L’onada de desenes de milers de professors amb samarretes grogues a Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona, Tortosa i altres ciutats mostra el gran seguiment que ha tingut la jornada de vaga a l’educació convocada pels sindicats USTEC, Intersindical, CCOO, CGT i UGT de l’onze de febrer. Aquesta massiva presència al carrer evidencia el malestar que s’ha acumulat en l’educació pública de Catalunya.
Les demandes econòmiques del professorat són del tot justes, atès que cobren menys que els seus companys de la resta de l’Estat, mentre que a Catalunya el cost de la vida és molt més alt.
Amb l’actualització del 2026, el sou brut mensual d’un professor de secundària a Catalunya és de 2.837 €, mentre que a Andalusia els professors de secundària perceben de sou brut 2.970 €, un 4,59 % més. Al País Basc, un ensenyant de primària percep 3.364 €, un 18,6 % més que a Catalunya.
A l’ensenyament primari els percentatges són similars. Cal remarcar que l’augment d’alumnat derivat de l’increment de població també justifica la reivindicació de més places docents.
A més d’una injustícia, les diferències salarials i la falta de mestres evidencien la falta de reconeixement de l’administració autonòmica envers els responsables de l’educació de les noves generacions catalanes. També són la conseqüència del còctel letal entre la falta de recursos derivada de l’espoli fiscal i la manca de lideratge pedagògic i planificació per part dels consellers/es d’ensenyament dels darrers anys.
Catalunya es pot enorgullir d’una llarga tradició de renovació pedagògica començada fa més d’un segle. Ara aquest llegat està en perill per la situació d’espoli colonial que patim i la deixadesa dels dirigents autonòmics. El percentatge del PIB que Catalunya dedica a l’ensenyament és un índex de la importància que els dirigents polítics li atorguen: a Catalunya no arriba al 4%, a Espanya voreja el 4,5% i a la Unió Europea es troba al 5%.
La conseqüència d’aquesta combinació de falta de recursos, manca de lideratge i malestar en el professorat és la davallada de les competències bàsiques dels nostres joves. Les proves PISA fetes el 2022 constaten la caiguda en picat en matemàtiques, ciències i comprensió lectora. L’alumnat català se situa per sota de la mitjana d’Espanya i dels països de l’OCDE.
La mala maror en el sistema educatiu se suma a la provocada pel pèssim funcionament dels trens de rodalia, per la crisi de l’habitatge, per les males condicions de la pagesia, pel marasme de l’administració de justícia, etc. Columnes essencials del nostre país estan en perill d’esfondrar-se. El poble català no pot resignar-se a l’actual descomposició del nostre país. La causa última de tots aquests destrets és el domini espanyol, és ser la darrera colònia d’Espanya. Professors, usuaris, llogaters, pagesos, hem de continuar alçats fins a assolir governar el nostre futur, fins a guanyar la independència.