’actuar com si fóssim lliures”, ha conclòs, perquè aquest fet és el que anticipa que un dia s’hi arribi a ser.

Josep Ferrer i Alicia Granados, del col·lectiu Laude, que agrupa exrectors de les universitats, han parlat de la importància de la co-responsabilització de la universitat i les institucions a l’hora de defensar les llibertats i els drets, i han compartit el regust agredolç  que, d’una banda, obliga a haver de celebrar actes com aquests però, d’altra banda, aflora un sentiment de pertinença i de valors democràtics d’alta qualitat que està desenvolupant la ciutadania de Catalunya arrel de tot aquest procés.

Finalment, s’ha fet públic un manifest, que es pot llegir aquí, en el qual es constata la degradació dels drets civils a Catalunya i la involució democràtica actuals, i constata que davant d’aquesta situació tan greu, el silenci de la universitat catalana no és una opció. Per això, apel·len a recuperar la seguretat jurídica, el respecte als drets fonamentals i a la resolució dels conflictes polítics mitjançant vies polítiques.