Esteu aquí

Justícia Social

Benestar i Justícia Social

 

ARGUMENTARI BÀSIC:

La República catalana assegurarem el benestar perquè som un poble compromès històricament amb la justícia social. Podrem fer realitat el dret a la salut, a l’habitatge, a l’educació, als serveis socials, a un treball digne... Ho farem perquè els catalans tenim una llarga tradició de moviments sindicals i associatius en tots aquests àmbits i perquè serem un estat econòmicament més que viable.

L’Estat, governi qui governi, intervé contínuament frenant lleis i normes favorables a la realitat socioeconòmica  de Catalunya. Ho fa amb recursos al TC o envaint competències de la Generalitat. Per exemple:

-les ordes de 2009 o 2012 sobre concessió de subvencions en matèria de serveis socials;

- les lleis de pressuposts generals de l’estat en matèria d’assistència social;

- la llei 56/2003 “d’empleo”;

- el RD 11/2013 de protecció dels treballadors a temps parcial;

- la llei 41/2003 de protecció patrimonial de les persones amb discapacitat;

- Decret-Llei 6/2013 contra la pobresa energètica.

Efectivament, el nostre Parlament ha aprovat un decret contra la pobresa energètica que ha estat recorregut pel govern espanyol al Tribunal Constitucional i suspès, malgrat que l’Estat incompleix també en aquest àmbit les directives europees. La Proposició de llei de mesures contra el sobreendeutament personal i familiar, va ser tombada pel govern espanyol. S’ha suspès l’impost català sobre els dipòsits bancaris... Si tot això hem intentat fer-ho, i no hem pogut, amb l’actual Parlament autonòmic, què no podrem fer amb el Parlament de la República catalana? El contingut social i progressiu de la futura Constitució catalana depèn de nosaltres. Quan ho aconseguim, hi guanyarem tots.

L’autonomia és 5 vegades més cara que ser independents. Ser una autonomia ens suposa 16.000M€ que paguem en imposts i no ens tornen. El cost de ser independents serà de 3.000M€, és a dir, cinc vegades menys. La República catalana, a més de permetre’ns tenir capacitat de decidir quin tipus de lleis volem i de tenir veu pròpia al món, serà econòmicament solvent per millorar la vida dels catalans.

Amb la independència, menys atur. La República Catalana tindrà més recursos i, sobretot, la capacitat de fer lleis i inversions que afavoreixin la població i l’economia. Només marxant podem millorar. Daimler-Benz volia exportar 200.000 vehicles a través del port de Tarragona. S’han perdut els llocs de feina que hagués creat perquè l’Estat no ha fet la inversió promesa en via d’ample europeu per connectar amb Europa.

L’Estat ha reduït en un 60% les transferències a la Generalitat dels fons per a polítiques actives d’ocupació, cosa que limita la nostra capacitat de govern per fer programes d’orientació, formació i contractació.

La creació de llocs de treball només vindrà de la mà de la recuperació econòmica, i el simple fet que Catalunya posi fi a l’espoli fiscal que pateix permetrà augmentar inversions, rebaixar la pressió fiscal a empreses i persones, i millorar prestacions socials. Tot això generarà un augment del consum, que és el que al cap i a la fi reactiva l’economia, però també directament de l’ocupació en haver de crear les grans infraestructures que tots els governs de l’estat espanyol han anat endarrerint, com ara l’eix mediterrani, autovies lliures de peatge...

La destrucció d’ocupació és inferior a la que es produeix a la resta de l’actual Estat espanyol i això és una mostra de la major fortalesa de l’economia catalana, malgrat que la Generalitat no té plenes competències per influir en aquest àmbit, un aspecte que canviarà amb la República, on el nostre Govern sí que tindrà capacitat normativa i executiva en polítiques i relacions laborals per adequar-les a la nostra diferent realitat socioeconòmica i al que majoritàriament decideixi el conjunt de la nostra societat.

Així, el Govern de la República podrà regular models de contractació laboral més adequats a les necessitats de l’activitat productiva catalana i dels seus treballadors. També tindrà poder de decisió sobre les polítiques integrals d’ocupació, tant les actives (l’Estat espanyol deu encara 191 milions d’euros a la Generalitat per aquests conceptes) com les passives. És a dir, el Govern tindria a les seves mans la possibilitat d’introduir exempcions fiscals per abaratir la contractació de personal o reduir la pressió fiscal en impostos com el de societats, cosa que facilitarà l’atracció d’empreses i per tant la generació d’ocupació. També podrà introduir nous plans per afavorir la creació de cooperatives, un model que ha demostrat resistir molt bé la crisi econòmica.

