El Consell de la Unió Europea ha tornat a ajornar la incorporació del català com a llengua oficial de les seves institucions, documents i normatives. Aquest reconeixement internacional hauria estat un gran pas en la història de la nostra llengua ignorada, menystinguda i perseguida. A més, hauria tingut efectes pràctics perquè el nostre idioma, per exemple, va ser exclòs en quaranta-set normes europees només l’any 2022, tal com va denunciar el manifest «El català, llengua oficial ara!» que el febrer de 2023 van signar un gran nombre d’entitats.
Aquest endarreriment era previsible perquè s’ha intentat introduir la llengua catalana a la Unió Europea no per la porta natural del reconeixement dels nostres drets lingüístics i històrics. S’ha intentat colar per la finestra d’una petició de l’Estat espanyol fruit d’un mercadeig polític: l’oficialitat del català a canvi del vot de Junts per Catalunya a favor de Francina Armengol com a presidenta del Congrés de Diputats.
El fet que el Regne d’Espanya hagi tramitat l’oficialitat del català a la UE com a resultat de la lluita pel poder entre el PSOE i el PP i els seus respectius aliats, ha afeblit la nostra posició i l’afeblirà en el futur. Per part de les forces catalanes és un error estratègic greu entrar en aquestes picabaralles entre partits espanyols, ressaltant les maniobres del PP per influir en el posicionament de diversos governs europeus. El problema és estructural perquè correspon a la catalanofòbia que predomina a l’opinió pública espanyola.
L’únic avantatge d’aquests ajornaments, que esdevindran permanents, serà la demostració que l’única porta digna del català per formar part de les llengües oficials europees és l’ingrés de Catalunya a la UE com a nou Estat independent.