L’Assemblea Nacional Catalana denuncia un greu atac a la llibertat d’expressió per part del Departament d’Interior pel fet que s’hagi iniciat un procediment sancionador contra l’entitat arran de la protesta contra la visita del Rei a Montserrat del dia 23 de juny.
Hem formulat al·legacions i hem demanat arxivar l’expedient “per no ser sancionable l’exercici del dret de manifestació com a dret fonamental”. La resistència passiva en una manifestació no pot ser mai considerada un acte antidemocràtic. Es tracta d’un dret legítim protegit pel dret internacional dels drets humans.
La protesta del dia 23 de juny de 2025 davant la visita dels reis a Montserrat responia a un interès legítim: expressar el rebuig ciutadà davant la visita del cap d’Estat espanyol. Es tractava, doncs, de denunciar la imposició del règim borbònic a Catalunya i l’ús de mecanismes de poder que perpetuen la seva presència, hereva directa de la continuïtat del règim del 78.
Va ser una acció que va transcórrer de manera pacífica, a excepció dels moments de tensió generats per les empentes i dels cops de porra dels Mossos d’Esquadra contra els manifestants, els quals —en legítima defensa— van dur a terme accions de resistència passiva asseguts a terra. La voluntat de presentar els participants com a actors violents és impropi d’una policia democràtica i respon a la voluntat de menystenir i soscavar el dret fonamental de reunió, manifestació i dissidència política.
És especialment greu que l’atestat policial inclogui descripcions de fets artificiosos amb l’objectiu de justificar la seva actuació així com sancions administratives. Aquesta pràctica, absolutament incompatible amb els estàndards democràtics, pretén blanquejar i legitimar un dispositiu que va actuar de manera desproporcionada i amb greus mancances de respecte envers la llibertat de manifestació. Penalitzar la resistència pacífica és, de fet, un mecanisme repressiu que distorsiona l’essència mateixa dels drets polítics fonamentals.
Els fets descrits a l’atestat són rotundament falsos. El material audiovisual aportat per Mossos demostra el contrari: van ser els cossos policials els qui empenyien, colpejaven i obligaven els manifestants a retrocedir, generant situacions de tensió innecessàries. Tant és així que no existeix cap prova que acrediti cap agressió per part dels concentrats.
El Tribunal Europeu de Drets Humans estableix clarament que un operatiu policial mai no pot tenir com a objectiu impedir una protesta per evitar crítiques polítiques, encara que aquestes siguin incòmodes o s’adrecin al cap d’Estat. Impedir l’expressió ciutadana contra una institució hereva d’un estat repressor, com és la monarquia borbònica, soscava el dret de reunió i de manifestació i reforça una lògica de blindatge institucional pròpia de règims autoritaris.
Denunciem també que durant el dispositiu els agents van requisar estelades i pancartes, elements que formen part indestriable del dret de protesta. Aquesta actuació, sumada a les anteriors, constitueix una vulneració greu dels drets polítics bàsics i referma la nostra preocupació per la deriva autoritària del govern.
Davant la imposició del règim borbònic tenim no només el dret, sinó també la legitimitat moral de defensar-nos. Ho fem mitjançant accions pacífiques de resistència i de rebuig públic.
Cal denunciar el comportament poc democràtic de la Conselleria d’Interior i del Govern del PSC així com la línia repressiva de Mossos d’Esquadra, que ja es va fer notar el 8 d’agost de 2024 quan van ruixar amb esprai pebre manifestants pacífics de manera indiscriminada.
La desobediència civil no és un delicte. És una expressió democràtica que vol protegir drets fonamentals. I es fa encara més necessària quan aquests drets són restringits per aquelles institucions que haurien de garantir-los.
Defensar la protesta pacífica, la llibertat d’expressió i la desobediència com a eina legítima és defensar la democràcia.
En aquest sentit, i davant els fets ocorreguts, afegim que l’Assemblea Nacional Catalana té l’obligació ètica de defensar el patrimoni intangible de la nostra nació, com és Montserrat, espai carregat de simbolisme col·lectiu per al poble català. Aquesta defensa inclou no només preservar-ne el valor cultural i identitari, sinó també protegir-lo de qualsevol intent d’apropiació o instrumentalització per part de l’Estat repressor.
Per coherència amb la seva raó de ser, l’ANC ha de mantenir-se ferma en la lluita per la independència. Cap atac repressiu ens farà cedir en els nostres objectius. De la mateixa manera, cal afirmar que l’ANC continuarà emprant fórmules de resistència pacífica i de defensa dels drets civils com a pilars fonamentals del seu compromís amb el país i amb la llibertat.
Catalunya no té rei!
Visca Catalunya lliure!

