En el món actual, la llengua i cultura catalana necessiten una televisió nacional pública, transparent i creïble que permeti la seva difusió i coneixement. Aquests darrers temps estem veient com aquest paradigma està sent assetjat:
– Acabem de veure com un documental molt rigorós, Alerta inundable, patia una censura plena d’ingerències polítiques, amb alguns càrrecs vinculats als partits considerats independentistes o sobiranistes encapçalant la cacera. Actitud que xoca frontalment amb la regeneració democràtica necessària per avançar cap a una nova República catalana.
– Com denuncien els mateixos professionals, les ingerències al Sense Ficció i al 30 minuts, quan hi ha en joc algun departament del Govern o institució rellevant, són una constant des de fa un temps. No es respira un clima de llibertat professional. TV3 no ha de ser una televisió al servei de la promoció del govern de torn, sinó del país.
– Un simple anunci on surt tangencialment una estelada és censurat, tot i que, finalment, la pressió social obliga a readmetre’l.
– Uns informatius cada cop més en clau espanyola.
– Canvis en la programació i contractació d’influencers banals desconnectats de la cultura i la societat catalana.
– Canvis de les marques històriques prou conegudes (TV3, Catalunya Ràdio, 324 i Catalunya Informació) que havien esdevingut un patrimoni col·lectiu.
Tant el Consell Professional de TV3 com el Comitè d’Empresa de TV3 i Catalunya Ràdio han fet queixes públiques per tot plegat. Cada cop els catalanoparlants ens identifiquem menys amb aquesta televisió perquè les cadenes estatals ja ofereixen a bastament els continguts que fan referència a tot Espanya. Volem que TV3 continuï sent la televisió pública catalana, amb la qual els catalans ens hi sentim identificats. Lamentem el propòsit desnacionalitzador a què porta aquest embolic de canvis.
Som conscients que la majoria espanyolista del Parlament, vinculada al 155, impulsa aquesta política desnacionalitzadora. Però resulta incomprensible que partits considerats independentistes o sobiranistes participin d’aquestes polítiques, en comptes d’actuar conjuntament per frenar la deriva espanyolista i recuperar una majoria independentista que, amb les desafeccions que provoquen, cada cop esdevé més llunyana.
Els mitjans de comunicació són una eina clau en qualsevol procés de regeneració democràtica. Sense una premsa lliure, plural i compromesa amb la veritat, la ciutadania no pot exercir plenament els seus drets ni participar amb criteri en la vida pública. La televisió pública catalana ha de ser un veritable servei públic independent del poder polític i econòmic, que fomenti el pensament crític, reflecteixi la diversitat del país i contribueixi a la cohesió social i nacional. Garantir-ne la transparència, la professionalitat i la independència és una condició indispensable per avançar cap a una democràcia madura i una República catalana amb institucions fortes i amb les quals es pugui confiar.
Per tot això, demanem:
Que TV3 estigui lliure de pressions polítiques, econòmiques o partidistes. Les seves decisions de programació, informatius i continguts han de basar-se únicament en criteris professionals i d’interès públic.
Que es garanteixi la presència de totes les sensibilitats democràtiques i nacionals del país, amb una cobertura justa i equilibrada, sense censures ni ingerències, alhora que recuperi formats que donin veu a la ciutadania, als moviments socials i a la societat civil, amb debats oberts i transparents.
Que TV3 mantingui i reforci el seu paper com a eina de normalització lingüística i cultural, donant prioritat al català i a la producció audiovisual pròpia i de qualitat, alhora que hi hagi una reciprocitat entre totes les televisions en llengua catalana.