La comunicació conjunta demostra que Espanya no ha donat una resposta adequada a les preocupacions expressades pels Relators Especials de l’ONU ni ha implementat les recomanacions del Comitè PEGA del Parlament Europeu sobre l’escàndol d’espionatge.
L’Assemblea i l’Organització de Nacions i Pobles No Representats (UNPO) han presentat una comunicació al Relator Especial sobre la promoció i la protecció del dret a la llibertat d’opinió i d’expressió, al Relator Especial sobre els drets a la llibertat de reunió pacífica i d’associació, i al Relator Especial sobre qüestions de minories, argumentant que l’Estat espanyol no ha abordat adequadament l’escàndol d’espionatge Catalangate. El 2022, arran d’una denúncia presentada per l’Assemblea i l’UNPO, els tres relators especials van expressar la seva preocupació mitjançant la Comunicació AL ESP 8/2022.
Tot i que Espanya va respondre a aquesta comunicació afirmant que la vigilància s’havia dut a terme d’acord amb la legislació interna i que el marc constitucional espanyol proporcionava garanties suficients, les víctimes no han obtingut cap reparació efectiva, no s’han exigit responsabilitats i les greus acusacions de vigilància il·legal continuen sense resoldre’s. Aquesta situació suscita preocupació pel que fa als drets protegits pels articles 17, 19, 22 i 27 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, i pels articles 8, 10 i 11 de la Convenció Europea de Drets Humans, així com per la legislació espanyola (art. 588 de la Llei 13/2025).
L’Estat espanyol tampoc no ha aplicat les recomanacions formulades pel Comitè d’Investigació sobre Pegasus del Parlament Europeu (Comitè PEGA) ni tampoc va abordar de manera significativa l’escàndol d’espionatge durant l’Examen Periòdic Universal de 2025.
L’Assemblea i la UNPO també argumenten que la decisió de la justícia espanyola de fragmentar els procediments, en lloc d’unificar-los en una investigació coherent, ha vulnerat el dret de les víctimes a una reparació efectiva, com també ho ha fet el fracàs sistemàtic en la tramitació de les Ordres Europees d’Investigació.
La nova comunicació també posa de manifest fets coneguts després de l’enviament de la comunicació original als Relators Especials, que aporten noves proves en suport de les preocupacions expressades el 2022. Per exemple, les autoritats espanyoles van justificar la vigilància dels expresidents de l’Assemblea Elisenda Paluzie i Jordi Sànchez únicament per la seva activitat política i de la societat civil, legítima i pacífica. A més, en el cas de Sànchez, les infeccions documentades són anteriors a l’autorització judicial coneguda. En el cas de l’exmembre del Secretariat Nacional de l’Assemblea, Sònia Urpí, el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) va negar haver dut a terme cap vigilància, malgrat que la infecció del seu telèfon ha estat confirmada per quatre fonts diferents: els Mossos d’Esquadra, Amnistia Internacional, Citizens Lab i Eventia.
Davant d’aquests fets, l’Assemblea i la UNPO demanen als relators especials de l’ONU que emetin una declaració pública conjunta i una nova carta d’al·legacions dirigida a l’Estat espanyol per sol·licitar informació addicional, així com que duguin a terme una visita oficial al país. També insten Espanya a fer públiques les autoritzacions judicials del CNI sense retallar, reformar el marc legal que regula el CNI i garantir a les víctimes l’accés a la informació, el reconeixement de les vulneracions dels seus drets i garanties de no repetició.
L’escàndol d’espionatge del Catalangate
Una investigació del Citizen Lab va revelar, l’abril del 2022, l’ús a gran escala de programari espia contra el moviment independentista català. La investigació va concloure que almenys 65 persones —càrrecs electes, advocats, diputats al Parlament Europeu, periodistes, acadèmics i dirigents d’organitzacions de la societat civil catalana— havien estat objecte de Pegasus i Candiru, programaris espia altament intrusius.
L’abast i el perfil de les víctimes indiquen clarament que l’operació de vigilància no era aleatòria ni estava relacionada amb investigacions penals ordinàries. Al contrari, totes les víctimes compartien la seva vinculació amb el moviment independentista català i amb activitats de defensa política o cultural associades.