Presentat el recurs d’empara constitucional impulsat per l’Assemblea per denunciar la vulneració dels drets dels electors

Una trentena de persones d’un teixit molt ample i divers de la societat civil han presentat un recurs d’empara, impulsat per l’Assemblea Nacional Catalana, al Tribunal Constitucional espanyol per la suspensió dels diputats processats del Parlament. El recurs, que es va presentar el passat dilluns, 15 d’octubre, s’ha fet contra la interlocutòria del Jutge Llarena del Tribunal Suprem del 9 de juliol de 2018, que suspenia les funcions de diversos diputats del Parlament.

Amb aquesta suspensió, contrària a la llei, es vulnera el dret dels ciutadans a participar en els afers públics directament o per mitjà de representants lliurement escollits en eleccions per sufragi universal, recollit a l’article 23.1 de la Constitució i el 25 a) del Pacte Internacional dels Drets civils i polítics de les Nacions Unides.

De fet, aquest recurs és un pas previ imprescindible per poder arribar, finalment, al Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides, ja que si el recurs és desestimat pel Tribunal Constitucional, es plantejarà la petició d’emparament al Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides. Allà, s’hi cercaran mesures cautelars per la vulneració de drets polítics, amb la voluntat que es pronunciïn com en els casos recents de Jordi Sànchez o de l’expresident del Brasil Lula da Silva.

La suspensió dels parlamentaris i la seva substitució per d’altres diputats, contrari al dret parlamentari, afecta la representació política que els han conferit els electors afectant les majories parlamentàries i limitant els drets exercits per la ciutadania a les eleccions del 21 de desembre de 2017. També afecta els drets a la llibertat personal, d’expressió i d’associació recollits en totes les normes de Drets humans de la Constitució, europees i de les Nacions Unides.

L’Assemblea Nacional Catalana dona suport a aquesta iniciativa i a totes les que es plantegin en defensa dels nostres drets individuals i col·lectius, de les institucions i del Parlament com a dipositari de la sobirania del nostre poble.

A continuació teniu la relació de noms dels demandants:

Jaume Cabré Fabré, Escriptor
Josep M Antràs Badia, Advocat, ExDegà del Col·legi d’Advocats.
Magda Oranich Casagran, Advocada.
Borja de Riquer i Permanyer, Historiador.
Benet Nomdedéu Tobella, Metge.
Maria Favà Compta, Periodista.
Pilar Rebaque Mas, Advocada.
Anna Sallés i Bonastre, Historiadora.
Abel Valentí Pié Lacueva, Advocat.
Carles Duarte i Montserrat, Poeta.
Carles Sales Pastor, Actor.
Carme Sansa i Albert, Actriu.
Antoni Llimona Botey, Pagès.
(Pep) Josep Riera Porta, Pagès.
Oriol Bohigas i Guardiola, Arquitecte.
Ada Parellada i Garrell, Cuinera.
Joan Domènec Ros i Aragonès. Ecòleg i President de l’IEC.
Miquel Samper Rodriguez, Advocat.
Roderic Guigó i Serra, Bioinformàtic (Premi Nacional de Recerca 2018).
Antoni Pau Strubell Trueta, Professor.
Carlos Adolfo McCragh Prujà, Advocat.
Elisenda Paluzie i Hernàndez, Economista i Presidenta de l’ANC.
Josep Cruanyes i Tor, Advocat i Vicepresident de l’ANC.
Enric Majó i Miró, Actor.
Patricia Sarrias Javier, Educadora Social.
Josep Maria Vilajosana Rubio, Professor de Filosofia del Dret.
Joan Torres Binefa, Directiu de Banca.
Jordi Roset Chaler, Empresari.
Isabel Brugue Aliu, Infermera.
Betona Comin Oliveres, Pedagoga.
David Agustí Fernàndez Aguilera, Empresari .
José Luis Rodriguez Vazquez, Enginyer Industrial.
Ricardo Ibañez Julvé, Director comercial.
Patricia Sierra Llaberia, Advocada.