El Tribunal General de la Unió Europea ha sentenciat que els eurodiputats catalans exiliats Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí no poden mantenir la immunitat parlamentària, desestimant la seva demanda contra l’aprovació del suplicatori per part del Parlament Europeu.
El Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) ha confirmat la decisió del Parlament Europeu de retirar la immunitat parlamentària a Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí el març de 2021. La sentència del TGUE desestima la demanda dels eurodiputats contra l’aprovació del suplicatori al Parlament Europeu, la qual obre la porta al jutge Pablo Llarena per reactivar les ordres europees de detenció contra els exiliats catalans.
Des de l’Assemblea Nacional Catalana veiem amb preocupació que el TGUE hagi ignorat totes les irregularitats evidents en la petició del suplicatori, que va sorgir clarament per motivacions polítiques. Recordem que el president de la Comissió d’Afers Jurídics del Parlament Europeu, és l’eurodiputat de Ciudadanos Adrián Vázquez, i que el ponent del suplicatori, el búlgar Angel Djambazki, és un reconegut neonazi vinculat a VOX. A més, recentment, Pedro Sánchez va afirmat que la reforma del Codi Penal permetria l’extradició de Puigdemont a Espanya, posant de manifest la connivència entre els poders judicials i polítics en la persecució de l’independentisme català.
La presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, s’ha desplaçat a Brussel·les per donar suport als eurodiputats, i des d’allà ha expressat que l’entitat està “al costat d’aquest a lluita, a favor dels exiliats, però també a favor de tots aquells que lluiten a favor de les llibertats de tot Europa”, i ha recordat que encara queda recorregut judicial: “es pot demanar recurs al TJUE, que moltes vegades ha reconegut els drets que no havia reconegut el TGUE, i que esperem que així sigui en aquest cas.”
La renúncia a la immunitat parlamentària dels eurodiputats catalans és clarament el resultat d’una persecució política contra la dissidència pacífica i una flagrant violació dels drets polítics. Organismes de l’ONU han confirmat diverses vegades que l’Estat espanyol ha vulnerat els drets polítics d’ex-diputats del Govern i del Parlament de Catalunya, violant l’article 25 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics. Aquest abús de drets no només afecta els eurodiputats, sinó també tots aquells ciutadans catalans que els van votar.
La ciutadania de Catalunya pateix una violació sistèmica dels seus drets fonamentals només per voler exercir el seu dret a l’autodeterminació, un dret reconegut pel dret internacional. Les autoritats espanyoles continuen silenciant, deslegitimant i criminalitzant l’independentisme català amb falses acusacions de terrorisme i amb persecució judicial.
És profundament preocupant que un estat amb un historial tan alarmant de violacions dels drets fonamentals com l’espanyol ocupi actualment la presidència del Consell de la Unió Europea. Aquesta circumstància mina la credibilitat del projecte europeu i posa en qüestió les institucions europees.
Reiterem la nostra esperança que, en cas que Pablo Llarena dicti noves ordres de detenció europees, les autoritats judicials belgues siguin conscients de les deficiències de la justícia espanyola i les rebutgin. Tal com va dictaminar el Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) el gener passat, una Euroordre es pot rebutjar si hi ha deficiències que afectin la protecció judicial d’un grup de persones objectivament identificable, com és el cas de la minoria nacional catalana.
La lluita judicial de l’independentisme català està lluny d’acabar. És imprescindible que es reverteixi aquesta sentència injusta i es garanteixin els drets de les minories que defensen causes inconvenients per als estats. En cas contrari, la dissidència política estarà seriosament amenaçada a Europa, la qual cosa és intolerable en una democràcia moderna.
L’Assemblea Nacional Catalana reafirma el seu ferm compromís amb l’assoliment de la independència de Catalunya. Només la República catalana pot assegurar la protecció dels drets fonamentals del poble català i garantir la supervivència de la nació catalana, la seva llengua, la seva cultura, i la seva identitat com a poble.
