Paluzie: “Farem tota la pressió que puguem des de la societat civil per denunciar la violació de drets a l’Estat”

El Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions, el CIEMEN, ha acollit aquest matí una debat sota el títol de “Standing with Catalonia: the unrepresented’s perspective on the right to decide”, organitzat per l’Organització de Nacions i Pobles No Representats (UNPO), en el qual, diversos ponents de reconegut prestigi han compartit les seves visions i punts de vista sobre el procés polític català, però també sobre les experiències pròpies de cada territori que representen.

Entre els ponents, hi haviaMaysing Yang, ambaixadora pels Drets Humans i la democràcia a Taiwan; Thubten Wangchen, representant del Tibet a Barcelona i membre del Parlament tibetà a l’exili, entre d’altres representants d’altres nacions. També hi era la Presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie,que ha intervingut al debat inicial “The challenges of recognition: unrepresented nations and the international community”.

Els ponents han exposat la situació actual de les seves nacions i les problemàtiques específiques en què es troben, però sobretot han pogut exposar com les nacions oprimides tenen severes dificultats per desenvolupar-se en sota la tutela d’Estats hostils que, sovint, només cerquen la minorització de les cultures i de les nacions més petites i minoritàries, o com ha dit Shima Silavi,representat d’Ahwaz Human Rights Organization (Iran), “lluitem les mateixes batalles, però en diferents continents”.

El paper de l’Assemblea, clau de passat i futur

Elisenda Paluzie ha repassat breument el paper clau que ha tingut l’Assemblea en la capacitat d’incidir en l’agenda política i social del país, especialment des de la gran manifestació de l’any 2012. Paluzie ha afirmat que aquest període de 6 anys, des del 2012 fins al 2017, finalitza amb el referèndum d’autodeterminació i la repressió política i judicial efectuada des de llavors.

Segons ella, el referèndum ha estat el mecanisme clau per exercir el dret a l’autodeterminació, i ha recordat que, com va passar a Catalunya a l’octubre, la majoria de referèndums que s’han fet en les ultimes dècades han estat unilaterals, sense acord amb els Estats dels quals es volien independitzar, amb algunes excepcions, com la d’Escòcia o Montenegro.

La Presidenta de l’ANC, però, ha volgut marcar una diferència molt clara: en el cas de Catalunya, el referèndum va ser reprimit amb molta repressió, que en contrast amb d’altres casos, fins i tot amb tancs pel carrer, no es va produir a d’altres processos i llocs, i la imatge de la policia colpejant ciutadans ha marcat profundament la data. Per això, Paluzie ha recordat les paraules que Alfred De Zayas ha pronunciat recentment, en què ha constatat que, amb aquesta repressió, s’han violant nombrosos drets humans i civils, fins i tot la pròpia democràcia.

Denunciar les vulneracions de drets

Paluzie ha explicat que des de l’Assemblea s’estan duent a terme, i se’n duran més, estratègies per denunciar la violació de drets. D’una banda, ja s’està fent, conjuntament amb òmnium Cultural i Ben Emmerson, en denunciar la vulneració de drets polítics i de sufragi passiu dels presos polítics.

I de l’altra, també es col·labora amb l’Associació Catalana pels Drets Civils (ACDC) i es fan accions a organismes de les Nacions Unides. L’objectiu de tot plegat: “construir el cas català internacionalment”. I això, a ulls de Paluzie, ha de servir per carregar la pressió sobre la Unió Europea i els seus estaments perquè recuperin la seva “responsabilitat” amb el dret d’autodeterminació.

Paluzie ha subratllat que la UE no pot eludir la seva responsabilitat i cal que afronti la situació, i que abandoni la idea de “clubs d’estats” en la qual viu ara. Per això, ha avançat que des de la societat civil es farà tota la pressió que es pugui a la comunitat internacional per “denunciar la violació de drets” i “començar a construir el cas català per reconèixer el dert a l’autodeterminació”.

Així mateix, ha recordat que, després de les primeres onades independentistes de la descolonització i dels països de l’est d’Europa, ara Europa ha d’entendre que si la majoria de la societat vol autodeterminar-se pacíficament i democràticament, “no es pot contribuir al conflicte” mitjançant la violació de drets com fins ara, perquè això representa una situació “inacceptable” en una societat com l’Europea que es considera ella mateixa fundada per a la prevenció de conflictes.