L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) és una organització de la societat civil estrictament independent dels partits polítics i de l’administració pública.

L’Assemblea no rep cap finançament públic; es manté amb les quotes de les sòcies i els socis i amb donacions privades.

L’organització està regida per un Secretariat Nacional integrat per 77 secretàries i secretaris nacionals elegits per sufragi universal, que coordina i dona suport a les Assemblees de base.

Secretariat Nacional

És l’òrgan de govern executiu que regeix, administra i representa l’entitat entre dues assemblees generals.

Saber-ne més!

Assemblees de base

Són les unitats bàsiques de participació i organització de l’entitat; hi ha assemblees territorials, sectorials i exteriors.

saber-ne més!

Territorials

S’encarreguen d’expandir i promoure la lluita al territori. Més de 500 municipis ja són Assemblea. Consulta la llista!

Sectorials

S’encarreguen de lluitar per la independència des d’àmbits concrets.

Exteriors

S’encarreguen de fer visible la causa independentista fora del país i de buscar suport internacional.

Secretariat Nacional

És l’òrgan de govern executiu que regeix, administra i representa l’entitat entre dues assemblees generals.

Saber-ne més!

Assemblees de base

Són les unitats bàsiques de participació i organització de l’entitat; hi ha assemblees territorials, sectorials i exteriors.

saber-ne més!

Territorials

S’encarreguen d’expandir i promoure la lluita al territori. Més de 500 municipis ja són Assemblea. Consulta la llista!

Sectorials

S’encarreguen de lluitar per la independència des d’àmbits concrets.

Exteriors

S’encarreguen de fer visible la causa independentista fora del país i de buscar suport internacional.

Fem la República Catalana

Després del referèndum de l’1 d’Octubre, la declaració d’independència al Parlament de Catalunya i l’empresonament de líders de la societat civil i de membres del Parlament i del Govern, un milió de persones es van manifestar per demanar la República catalana. La societat civil va omplir els carrers de Barcelona sota el lema “Fem la República Catalana”.

Eleccions Secretariat Nacional

Les sòcies i els socis de l’Assemblea van votar les 77 secretàries i secretaris nacionals. Posteriorment, el 24 de març, el nou Secretariat Nacional va escollir Elisenda Paluzie com a presidenta de l’Assemblea i Pep Cruanyes com a vicepresident.

Referèndum

Després d’una campanya que va mobilitzar centenars de milers de persones a tot el món, milers de voluntàries i voluntaris i simpatitzants de l’Assemblea van vetllar urnes i col·legis i van estar a primera línia de xoc quan la policia va intentar acabar amb el referèndum. No ho van aconseguir, i una gran festa a Plaça Catalunya va celebrar la victòria incontestable del Sí.

La Diada del SÍ

La campanya del referèndum va ser la més intensa de la restauració democràtica, i l’11 de setembre en va ser la gran festa de llançament. Més d’un milió de persones van omplir el centre de Barcelona i van emocionar-se amb un minut de silenci per les víctimes dels atemptats a Barcelona i Cambrils.

Referèndum és democràcia

Amb l’anunci de la data i la pregunta del referèndum, les entitats es van mobilitzar massivament per fer saber al món que els catalans votaríem “encara que l’Estat espanyol no ho vulgui”, com va dir Pep Guardiola en un electritzant acte a Montjuïc.

A punt per a la República Catalana de tothom

L’Onze de setembre de 2016 va marcar l’inici d’una nova etapa amb la mobilització a cinc punts del territori (Lleida, Berga, Salt, Tarragona i Barcelona) que mostrava al món  país que bategava a punt per esdevenir un nou estat. És la Diada on ens vàrem sentir legitimats, després de les eleccions del 27-S de 2015, que van culminar amb el primer Parlament independentista de la nostra història.

Acord de govern

Després de les eleccions al Parlament de Catalunya del 27 de setembre del 2015 i d’un procés de negociacions entre Junts pel Sí i la CUP, en què les entitats sobiranistes com l’Assemblea vetllaven per l’entesa, el dissabte 9 de gener es va anunicar l’acord entre ambdues formacions. Aquest acord va fer que l’endemà, el diumenge 10 de gener (just un dia abans de la data límit legal per a elegir president) l’alcalde de Girona i diputat de Junts pel Sí, Carles Puigdemont i Casamajó, fos investit 130è president de la Generalitat en la primera votació. D’aquesta manera, Catalunya engegava el procés cap a la creació de la República Catalana.

El parlament de Catalunya anuncia d’una manera solemne la declaració d’inici del procés de creació de l’Estat català en forma de República

El Parlament va aprovar la resolució dels grups parlamentaris Junts pel Sí i la CUP, a través de la qual la cambra catalana va declarar «l’inici del procés de creació de l’Estat català independent en forma de república». Un dels punts destacats del text aprovat era el que avisa que el Parlament i el procés de desconnexió democràtica no es podien supeditar a les decisions de les institucions de l’Estat espanyol ni, en particular, del Tribunal Constitucional. La resolució també establia l’obertura d’un procés constituent «no subordinat» i detallava els temes amb què el futur Govern havia de complir només la legislació catalana.

