Posar la Cambra de Barcelona al servei de la majoria

Aquest divendres la seu de l’Assemblea ha acollit la roda de premsa per valorar els resultats a les eleccions a les cambres de comerç de la candidatura Eines de País, que comptava amb el suport de l’entitat i que ha assolit la majoria absoluta de vocalies a la Cambra de Comerç de Barcelona i ha entrat amb força a la resta de cambres on ha presentat candidatures, com les de Terrassa, Sabadell i Manresa. Roser Xalabrader, Maria Català i Jesús Torres, portaveus de la candidatura Eines de País a la Cambra de Barcelona, juntament amb Jordi Roset, portaveu de la mateixa candidatura a la Cambra de Terrassa, han acompanyat la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, en aquesta valoració.

En total, 46 dels 67 candidats d’Eines de País han estat escollits, cosa que significa un 68,6 % d’èxit a nivell global. Els resultats de la candidatura independentista Eines de País a les diferents cambres de comerç han estat els següents:

• Barcelona: es van presentar 40 vocalies i se n’han obtingut 31. Per tant, 77,5% d’èxit.
• Terrassa: es van presentar 21 vocalies i se n’han obtingut 10, cosa que significa un 48% èxit.
• Sabadell: es van presentar 4 vocalies i se n’han obtingut 3, que equival a un 75% d’èxit.
• Manresa: es van presentar 2 candidatures a vocalies i s’han obtingut totes dues. 100% d’èxit.

Elisenda Paluzie ha remarcat el valor del gran resultat de les candidatures independentistes a les eleccions a les cambres: “volem ratificar l’alegria de l’Assemblea per aquesta victòria i donar les gràcies a candidats i candidates que s’hi han deixat la pell”. Ha volgut subratllar, també, el paper dels voluntaris de l’Assemblea que han col·laborat en la difusió de les candidatures. També ha assegurat que aquestes candidatures han treballat “amb total autonomia, sense influència de l‘Assembla en la presa de decisions” i ha explicat que la intenció és continuar col·laborant: “l’Assemblea estarà a disposició del que necessitin a través de les seves sectorials d’empresaris o economistes”.

En relació a la Cambra de Comerç de Barcelona, Paluzie ha volgut destacar la “importància transcendental” d’aquesta victòria, que ha de posar la institució al servei del país, de les seves empreses i del seu teixit productiu. “Es tracta de posar la Cambra al servei de la majoria i no al servei d’uns quants”. Aquest triomf, segons l’Assemblea, és una fita important per a l’independentisme: “hem assolit moltes fites; la més important va ser guanyar el referèndum. Però no s’ha aconseguit fer efectiva la independència. Aquest secretariat ha volgut analitzar què va passar l’octubre de 2017 i quines febleses van influir en el fet que no s’hagi aconseguit la independència. Una de les que vam detectar és l’existència de grans empreses de caràcter oligopolístic, molt lligades al poder polític espanyol, que van contribuir a la campanya de la por econòmica”.

Una victòria de la societat civil que enforteix l’independentisme

“Feta aquesta anàlisi, tenint en compte que l’Assemblea és societat civil i que té una base social molt àmplia, amb més de 47.500 socis i 45.000 simpatitzants, i que tenim capacitat d’influència i mobilització sobre la societat catalana, vam decidir posar-la al servei de projectes autònoms que contribuïssin a l’objectiu d’enfortir-nos per tenir una societat civil més preparada per quan torni a plantejar-se un embat democràtic”, ha indicat Elisenda Paluzie.

La presidenta de l’Assemblea ha recordat que un dels papers fonamentals de la Cambra és l’elaboració d’estudis econòmics des del seu prestigiós servei d’estudis, en què els equips directius de la Cambra decideixen quins tipus d’estudis es fan. “Seria molt interessant que es fessin estudis que expliquin perquè se’n van anar determinades empreses. Van ser campanyes de pressió política? Què va passar amb la fuita de dipòsits bancaris? Van ser institucions de l’Estat espanyol que van retirar fons bancaris?”, s’ha preguntat. “Hi va haver molta foscor, poca transparència, i hem trobat a faltar estudis que ens diguin amb rigor i objectivitat què va passar aquell mes d’octubre. Hem trobat a faltar que, davant les campanyes de la por, no se sortís amb força a explicar exactament els impactes econòmics que s’havien produït”. 

