L’Assemblea Nacional Catalana considera que la proposta de “nou finançament” pactada per ERC i el govern espanyol no suposa cap avenç substancial i debilita la posició negociadora de les institucions catalanes en un àmbit clau per al seu autogovern i demana als partits independentistes que la rebutgin.
En un comunicat aprovat dissabte passat pel Secretariat Nacional i presentat avui en roda de premsa, l’entitat afirma que “l’independentisme necessita un canvi amb urgència basat en la unitat estratègica” i demana un front comú dels partits: “la suma de la unitat política amb les manifestacions populars proporcionen la força necessària per enfrontar-se a l’Estat espanyol i avançar cap a la independència, l’única manera de posar fi a l’espoli fiscal.”
A la roda de premsa celebrada a la seu de l’ANC hi ha intervingut la vicepresidenta Nohemí Zafra, el coordinador d’Estratègia i Discurs, Benet Oliva, i David Ros, de la sectorial d’Economistes de l’Assemblea, que ha participat en la part econòmica del comunicat. Oliva ha parlat d’una proposta “mancada de concreció” i ha situat diversos incompliments clau de l’acord d’ERC per investir Salvador Illa, entre els quals que no s’ha intentat negociar “un nou model de finançament per a la Generalitat de Catalunya basat en la negociació bilateral amb l’Estat” i que no s’assoleix que la Generalitat “gestioni, recapti, liquidi i inspeccioni tots els impostos suportats a Catalunya”, que estipulava el pacte entre socialistes i republicans. Tampoc s’ha obtingut, segons Oliva, el punt més importat per reduir l’espoli fiscal que recollia l’acord: que l’aportació catalana a les finances de l’Estat estigui limitada pel principi d’ordinalitat.
David Ros, de la sectorial d’economistes de l’ANC, ha destacat que els 4.700 milions “addicionals” són un “miratge”. Ros ha recordat que aquesta quantitat prové d’un augment de la recaptació tributària (part substancial de la qual prové de Catalunya) i, per tant, “quan aquest pastís creix totes les parts reben més ingressos, fins i tot si no es modifica cap regla del sistema de finançament”. Segons Ros, “confondre aquest efecte automàtic amb un guany derivat d’un nou model és l’error central del relat actual”.
Amb la informació disponible, des de l’ANC asseguren que no es pot afirmar que el suposat nou model de finançament introdueixi canvis reals en les regles de repartiment: “no hi ha garanties sobre el compliment del principi d’ordinalitat, ni mecanismes transparents que permetin verificar l’impacte estructural de l’acord.”
L’ANC recorda que l’any 2021 la Generalitat de Catalunya va donar a conèixer que l’espoli fiscal se situava al voltant dels 22.000 milions d’euros anuals: “aquest desajust econòmic comporta conseqüències devastadores per a l’economia catalana, relacionades amb estructures cabdals del país com són la sanitat, l’ensenyament, habitatge…” Finalment, Nohemí Zafra, vicepresidenta de l’ANC, ha demanat un canvi amb urgència a l’independentisme basat en la unitat estratègica: “la divisió i la desmobilització només generen retrocés i feblesa; en canvi, la suma de la unitat política amb les manifestacions populars proporcionen la força necessària per enfrontar-se a l’Estat espanyol i avançar cap a la independència, l’única manera de posar fi a l’espoli fiscal.”
En conseqüència, l’Assemblea demana als partits polítics independentistes “que no validin l’espoli fiscal i, per tant, rebutgin la proposta tal com està plantejada i que facin front comú per denunciar i revertir l’escandalosa i insostenible situació d’espoli fiscal”. Així i tot, recorda que “qualsevol acord econòmic no serveixi com excusa per aturar la lluita per la independència, atès que el millor model de finançament serà l’estat propi.”
En aquest sentit, l’Assemblea adverteix que “qualsevol acord econòmic no serveixi com excusa per aturar la lluita per la independència, atès que el millor model de finançament serà l’estat propi” i fa una crida a la societat civil: “cal que els ciutadans exigim als representants polítics una actuació valenta i clara amb aquests objectius. La represa dels carrers pel poble català és la clau de la força de Catalunya.”