Stellan Vinthagen és professor de sociologia, titular de la càtedra per a l’Estudi de l’Acció Directa Noviolenta i la Resistència Civil. És doctor (PhD) en Recerca sobre Pau i Desenvolupament (Universitat de Gotemburg), 2005, i llicenciat (BA) en Sociologia i Relacions Internacionals (Universitat de Gotemburg), 1997.   

Actualment el Dr. Vinthagen és professor (Professor) de Sociologia del Departament de Sociologia de la Universitat de Massachusetts i del  Departament de Sociologia i Ciència del Treball de la Universitat de Gotemburg. És també el primer titular d’una càtedra per a l’Estudi de l’Acció Directa Noviolenta i la Resistència Civil a la Universitat de Massachssetts, amb seu a Amherst, i director de la Resistance Studies Initiative, de la Universitat de Massachusetts, amb seu a Amherst.

Des de 2009 és assessor acadèmic de l’International Center on Nonviolent Conflict de Washington. És Co-convener del Nonviolence and Peace Movement Commission.

La seva àrea d’expertesa són els estudis sobre la resistència, les estratègies de l’acció noviolenta (resistència civil), moviments social i canvi, la teoria del poder. El Dr. Vinthagen ha publicat nou llibres, la major part sobre la noviolència.

A més de la seva expertesa teòrica, el Dr. Vinthagen ha fet molta recerca de camp. La major part de la seva experiència de treball de camp l’ha dut a terme a l’Àfrica i a Europa. Aquesta experiència i els seus coneixements teòrics li han permès organitzar formacions sobre acció i estratègia en moviments per la pau, la justícia i el medi natural al llarg de més de trenta anys.

Discussió del calvari i el llegat històrics dels tàtars de Crimea en llur moviment noviolent, que començà durant l’exili forçat per la deportació en massa feta per Stalin al 1944 i que avui continua per l’ocupació de territori ucrainès per part de Rússia.  

• Qui són els tàtars de Crimea?
• Breus antecedents històrics
• El calvari de l’exili forçat
• El retorn a la península de Crimea durant la independència d’Ucraïna el 1991
• L’ens d’autogovern (Mejlis) i l’assemblea (Kurultay) dels tàtars de Crimea
• L’adopció per Ucraïna de la Declaració de les Nacions Unides sobre els drets dels pobles indígenes
• L’ocupació de la península de Crimea per la Federació de Russa el 2014
• El calvari de la persecució
• La lluita noviolenta continua

La Sra. Ayla Bakkalli, és la representant als EUA de l’ens d’autogovern (Mejlis) dels tàtars crimeans davant el Fòrum Permanent de les Nacions Unides sobre Qüestions Indígenes des del 2007 i membre executiu del Congrés Mundial dels Tàtars Crimeans. La Sra. Bakkalli és també assessora de la Missió Permanent d’Ucraïna davant les Nacions Unides en assumptes indígenes. Es va graduar a la Universitat de Nova York i en el marc d’un programa conjunt prosseguí a la Universitat de Princeton i a la Universitat de Columbia la seva recerca sobre la història dels turcomans.

Va créixer a Nova York en el si d’una llar tàtara crimeana tradicional. Els seus pares, que sobrevisqueren la deportació en massa del 1944, li deixaren el llegat de “no abandonar mai la comunitat tàtara crimeana”. Continua exercint un llegat que s’adreça a la lluita dels seus pobles per sobreviure com a tàtars crimeans de la península crimeana d’Ucraïna.

Advoca pels drets dels tàtars crimeans indígenes davant les Nacions Unides, a Washington DC i davant els estaments acadèmics, i entre els sectors de les comunitats tàtares ucraïneses i crimeanes, tant a Kíiv com als EUA. Al llarg del seu treball ha mantingut reunions estratègiques, en concret amb el secretari general adjunt de les NU per als drets humans, el ponent especial de les NU sobre els drets dels pobles indígenes, la Heritage Foundation, l’American Foreign Policy Council, l’International Republic Institute, l’Atlantic Council, la fundació Victims of Communism Memorial Foundation i el Departament d’Estat dels EUA.

Des del 2014, participa en les jornades de la causa ucraïnesa (Ukrainian Advocacy Days) que se celebren al DC per informar i educar els representants del Congrés dels EUA i els membres del comitè de relacions exteriors del Senat dels EUA sobre l’ocupació de la península de Crimea.

És un actor fonamental en la defensa dels drets humans, i amb aquesta finalitat ha preparat un manual sobre “Com dur a terme la defensa de la causa dels pobles indígenes a les Nacions Unides”, que facilita instruccions sobre mecanismes de denúncia i sobre presentació de mètodes procedimentals, i és alhora una pràctica font de referència per al programa simulador model de les NU orientat a les organitzacions i als estudiants indígenes.

Ha fet de moderadora de les sessions anuals del Fòrum Permanent de les Nacions Unides sobre Pobles Indígenes, acollides per la Missió Permanent d’Ucraïna davant les Nac

Ramón Grosfoguel és sociòleg i professor en el Departament d’Estudis Ètnics de la Universitat de Califòrnia en Berkeley. El seu pensament està lligat a la filosofia d’alliberament llatinoamericà, a la perspectiva de la colonialitat del poder, al pensament llatí als Estats Units, a la filosofia afro-caribenya i a la cerca de noves perspectives geopolítiques del coneixement no eurocèntriques. Forma part d’una generació de pensadors llatinoamericans i interamericans, amb influència acadèmica en la intel·lectualitat i la producció acadèmica d’Amèrica llatina i el món. Ha publicat extensament sobre migració internacional, economia política del sistema-món, i descolonització del poder i el coneixement. Ha participat en conferències i ha fet classes sobre estratègies culturals i d’identificació sota la repressió i com actuar mitjançant la desobediència civil.