“Algunes institucions van callar davant les mentides de la por econòmica, algunes de tan falses com que el canvi de seus d’empreses podia representar una caiguda del 30% del PIB de Catalunya”. “Vam trobar a faltar algunes veus amb influència, rigor i sentit de la responsabilitat de la societat civil empresarial que les desmentís”. Segons Paluzie, les dades econòmiques objectives han acabat desmentint el que es va dir en aquell moment. Hi havia institucions econòmiques de l’Estat que, “directament, van estar fent un paper de pressió perquè no es declarés la independència”, ha volgut deixat clar.

Unes cambres independentistes, representatives i igualitàries

En nom de la candidatura a la Cambra de Comerç de Terrassa han intervingut candidats Natàlia Cugueró, a través d’un vídeo, i Jordi Roset. Tots dos han volgut destacar la importància d’unir forces entre les diverses cambres, la necessitat de deixar d’invisibilitzar les dones i han celebrat que la Cambra de Terrassa s’hagi obert al territori i a les seves empreses. “Cal que totes ens unim per treballar pel país. A Terrassa ens hem enfrontat a una entitat que és propera a l’independentisme i que ha pogut incidir més en els empresaris. Des d’aquí els donem l’enhorabona a la patronal CECOT per haver guanyat”, ha volgut indicar Roset.

Finalment, han intervingut els membres de la candidatura Eines de País a la Cambra de Barcelona. Roser Xalabarder, de l’empresa Nubur XXI, escollida en un dels epígraf de serveis immobiliaris, ha subratllat que la candidatura Eines de País “ha obert la porta perquè l’empresariat es manifesti com a independentista, cosa que ens havien fet creure que no podríem fer, que no seria possible”. “La ciutadania s’ha organitzat per retornar una eina de poder econòmic al país i amb aquest procés s’ha aconseguit que la Cambra torni a ser coneguda per les petites i les microempreses, i entre els autònoms, que no en sabien res”. Ha volgut indicar, com a objectiu del proper govern de la Cambra, representar el teixit productiu del país: “hem de fer que les 430.000 empreses que formen part de la Cambra la sentin seva, que en treguin profit i se sentin representades”.

Maria Català, de Bacus Events, del sector dels esdeveniments, ha volgut posar l’accent en la preparació de l’equip per liderar la cambra: “la candidatura que ha fet possible aquest triomf està formada per 40 empresaris arrelats al país i que treballem per ell sense por de les represàlies”. “Som un equip altament preparat que vol governar de manera inclusiva i transversal”, ha volgut deixar clar.

I ara, què?

Respecte els objectius d’aquest nou govern, Català n’ha volgut remarcar tres de principals. El primer, fer de la Cambra un actor estratègic per a l’economia de Catalunya. El segon, representar “tots els empresaris: petits, grans, autònoms i cooperatives”. El tercer, fer de Catalunya el país amb més benestar i riquesa d’Europa. “Estem convençuts que sense la independència aquest objectiu no és possible. Assolir-la serà un pas més per aconseguir posicionar Catalunya com una gran regió industrial i creadora de riquesa. Un pol econòmic al sud d’Europa i a la Mediterrània”.

Jesús Serra, de Ràpid i Segur Assistència de la Llar, del sector de la construcció, ha volgut remarcar que “ens distingim perquè no som una candidatura presidencialista. Hem decidit que la cambra serà gestionada per un equip. Pel millor equip que puguem crear. Ens volem enorgullir de fer el millor equip que mai hagi governat la Cambra de Barcelona”.

Una presidència compartida i paritària

Sobre l’elecció de la presidència de la Cambra de Barcelona i del consell executiu que l’acompanyarà en el mandat, encara haurem d’esperar, almenys fins al proper dia 22, per saber qui ocupa els càrrecs, que seran escollits pels 40 candidats d’Eines de País a la Cambra de Barcelona. Segons ha explicat Serra, 17 dels candidats ja s’han ofert a formar part d’aquest consell, que portarà el timó de la Cambra, i que el conformaran 12 persones. Els 40 candidats també escolliran qui ocupa la presidència, per a la qual ja s’han postulat 4 dels candidats, i la resta de càrrecs orgànics, segons ha avançat Serra. La idea és que el mandat, de 4 anys, tingui una presidència compartida entre un home i una dona, amb dos anys de presidència respectivament.

Finalment, Serra també ha volgut agrair a les persones que fins ara ocupaven els càrrecs a la Cambra que s’hagin ofert a col·laborar per fer al millor possible la transició. En aquest sentit, “no pensem que hi hagi un procés de trencament, sinó que tenim la voluntat de treballar amb conjunt amb altres institucions i organismes”.