La Haia ha acollit aquesta tarda un debat sobre el dret a l’autodeterminació del poble català. Organitzada per l’ANC Netherland, i sota el títol “De Catalaanse kwestie in juridisch perspectif” (La qüestió catalana des d’una perspectiva jurídica), personalitats de reconeguda trajectòria han volgut aportar la seva visió sobre la temàtica. Hi han intervingut la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie, l’antic relator de les Nacions Unides, Alfred-maurice de Zayas, l’advocat i defensor dels drets humans Ben Emmerson, i el representant de l’UNPO, Fernando Burgés. L’acte ha estat moderat pel professor de l’Institute of Social Studies, Jeff Handmaker.
Paluzie, després d’un repàs cronològic dels fets, i d’evidenciar que el referèndum de l’1-O ha aconseguit participacions més elevades que d’altres votacions europees, com el referèndum sobre la constitució europea a Espanya o el Brexit a Gran Bretanya, ha reiterat que el Parlament de Catalunya té majoria absoluta independentista, un Govern que també ho és, i una ciutadania mobilitzada. Eines que, arribat el moment, han de servir per aconseguir la independència.
Si bé no ha tancat la porta a una negociació per un referèndum per la independència acordat, ha volgut ser realista i ha dit que és poc provable que això succeeixi, de manera que ha optat per anar fent camí, i ha citat el precedent de Kosovo per il·lustrar-ho, que contempla que una declaració d’independència no viola la llei internacional.
Ara bé, Paluzie també ha dit que caldrà preparar-se millor de cara al futur, deures que també ha traslladat al Govern, i ha mencionat els judicis contra els presos polítics com una oportunitat per traslladar les vulneracions de drets patides i les aspiracions catalanes a l’opinió internacional.
Una violència inexistent
Ben Emmerson ha fet una crítica severa a l’Estat espanyol, especialment per les vulneracions de drets i la violència exercida durant el referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre. Però també sobre la segona fase repressiva, amb l’empresonament de membres del govern i líders de la societat civil, acusats d’una violència que no ha existit mai. L’advocat ha subratllat que, si Carles Puigdemont torna, acabarà empresonat com els altres companys seus de Govern, i que qualsevol negociació ha de tenir sobre la taula el dret a l’autodeterminació. I és que, per a Emmerson, està molt clar en quin bàndol cal ser, i s’ha compromès a utilitzar tota la seva influència per explicar la situació que es viu a Catalunya.
Al seu torn, De Zayas ha afirmat que Catalunya pot ser un Estat clarament viable, sense cap tipus d’ajuda financera, i ha recordat que té una llarga història i una llarga tradició democràtica al darrere, i que en els darrers 25 anys s’han produït moltes independències unilaterals.
D’altra banda, ha subratllat, que els 7,5 milions de catalans són també ciutadans europeus, i que també tenen dret a tenir la solidaritat de Brussel·les, de la mateixa manera que la té Espanya com a Estat. Finalment, ha augurat recorregut, ara ja, a les denúncies per les vulneracions de drets a diversos tribunals i organismes internacionals, i ha lamentat que la causa catalana no estigui a l’agenda mediàtica europea encara.
Per acabar, Fernando Burgés, ha constatat la sorpresa que va tenir ell i la UNPO per la reacció que va tenir la UE després de la violència exercida per l’Estat espanyol durant l’1-O, que mai va arribar. Malgrat això, Burgés ha felicitat els catalans per la seva capacitat i les mobilitzacions pacífiques, i ha refermat la idea que això ja no és un afer intern, sinó que afecta la totalitat de la UE.
