L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) constata la regressió democràtica de l’Estat espanyol a Gal•les

La presidenta del Parlament gal·lès va mostrar-se consternada pel fet que la seva homòloga a Catalunya, Carme Forcadell, estigui empresonada per haver permès un debat que ella mateixa o el seu col·lega escocès han permès i que, en cap cas, això els ha fet témer per la seva llibertat.

L’ANC va participar ahir a l’Eisteddfod (National Eisteddfod of Wales), un festival cultural de grans dimensions que té lloc a la capital de Gal·les, Cardiff. D’entre les desenes i desenes de xerrades que s’hi fan, l’ANC va participar, de la mà de Begotxu Olaizola, a la que portava per títol «Catalunya: beth nesaf?» (Catalonia, what’s next?), en la qual hi van participar, a més, Elin Jones, presidenta del Parlament de Gal·les, i Ned Thomas, acadèmic i intel·lectual gal·lès. L’acte va ser moderat per Elin Haf Gruffydd Jones, un referent en el món dels mitjans de comunicació i de les llengües minoritzades. De fet, tot l’acte va ser en gaèlic, la llengua pròpia de Gal·les.

Olaizola va recordar que les manifestacions i actes que s’estan fent des de Catalunya i altres indrets exigint la llibertat dels presos polítics i dels exiliats no seran suficients per alliberar-los, i que només la República catalana ho podrà aconseguir. La representant de l’ANC va constatar la impossibilitat que l’Estat espanyol canviï, i va recordar que durant molts anys ha tingut l’oportunitat de convertir-se «en un país més democràtic i just». Per tant, Olaizola va ser pessimista respecte d’una solució negociada amb l’Estat, fins i tot en el supòsit que un president del govern espanyol decidís negociar amb Catalunya. «L’establishment i l’exèrcit no ho permetrien», va concloure.

Així mateix, Olaizola va reconèixer que els catalans estan sols en aquest procés, i que Europa no vindrà al rescat, però que, tanmateix, hi ha ciutadans i col·lectius a Europa que creu en els valors i llibertats democràtiques. Per això, va receptar autoconfiança i actuar com un Estat independent, altrament ningú prendrà Catalunya seriosament. D’aquesta manera, el conflicte català s’instal·larà a l’agenda internacional i permetrà explicar per què la República catalana és quelcom de positiu a escala internacional i tot el que es pot oferir des de Catalunya.

Regressió democràtica a l’Estat espanyol

Al seu torn, Elin Jones va considerar preocupant que en les democràcies occidentals, al segle xxi, representants polítics estiguin empresonats per dur a terme la tasca per a la qual van ser escollits. La presidenta del Parlament gal·lès va mostrar-se consternada pel fet que la seva homòloga a Catalunya, Carme Forcadell, estigui empresonada per haver permès un debat que ella mateixa o el seu col·lega escocès han permès i que, en cap cas, això els ha fet témer per la seva llibertat.

Finalment, Ned Thomas va explicar que, al llarg dels anys de treballar a Salamanca i de viatjar a Espanya, hi ha constatat una manca de tradició democràtica, i que els valors i llibertats que a Gal·les es donen per descomptats, a Espanya són qüestionats per sistema.