L’embrió de l’Assemblea
L’embrió de l’Assemblea

En aquesta data, 1.300 persones celebren al Palau de Congressos de Barcelona la Conferència Nacional per l’Estat Propi, fruit del treball per a configurar una entitat transversal i apartidista que fos hereva del moviment de les consultes populars sobre la independència. La Conferència nomena una direcció provisional que s’encarregués de constituir i fer créixer l’Assemblea Nacional Catalana en el termini d’un any.

Assemblea Constituent
Assemblea Constituent

El Palau Sant Jordi va ser l’escenari del naixement de l’Assemblea. Després d’un any d’extensió al territori amb nombrosos actes i la creació de centenars d’assemblees territorials, 7.000 persones van participar en l’assemblea constituent de l’Assemblea. L’objectiu era unir l’independentisme des de la societat civil. El full de ruta que es va aprovar preveia de celebrar la Marxa cap a la Independència i culminar-la amb una gran manifestació a Barcelona l’Onze de Setembre.

Eleccions al Secretariat Nacional
Eleccions al Secretariat Nacional

Les sòcies i socis van escollir la direcció de l’Assemblea que havia d’encapçalar l’entitat durant un any i s’encarregaria de fer complir el full de ruta aprovat. Carme Forcadell, la més votada, es va convertir el 22 d’abril en presidenta de l’Assemblea. 

La primera gran manifestació per la independència
La primera gran manifestació per la independència

Sota el lema «Catalunya, nou estat d’Europa», una marea humana va omplir Barcelona en la manifestació més multitudinària de la història del país. L’aleshores presidenta del Parlament, Núria de Gispert, va rebre una delegació de l’Assemblea, que demanava «que s’iniciés el procés de secessió de l’Estat espanyol». La mobilització suposava la culminació de la Marxa cap a la Independència, que va arrencar el 30 de juny i va omplir l’estiu d’actes arreu del territori.