Un cop es va fer pública la sentència del judici de l’1 d’Octubre, van sortir cinc columnes de gent des de diferents punts de Catalunya (Berga, Girona, Tarragona, Tàrrega i Vic). Durant tres dies, milers de persones van fer marxa a peu fins a Barcelona. Divendres a la tarda es va fer una gran manifestació en protesta per la sentència judicial.
Història
Centenars de milers de persones van sortir al carrer per demanar la independència de Catalunya. Amb el lema “Objectiu Independència”, l’Assemblea demanava unitat als partits polítics i que tornessin a centrar els seus esforços a assolir la independència de Catalunya.
Milers de persones es van desplaçar cap a Estrasburg per exigir a l’Estat espanyol que complís la resolució del grup de treball de detencions arbitràries del Consell de Drets Humans de l’ONU i per reclamar al Parlament europeu que no permetés l’exclusió dels eurodiputats Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Toni Comín.
La candidatura Cambres: Eines de País, impulsada per l’Assemblea, va guanyar les eleccions a la Cambra Oficial de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació de Barcelona. Un resultat històric que va tornar a demostrar que quan la societat s’organitza, també l’empresariat, s’assoleixen els objectius.
120.000 persones es van manifestar a la primera gran manifestació a favor del dret a l’autodeterminació a Madrid, la capital de l’Estat espanyol. Una manifestació històrica que va tenir lloc sota el lema “La autodeterminación no es delito. Democracia es decidir”.
Un any després del referèndum d’autodeterminació, milers de persones van sortir als carrers de Barcelona per demanar que s’implementés el mandat de l’1 d’Octubre de 2017. La presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, va demanar als partits polítics independentistes, passar de la retòrica als fets.
Després del referèndum de l’1 d’Octubre, la declaració d’independència al Parlament de Catalunya i l’empresonament de líders de la societat civil i de membres del Parlament i del Govern, un milió de persones es van manifestar per demanar la República catalana. La societat civil va omplir els carrers de Barcelona sota el lema “Fem la República Catalana”.
Les sòcies i els socis de l’Assemblea van votar les 77 secretàries i secretaris nacionals. Posteriorment, el 24 de març, el nou Secretariat Nacional va escollir Elisenda Paluzie com a presidenta de l’Assemblea i Pep Cruanyes com a vicepresident.
Després d’una campanya que va mobilitzar centenars de milers de persones a tot el món, milers de voluntàries i voluntaris i simpatitzants de l’Assemblea van vetllar urnes i col·legis i van estar a primera línia de xoc quan la policia va intentar acabar amb el referèndum. No ho van aconseguir, i una gran festa a Plaça Catalunya va celebrar la victòria incontestable del Sí.