Guanya la independència

Les forces amb un programa clarament independentista (Junts pel Sí i la CUP) van aconseguir, amb una participació històrica, la majoria absoluta en sumar setanta-dos diputats i un 48 % dels vots contra el 39 % dels vots obtinguts per partits clarament alineats amb el no a la independència. Aquest va ser un clar mandat democràtic per a iniciar el procés de construcció de la República Catalana.

Omplir la independència de contingut

Amb la Via Lliure a la República Catalana, una marea humana va omplir l’avinguda Meridiana fins a les portes del Parlament. La mobilització es va dividir en deu eixos relatius als valors sobre els quals s’havia de fomentar el nou país que calia construir, com la regeneració democràtica o l’equilibri territorial, i va convertir definitivament en plebiscitàries les eleccions del 27-S.

Relleu a la presidència de l’entitat

Jordi Sànchez va rellevar Carme Forcadell en la presidència de l’Assemblea en ser escollit pels membres del Secretariat després de la votació de les sòcies i socis, segons estipulen els estatuts de l’entitat.

Acte de sobirania

2.305.290 persones van desafiar les amenaces i el discurs de la por de l’Estat espanyol i van participar democràticament en la consulta sobre la independència. Més d’un 80% van votar a favor d’un estat independent. El 9-N va esdevenir històric; però, malgrat tot, continuava mancant un mandat democràtic clar a favor de la independència. Davant la impossibilitat de dur a terme un referèndum pactat, només quedava la via de les eleccions plebiscitàries.  

La Gran V

Més d’1.800.000 persones, segons fonts oficials, van omplir el cor de Barcelona en una immensa demostració de força per a fer inevitable el 9-N. Les personses participants van formar un mosaic senyera i una gran V de Votar, de Voluntat i de Victòria, i van omplir la Gran Via de les Corts Catalanes i l’avinguda Diagonal. La mobilització s’emmarcava en la campanya unitària «Ara és l’hora», formada per l’Assemblea i Òmnium Cultural per tal de guanyar la consulta.

Acord pel 9-N

Tres mesos després de la Via Catalana, el Govern i la majoria parlamentària formada per CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP van anunciar l’acord sobre la data i la pregunta per a celebrar el 9 de novembre de 2014 la consulta sobre la independència de Catalunya.

Via Catalana cap a la independència

L’Assemblea va organitzar una immensa cadena humana de 400 quilòmetres que ressegueia Catalunya des del Pertús fins a Alcanar per a reclamar la independència. Va ser el resultat de mesos de treball arreu del territori, amb diversos actes i campanyes per a empènyer el procés i assegurar l’èxit de la Via. A la capacitat de mobilització de l’any anterior s’hi afegia la capacitat logística i organitzativa per a assegurar la presència de gent en tots els trams de la cadena. En el seu discurs, Forcadell va reclamar a les institucions que convoquessin “la consulta sense dilacions ni pèrdues de temps”.

Eleccions al parlament de Catalunya

La històrica manifestació de l’Onze de Setembre va modificar el mapa polític català i va desembocar en unes eleccions anticipades. El 25-N va suposar el pas d’un Parlament autonomista a un de sobiranista, amb una àmplia representació de partits favorables a la celebració d’una consulta sobre la independència de Catalunya.

La primera gran manifestació per la independència

Sota el lema «Catalunya, nou estat d’Europa», una marea humana va omplir Barcelona en la manifestació més multitudinària de la història del país. L’aleshores presidenta del Parlament, Núria de Gispert, va rebre una delegació de l’Assemblea, que demanava «que s’iniciés el procés de secessió de l’Estat espanyol». La mobilització suposava la culminació de la Marxa cap a la Independència, que va arrencar el 30 de juny i va omplir l’estiu d’actes arreu del territori.

Eleccions al Secretariat Nacional

Les sòcies i socis van escollir la direcció de l’Assemblea que havia d’encapçalar l’entitat durant un any i s’encarregaria de fer complir el full de ruta aprovat. Carme Forcadell, la més votada, es va convertir el 22 d’abril en presidenta de l’Assemblea. 

Assemblea constituent

El Palau Sant Jordi va ser l’escenari del naixement de l’Assemblea. Després d’un any d’extensió al territori amb nombrosos actes i la creació de centenars d’assemblees territorials, 7.000 persones van participar en l’assemblea constituent de l’Assemblea. L’objectiu era unir l’independentisme des de la societat civil. El full de ruta que es va aprovar preveia de celebrar la Marxa cap a la Independència i culminar-la amb una gran manifestació a Barcelona l’Onze de Setembre.

L’embrió de l’Assemblea

En aquesta data, 1.300 persones celebren al Palau de Congressos de Barcelona la Conferència Nacional per l’Estat Propi, fruit del treball per a configurar una entitat transversal i apartidista que fos hereva del moviment de les consultes populars sobre la independència. La Conferència nomena una direcció provisional que s’encarregués de constituir i fer créixer l’Assemblea Nacional Catalana en el termini d’un any.