El sistema educatiu català es troba en una situació límit: malviu enmig d’un infrafinançament sostingut i una mala gestió del govern.
Les reivindicacions dels docents evidencien una realitat insostenible: Catalunya pateix un espoli fiscal crònic que afecta directament serveis essencials com l’ensenyament públic.
Mentre marxen milers de milions d’euros cada any cap a l’Estat espanyol, les escoles catalanes suporten ràtios elevades, manca de professionals, infrafinançament, precarització i barracons. Calen més recursos, millores salarials i de condicions.
El govern d’Illa ha presentat un “acord de país per a l’educació” amb UGT i CCOO sense comptar amb els sindicats majoritaris de l’ensenyament (USTEC, Intersindical, CGT, Professors de Secundària), tornant a demostrar una inoperància crònica per resoldre els grans problemes de país.
L’educació és una estructura de país. I sense plena sobirania no podrem garantir una educació de qualitat i en català. El país se’ns desfà a les mans. Ens hi juguem el futur.
La independència és urgent. És l’única via per poder construir el país que volem. El país que els nostres alumnes i docents mereixen.
Per això, ens tenen i ens tindran sempre al seu costat.
Fora el mal govern!