Corresponsals estrangers i Elisenda Paluzie debaten sobre la internacionalització del procés independentista

La sala d’actes del Pati Llimona de Barcelona va acollir dilluns al vespre un debat al voltant del llibre ‘Franco lives on’, de Lluc Salellas, que ha estat traduït per la sectorial de traductors de l’Assemblea Nacional Catalana. El projecte ha estat impulsat per la Comissió d’Incidència Internacional de l’entitat, que serà l’encarregada de difondre milers de còpies del llibre arreu del món, a través de les Assemblees Exteriors.

El llibre explora les arrels del règim franquista i la seva incrustació en les institucions i en la cultura política de l’actual Estat espanyol. La tesi és diàfana: l’autoritarisme del franquisme no se n’ha anat. La transició va estar lluny de ser modèlica i no s’ha fet un exercici real de memòria històrica; factors que expliquen en gran mesura les reaccions antidemocràtiques de l’Estat davant l’exercici del dret d’autodeterminació per la societat catalana l’1 d’octubre.

Marisol Elena Brandolini, Fabien Palem i Lex Rietman, corresponsals a Catalunya de mitjans italians, francòfons i neerlandesos i flamencs, respectivament, van compartir faristol amb Elisenda Paluzie, la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, i Lluc Salellas, en un debat moderat pel periodista Ferran Casas, president del Grup Barnils. Tots van indagar en les principals dificultats i reptes que el procés d’independència de Catalunya té per assolir l’objectiu de la internacionalització i de quina manera el moviment independentista pot incidir més eficaçment en l’opinió pública internacional.

El judici contra els presos polítics, un bumerang contra l’autoritarisme de l’Estat espanyol

En aquesta línia, Elisenda Paluzie va posar èmfasi en el potencial de les Assemblees Exteriors i en la importància de continuar incidint amb pedagogia a l’exterior, i va assenyalar que la internacionalització serà una de les prioritats de l’Assemblea durant els propers mesos. El judici, segons Paluzie, “s’ha de convertir en un bumerang” que posi de manifest la naturalesa autoritària de l’Estat espanyol, que no ha cessat en la vulneració de drets elementals a conseqüència de reprimir en primera instància el dret a l’autodeterminació, un dret que l’Estat criminalitza tot i haver-lo ratificat: forma part del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics.

L’objectiu internacional durant els judicis, que es preveu que comencin al llarg de les properes setmanes, serà el de denunciar els comportaments autoritaris de l’Estat espanyol i alhora reivindicar el dret a l’autodeterminació del poble català. L’actitud de l’Estat ha alertat diversos governs i organismes internacionals, que ja han advertit del perill de les pràctiques negligents amb la garantia dels drets fonamentals. En són els casos, per exemple, d’Amnistia Internacional, l’Organització Mundial Contra la Tortura, el Comitè de drets humans de les Nacions Unides o els cada vegada més parlamentaris i dirigents europeus que s’han posicionat públicament.

L’acte el va tancar el prestigiós periodista danès Per Nyholm, una referència en el camp d’anàlisi de la política europea. Va ser el més contundent a l’hora de donar un consell a la societat catalana: “cal que es guanyi a pols el seu objectiu i que actuï amb fermesa”. “Cap moviment ha triomfat des del sofà”, va concloure.