El pacte entre la Generalitat i el govern espanyol és inconcret, no és singular, manté la multilateralitat i no garanteix cap sobirania fiscal ni control efectiu dels recursos
Davant l’anunci d’un nou acord entre el Govern de la Generalitat i l’Administració General de l’Estat en matèria de finançament, volem expressar la nostra preocupació i desacord amb el contingut i el plantejament d’aquest. Lluny de suposar un avenç real cap a un model just, singular i sobirà per a Catalunya, l’acord perpetua el règim comú, evita compromisos concrets i no aborda les reclamacions històriques del país.
1. Falta de concreció i calendari: Aquests acords entre el Govern de la Generalitat de Catalunya i l’Administració General de l’Estat espanyol (AGE) són molt difícils de valorar perquè, en la seva pràctica totalitat, parlen del futur i no es fixa cap calendari concret ni QUAN, ni COM es faran realitat.
2. No és un model de finançament singular. Si el nou model fos singular, no podria ser generalitzable. L’acord s’inscriu dins una reforma multilateral del sistema de finançament autonòmic.
3. Tampoc és un model bilateral entre el Govern de la Generalitat de Catalunya i l’AGE. L’AGE diu molt clar en el preàmbul que l’aspiració de Catalunya “és compatible amb una reforma general del sistema de finançament… amb noves regles comunes… i el reconeixement de la multilateralitat com a element clau en la seva definició i reformes”.
4. Pel que fa als recursos que rebrà Catalunya, només es diu que serà un % de la recaptació de la cistella de tributs que s’acordin de forma multilateral. No sabem ni el valor del % de la recaptació ni el contingut de la cistella de tributs.
5. Una part d’aquests recursos es dedicaran a l’anivellament i la solidaritat entre les comunitats autònomes, d’acord amb els principis generals del sistema de finançament, essent “aportants netes les comunitats autònomes amb una capacitat més gran de generació de recursos“, o sigui, Catalunya i la resta dels PPCC, entre d’altres. Ja podem anar oblidant l’ordinalitat. Com ara ja, amb els mossos, hi haurà un finançament addicional per a les competències específiques de la Generalitat de Catalunya i de la resta de comunitats autònomes que en tinguin: cap singularitat, doncs.
6. Pel que fa a la gestió dels tributs per l’Agència Tributària de Catalunya (ATC), no hi haurà la clau de la caixa, ni cap classe de sobirania. I molt sistema comú i multilateralitat. I ja ens diuen que serà impossible que l’ATC pugui gestionar, el 2026, l’IRPF del 2025. Com hem dit, no s’ha especificat quin percentatge de recaptació gestionarà Catalunya ni quins tributs en formaran part. Aquesta manca d’informació impossibilita una valoració rigorosa.
7. No hi ha cap referència:
- al dèficit fiscal anual, entre el 9,6% i el 9,8% del PIB Català
- als dèficits acumulats d’inversions de l’estat a Catalunya, mai s’ha arribat ni a les ¾ parts d’acompliment
- a la sobirania fiscal i pressupostària
- a un horitzó perquè l’ATC pugui tenir la clau de la caixa
Aquest acord, que es presenta com una fita, no només no resol les demandes de finançament just, sinó que consolida una situació de dependència i manca de sobirania que fa inviable el progrés econòmic i social del país.
El poble de Catalunya mereix un finançament digne, transparent i sobirà. Aquest acord no ho és. Això demostra, una vegada més la necessitat i la urgència de la independència.