«Els presos polítics d’Espanya són els veritables demòcrates d’Europa»

Els presos polítics a les presons catalanes són els Vaclav Havel i Lech Walesa del nostre temps

 

Lledoners, Catalunya

Per primera vegada després de més de 50 anys soc de nou a la presó. Aquell cop va ser per l’arrest de Szczecin. Aleshores vaig ser arrestat mentre parlava amb tres o quatre captaires a l’entrada d’una església. Però, és clar, de captaires, com se sap, no n’hi havia a l’Europa oriental comunista. Per tant jo em trobava en aquell moment en el lloc equivocat. Vaig passar un parell d’hores a la garjola acompanyat d’una barreja de carteristes i altres delinqüents comuns. No em van fer mal. Jo era danès i, per tant, intocable.

 

L’altre dia vaig visitar la presó de Lledoners, a Catalunya. Allà a Lledoners, el Govern de Madrid hi té retinguts set líders polítics no violents i elegits lliurement pel poble. Quatre d’ells han començat una vaga de fam per protestar contra la lentitud del sistema judicial espanyol. M’han assignat 45 minuts amb Raül Romeva, ex parlamentari de la UE i després exconseller d’Afers Exteriors de Catalunya.

 

Juntament amb la Francesca, conduïm des de Barcelona en direcció cap al cel blau de l’horitzó, a través de petits pobles i ciutats decorats amb llaços grocs. Per tot arreu aquest símbol de solidaritat amb els set homes a Lledoners i les dues dones -l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell i l’exconsellera de Treball, Afers Socials i Família Dolors Bassa, presoneres en altres dos centres penitenciaris- tots ells amenaçats amb penes de presó fins a un màxim de 25 anys.

Al davant de Lledoners, centenars de persones esperen el seu torn de visita. En el nostre recorregut, moltes portes metàl·liques, molts panys de seguretat que s’obren i es tanquen al nostre pas. Creuat el pati interior, envoltat d’una paret de sis metres d’alçària, arribem a la zona de visites i trobem la nostra cabina de conversa. Aquí ens espera Romeva, que ja fa gairebé un any que és a la presó, no perquè hagi estafat o assassinat, sinó perquè té una opinió política diferent a la de Madrid: que Catalunya, conquerida per Espanya al segle xviii, té el dret a ser una república europea normal, lliure del règim espanyol corrupte i opressiu. Ens saludem ajuntant els palmells de les nostres mans damunt del vidre de seguretat que ens separa. A les cabines veïnes veig en Jordi Sànchez i en Jordi Turull, tots dos amb el polze elevat. Avui han començat una vaga de fam indefinida.

A través del telèfon de la cabina, Romeva em diu: «Cada dia estem més forts. Les estupideses d’Espanya ens ajuden. El poble català està amb nosaltres. Ens dona moral. Volem una democràcia europea, una llibertat europea, drets humans, modernitat, tot el que l’Estat espanyol ens nega. Necessitem un referèndum internacionalment supervisat». A Lledoners molts admiren els presos polítics. «No volem ni tenim cap privilegi», assenyala Romeva. «Netegem, fem serveis de cuina, ens tracten com a tots els altres. Així ha de ser». Romeva ensenya disciplina esportiva als altres presos. L’exvicepresident Junqueras imparteix classes d’història.

Ara, en el moment en què escric aquest article, dos exconsellers més, Joaquim Forn i Josep Rull, s’han unit a la vaga de fam. Els presos protesten contra la paralització de les seves denúncies al Tribunal Constitucional, tot sabent que només quan es disposa d’una sentència definitiva d’aquest Tribunal es pot recórrer al Tribunal Europeu de Drets Humans. Allà s’espera que tota aquesta miserable actuació d’Espanya se li torni en contra amb una condemna internacional inaguantable.

De tornada al pati, noves portes metàl·liques i més panys de seguretat. A la sortida de la presó, homes i dones m’abracen. M’estic marejant, soc a Uzbekistan o a Europa? On són el Løkke Rasmussen i l’Anders Samuelsen? Aquests presoners són els nostres veritables demòcrates, són els nous Vaclav Havel, Lech Walesa i els milers de persones anònimes a l’Europa Central comunista del passat, els Gandhi a l’Índia i els Nelson Mandela a Sud-àfrica.

El futur els pertany a ells, no als seus opressors.

 

Per Nyholm, Jyllands-Posten (8.12.2018)

Traducció catalana: Lorena de Abuin