L’Assemblea i el Consell per la República apel·len Europa a través d’una Iniciativa Ciutadana Europea perquè respecti els drets de les minories a l’Estat espanyol

Nova mesura per internacionalitzar el conflicte polític que pateix Catalunya. En una roda de premsa feta aquest matí a Brussel·les, l’Assemblea Nacional Catalana, el Consell per la República i altres representants cívics i polítics europeus han fet pública una iniciativa que pretén traslladar a la Comissió Europea i al Parlament Europeu la situació actual de l’Estat espanyol. I ho farà a través d’una Iniciativa Ciutadana Europea (ICE), que haurà de recollir 1.000.000 de suports a tota Europa.

Aquest fet, però, no desanima els organitzadors, que consideren que es podrà assolir sense dificultats com a conseqüència de la preocupació que existeix a Europa per la deriva autoritària i antidemocràtica que ha pres l’Estat espanyol. A més, han deixat ben clar que la iniciativa serà finançada en la seva totalitat mitjançant fons privats de ciutadans i entitats sense ànim de lucre.

A la presentació hi ha assistit el president de la Generalitat a l’exili, Carles Puigdemont, així com alguns consellers també exiliats, com és el cas de Toni Comín, Lluís Puig i Clara Ponsatí. La presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie, hi ha estat present, i Gérard Onesta, exvicepresident del Parlament europeu.

Una iniciativa a favor del Regne d’Espanya
Des dels organitzadors, han volgut constatar que aquesta ICE no va en contra de ningú, sinó a favor del Regne d’Espanya, ja que consideren que pot ajudar-lo a concloure el seu procés de transició democràtica i poder reforçar així les seves institucions des d’una perspectiva democràtica i garantir els drets de les minories, com la catalana i la basca.

La iniciativa pretén demostrar que aquestes vulneracions no són puntuals, sinó que són generalitzades i han sorgit arrel del procés polític emancipador que viu Catalunya, que han destapat defectes i riscos sistemàtics de l’Estat espanyol que vulneren drets fonamentals reconeguts al Conveni Europeu de Drets Humans i recollits al Tractat de Lisboa.

Emfatitzen així, l’escàs respecte al dret de les minories; la politització de les altes instàncies jurisdiccionals; la inexistència de contrapesos a les altes instàncies jurisdiccionals; el nul respecte a l’aplicació directa de normes i principis rectors de la Unió Europea; la utilització “espúria” per l’Estat de diversos mecanismes de cooperació jurídica entre estats membres; la vulneració de drets civils i polítics a les minories i els seus representants; i la vulneració sistemàtica de determinats drets sense els quals una societat difícilment pot qualificar-se de plenament democràtica.