L’Assemblea Nacional Catalana ha tornat a portar la lluita del poble català per la democràcia i l’autodeterminació a l’escenari internacional, participant en la Conferència sobre la Dimensió Humana de l’Organització per la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) celebrada a Varsòvia.
La conferència d’aquest any commemora el 50è aniversari de la Conferència de Hèlsinki, i ha reunit representants de la societat civil i dels governs dels 57 Estats participants en l’OSCE per debatre sobre l’estat de dret, la democràcia i les llibertats fonamentals.
Ariadna Heinz, secretaria nacional de l’ANC, ha intervingut en dues sessions sobre l’estat de dret, on ha denunciat les contínues violacions dels drets civils i polítics per part d’Espanya, la manca d’independència judicial i la persecució política dels líders i activistes catalans.
A la quarta sessió, dedicada a la prevenció i erradicació de la tortura i altres tractes o penes cruels, inhumans o degradants, i als drets humans en la lluita contra el terrorisme, Heinz ha condemnat la brutal repressió policial espanyola durant el referèndum d’independència del 2017, quan més de mil votants pacífics van ser ferits, molts d’ells d’edat avançada, quan la policia espanyola va disparar bales de goma i colpejar els ciutadans que intentaven votar pacíficament.
La representant de l’ANC també ha denunciat que, en virtut de la llei d’amnistia del 2024, 129 dels 133 agents de policia espanyols acusats de violència –el 97%– ja s’han beneficiat de l’amnistia, mentre que gairebé la meitat dels activistes independentistes processats continuen criminalitzats, inclosos els de l’Operació Judes.
Ariadna Heinz ha advertit que Espanya continua utilitzant lleis antiterroristes com a arma contra la dissidència pacífica, citant casos com el del raper Pablo Hasél, que fa gairebé cinc anys que és a la presó per les lletres de les seves cançons i tweets, i al qual, segons s’informa, se li nega una atenció mèdica adequada.
A la cinquena sessió, sobre ‘Independència judicial, judicis justos i elaboració democràtica de lleis’, Heinz ha denunciat la politització del poder judicial espanyol, criticada en repetides ocasions per organismes internacionals com el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides i el Comissari de Drets Humans del Consell d’Europa.
De fet, des del 2017, més de 4.000 catalans –entre ells professors, alcaldes i activistes– han sigut víctimes de persecució judicial. La llei d’amnistia del 2024, destinada a reparar aquestes injustícies, ha estat bloquejada pels jutges espanyols, que l’apliquen de manera selectiva per beneficiar els agents de policia, mentre que la neguen als presos polítics i exiliats catalans.
Finalment, Heinz ha recordat que el 2022, el Comitè de Drets Humans de l’ONU va declarar a Espanya culpable de violar els drets de participació política dels parlamentaris catalans, i que el 2023, els relators especials de l’ONU van condemnar l’escàndol d’espionatge conegut com a Catalangate. Tot i aquestes conclusions, Espanya no ha aplicat les resolucions i recomanacions internacionals.
Per aquestes raons, l’Assemblea ha instat l’OSCE a pressionar Espanya per:
• Garantir l’aplicació imparcial de la llei d’amnistia del 2024.
• Garantir investigacions independents sobre la brutalitat policial.
• Posar fi a l’ús indegut de les lleis antiterroristes contra l’activisme pacífic.
• Garantir que Espanya apliqui les resolucions dels organismes internacionals de drets humans.
La participació d’Assemblea a la Conferència sobre la Dimensió Humana de Varsòvia reafirma el compromís d’internacionalitzar la causa catalana per la democràcia i l’autodeterminació, denunciant les violacions dels drets humans per part d’Espanya davant les principals institucions internacionals.
Vegeu aquí les intervencions completes: