L’Assemblea, Òmnium i l’Associació de Foment de la Caixa de Solidaritat evidencien la vulneració de drets fonamentals en la causa contra l’1-O

L’Assemblea, Òmnium i l’Associació de Foment de la Caixa de solidaritat han anunciat aquest matí en roda de premsa que s’han assolit els 5,8 milions d’euros de fiança per responsabilitat civil que imposa el jutjat número 13 de Barcelona sobre els 17 acusats de malversació. Alhora, han denunciat la vulneració de drets fonamentals i la manca de garanties processals per part de la justícia espanyola en la causa general contra el referèndum d’autodeterminació de Catalunya.

El vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri, ha volgut posar de relleu aquesta vulneració de drets que comet l’Estat, assenyalant que “ahir mateix vèiem com se suspenien uns diputats que representen més d’1 milió i mig de vots, alterant les majories parlamentàries. Avui som aquí per tornar a denunciar aquesta vulneració de drets constant i la persecució d’uns servidors públics que l’únic que van fer és facilitar que la ciutadania pogués exercir el seu dret a l’autodeterminació”, ha explicat. “Som aquí per responsabilitat i per solidaritat. Ningú quedarà sol”, ha volgut remarcar. Per últim, ha demanat dos gestos clars: continuar omplint la Caixa de Solidaritat i respondre massivament a les urnes.

A continuació, Elisenda Paluzie, presidenta de l’Assemblea, ha explicat la situació anòmala que suposa la fiança imposada pel jutjat 13 de Barcelona. “El que està passant al jutjat 13 és una vulneració flagrant de drets fonamentals. En aquest cas concret, el dret a un judici just i la manca absoluta de garanties processals”, ha deixat clar. Alhora, ha volgut fer palès que “organitzar un referèndum no és un delicte i no és al codi penal. Per tant, qualsevol despesa associada al referèndum no és delictiva”.

En segon lloc, Paluzie ha denunciat que “els mateixos fets s’estan jutjant a dos jutjats diferents, que fan estimacions de despeses diferents”. “La fiança per responsabilitat civil que va definir el Suprem fa uns mesos va ser de 2,1 milions d’euros que ja es van dipositar. Ara, en aquest jutjat, pels mateixos fets, es reclamen 5,8 milions d’euros. Per acabar-ho d’adobar, es demanen aquests 5,8 milions d’euros i no s’accepta que hi ha 2,1 milions que ja han estat dipositats al Suprem i que, per tant, han estat prestats com a garantia d’aquests fets que diuen suposadament delictius”, ha criticat.

Ha volgut remarcar, també, la celeritat anòmala que el jutjat 13 ha mostrat en aquest cas. “Es va fer un pagament inicial de 3,7 milions d’euros perquè s’estava pendent d’un recurs pels 2,1 milions que ja havien estat dipositats. Ara ens trobem que abans que es resolgui el recurs per part de la jutgessa, es comencen a bloquejar els comptes, embargar els dipòsits, abans de la resolució d’aquest recurs amb una agilitat i rapidesa mai vista en processos d’embargament d’aquest tipus”, ha explicat.

Per últim, Paluzie ha assenyalat que la vulneració de drets no cessa i ha evidenciat la falta de lògica en el raonament que fan els tribunals espanyols. “Ens trobem que, aquesta setmana, al Suprem declaren les pèrits d’Hisenda, que són les que van fer l’informe pel jutjat 13, i diuen al Suprem que l’estimació que fan de despeses associades al referèndum és de 917.000 euros, i aquí s’estan reclamant 5,8 milions, quan és el mateix jutjat que els va encarregar l’informe d’hisenda”. “No tenim paraules per descriure com ens sentim. Però no podem deixar que tanta injustícia recaigui sobre les persones que des del govern van complir amb la seva obligació. Per tant, agraïm i seguim cridant a la solidaritat fins a aixecar els embargaments que estan pendents”, ha conclòs.

Núria de Gispert, en qualitat de presidenta de l’Associació de Foment de la Caixa de Solidaritat, ha volgut denotar la poca qualitat democràtica de la justícia espanyola. “El que ahir va passar al Congrés de diputats amb la decisió de suspendre els drets és vergonyós. No sabien com agafar-ho, per això han utilitzat la Llei d’Enjudiciament Criminal, que és l’arma que tenen per atacar els drets dels catalans. És un insult al més d’1 milió i mig que els van votar”. “Quan diem que ens n’hem d’anar, ho diem per això: no podem viure en un país que el que fa cada dia és pensar com s’ataca als catalans”, ha lamentat.

De Gispert també ha volgut remarcar el gest de solidaritat del poble català. “Volia agrair de manera solemne la solidaritat de tantes persones anònimes que hi posen el seu gra de sorra. La Caixa acompanya els acusats en aquest tràngol tan greu perquè estiguin més tranquils. Els volem transmetre aquest missatge de solidaritat i companyia. Estem amb tots ells i serem amb tots els qui en el futur ho necessitin”, ha assegurat.

Per últim, Ernest Benach, vicepresident de l’Associació de Foment de la Caixa de Solidaritat, ha alertat que malgrat haver arribat a la quantitat de 5,8 milions d’euros, hi ha ”17 persones amb els comptes corrents embargats” i per això ha fet una crida a continuar amb la solidaritat. Ha detallat que la fiança s’ha dipositat en diverses fases. “S’han continuat ingressant diners i es pot arribar als 5,8 milions amb una aportació dinerària de 5,1 milions i els 0,7 restants s’han aportat a través d’embargaments de les propietats de les persones afectades. Hem parat el cop, però encara hi ha 17 persones amb els comptes embargats i propietats afectades”.

Benach ha fet una crida a continuar aportant a la Caixa de Solidaritat per reforçar-la: “l’objectiu és continuar amb aquesta onada de solidaritat extraordinària i poder aixecar aquest embargament. Demanem aportacions per fer front no només a aquest cas, sinó a molts d’altres casos menys visibles de persecució arrel de l’1-O”, ha finalitzat.