La República catalana garantirà millor el dret a l’atur i a la pensió, que són drets adquirits a títol personal, pel que totes les persones tindran garantit el respecte a la seva vida laboral, que és la que determina la quantitat d’aquestes prestacions. A l’Estat espanyol, les pensions i l’atur es paguen amb les cotitzacions dels que treballen. La capacitat de pagar-les, depèn de l’equilibri entre el total que cobren els pensionistes i els aturats i el total que paguen els treballadors. La taxa d’ocupació i els salaris són més alts a Catalunya que a Espanya i l’atur és més baix. Pel tant, les pensions seran més segures a la República catalana.

El Govern català ja disposa ara de totes les competències per a la gestió de l’estat del benestar, que inclou les ajudes a les persones amb algun tipus de discapacitat. Tots els canvis i millores dependran dels futurs governs i dels recursos de què disposin, però no es veuran afectades pel procés de transició cap a l’Estat propi.

Hem de saber també que l’Estat ha reduït els ajuts per als Centres Especials de Treball, ha eliminat els ajuts a la contractació de persones amb discapacitat i als programes de suport a l’economia social i cooperativa.

Catalunya té una llarga tradició de serveis socials de prestació pública com ho demostren els breus períodes de la Mancomunitat de Catalunya i de la Generalitat republicana. Amb la Generalitat restaurada, ja l’any 1985 el Parlament de Catalunya va aprovar la  Llei de Serveis Socials. Una Catalunya independent és una necessitat per acabar amb les disfuncions provocades per les interferències de l’Estat espanyol amb obligacions imposades i amb una dotació financera més que insuficient. L’Estat espanyol mai no ha complert amb els compromisos de la Llei de Dependència que l’obliguen a aportar el 50% dels recursos: el 2011 només se’n va fer càrrec del 20%.

El pagament d’aquests serveis estaran garantits sempre que la tresoreria del Govern català ho permeti, situació que s’espera d’una administració i més encara si no pateix un espoli fiscal sistemàtic i té capacitat per gestionar i recaptar tots els seus impostos. Pel que fa al Pirmi (programa per a la reinserció laboral), el seu pagament és ja ara una competència total del nostre Govern.

Els governs de l’Estat han incomplert fins a 12 sentències del TC i del Suprem favorables a la gestió territorial del 0,7% de l’IRPF destinats a finalitats socials. Això ens ha significat més de 20M€ anuals recaptats a Catalunya que no han pogut anar a les entitats socials catalanes. En el repartiment del fons estatal per realitzar projectes socials de suport a la família i la infància, Catalunya rep 0,5€ per persona, mentre que d’altres comunitats reben de 9 a 11€

La nova llei espanyola d’impost de societats penalitza el teixit associatiu català i moltes entitats fins ara exemptes hauran de liquidar-lo.

S’ha anul·lat el Fons estatal d’acollida i integració, que suposava per a Catalunya 43,5M€ l’any 2009.

Catalunya ja té pràcticament transferides totes les competències en salut. Tenim un dels sistemes sanitaris més complets del món que només s’ha vist afectat quan la crisi econòmica va obligar a prendre mesures per conservar la seva essència i millorar la seva eficàcia a partir de les disminucions exigides pel Govern espanyol que van obligar a fer retallades. La sostenibilitat d’un sistema depèn dels recursos disponibles: la independència posarà fi a un espoli fiscal de 16.000 milions d’euros cada any.

Com a conseqüència del model de finançament autonòmic vigent, que l’Estat s’ha negat a revisar quan tocava, els recursos per càpita en salut de Catalunya són més baixos que la mitjana. L’Estat no compensa l’assistència sanitària a desplaçats d’altres comunitats autònomes (més de 50M€ anuals), apuja l’IVA de productes sanitaris (més de 58M€ anuals a pagar per la Generalitat que van íntegrament a les arques de l’Estat), autoritza nous medicaments amb un elevat impacte pressupostari que pot ser de centenars de milions d’euros... sense preveure cap tipus de compensació.

El Govern de la República, amb molts més recursos econòmics que actualment, podrà decidir quins medicaments finança la Seguretat Social i quina és la cartera de serveis bàsics que garanteix de manera universal, dues competències que actualment corresponen al Govern espanyol. A més la República passarà a ser la titular de 150 centres hospitalaris, entre CAP i hospitals, que actualment pertanyen a la Seguretat Social, malgrat que s’han finançat amb diners de la Generalitat.

Benestar o retallades: tu decideixes.

Per ampliar informació:

 

Número: 
8