Juntament amb l’exsecretària nacional Sònia Urpí declaren avalats per un informe dels Mossos que confirma l’espionatge de Pegasus als seus mòbils.
Aquest dimecres els expresidents de l’Assemblea Elisenda Paluzie i Jordi Sànchez i l’exsecretària nacional Sònia Urpí han declarat com a querellants pel cas del Catalan Gate, que va permetre l’espionatge a 65 activistes independentistes amb el programa Pegasus. La querella havia estat presentada el maig de 2022 i admesa a tràmit al juliol del mateix any, al jutjat d’instrucció número 23 de Barcelona.
Paluzie ha detallat que tenen “la voluntat de saber l’abast de la infecció, a què s’ha tingut accés, durant quant temps i quina ha estat la justificació per a aquest espionatge intrusiu”. Volem anar fins al final en l’assumpció de responsabilitats perquè això no només afecta les víctimes de l’espionatge sinó també tot el moviment independentista català, ja que aquesta vulneració flagrant del dret a la intimitat pot crear un efecte paralitzador dins de la societat civil.
Jordi Sànchez ha destacat la necessitat de saber si els 26 atacs documentats pels Mossos van estar o no emparats pel magistrat del Tribunal Suprem: “Sabem que ho van estar els del juny i juliol del 2020, però no en sabem res dels atacs comesos des del 2015 fins al 2017. L’espionatge sense autorització és un delicte que qualsevol estat democràtic ha de perseguir per preservar les llibertats polítiques i civils”.
L’advocat Jordi Cortada ha insistit que cal trobar els responsables d’aquest espionatge: “Volem saber qui, quan i amb quin abast va ordenar que ens instal·lessin aquest programari espia intrusiu”. També ha posat èmfasi en el fet que els drets fonamentals dels querellants han estat vulnerats.
Un aspecte que han explicat els querellants, i que no s’havia fet públic fins avui, és el fet que al desembre del 2023 van entregar els mòbils als Mossos i que, el 2 de setembre del 2024, se’ls va notificar que la pericial dels Mossos ja era al jutjat, amb la qual cosa va quedar corroborada la infecció dels mòbils de Jordi Sànchez, Elisenda Paluzie i Sònia Urpí. L’informe, a més, concorda amb les anàlisis de Citizen Lab i Amnesty Tech. En els casos de Paluzie i Urpí, de fet, s’ha pogut determinar el total d’informació extreta.
Jordi Sànchez va rebre el primer SMS amb enllaç amb Pegasus al setembre de 2015, dos anys abans de l’1 d’Octubre i quan ja era president de l’Assemblea. L’espionatge va continuar amb un mínim de 19 missatges, tres dels quals el 2020 coincidint amb permisos penitenciaris. S’ha detectat al seu mòbil un procés maliciós de Pegasus amb activitat des de l’11 de Setembre del 2017 fins al 13 d’octubre d’aquell any, tres dies abans del seu ingrés en presó preventiva. L’informe confirma les anàlisis de Citizen Lab i Amnesty Tech.
En el cas d’Elisenda Paluzie, hi ha evidències d’atacs en dos mòbils diferents, Android i Iphone, el 2019 i el 2020, durant la seva etapa a la presidència de l’Assemblea. La primera evidència és prèvia a la sentència del procés, amb un atac que es produeix el 6 d’agost del 2019. Després de la sentència, pateix dos processos maliciosos el 29 d’octubre de 2019, pocs dies després de les manifestacions postsentència, aprofitant una vulnerabilitat zero-click anomenada HOMAGE i que ha estat confirmada a l’informe de Mossos. Un dels SMS detectats com a provinents de Pegasus en el segon mòbil és del 10 de juny de 2020, el dia que començaven les eleccions al secretariat de l’Assemblea. El títol del missatge era “Elecciones ANC” i estava dissenyat específicament per captar l’atenció aquell dia concret.
Sònia Urpí va ser escollida secretària nacional de l’Assemblea el 14 de juny de 2020 i coordinadora de mobilització un mes després. Els SMS amb els enllaços d’infiltracions es produeixen el 22 i el 24 de juny. També podrien estar relacionats amb la seva elecció com a secretària nacional i el fet que la seva parella, Jordi Baylina, expert en blockchain, resident a Suïssa i soci de l’Assemblea, és una de les víctimes del Catalan Gate amb més atacs registrats.
Cal recordar que, en el cas dels dos expresidents de l’assemblea, Sànchez i Paluzie, l’espionatge realitzat a la tardor del 2019 i primavera del 2020 va comptar amb autorització judicial prèvia del Tribunal Suprem, però la informació no és pública i n’han tingut coneixement només per filtracions a la premsa. Segons la legislació espanyola (article 588 de la llei 13/2015), aquest espionatge només està permès en casos de “procediment criminal i seguint els principis d’excepcionalitat, necessitat i proporcionalitat”, requisits que no es compleixen en aquest cas. En les recomanacions del Parlament Europeu es destacava que els afectats havien de tenir accés a l’autorització judicial. Aquest és el primer objectiu a aconseguir, així com saber qui va autoritzar l’espionatge tant a Sònia Urpí, el 2020, com a Jordi Sànchez entre el 2015 i el 2017.
Els querellants també han aconseguit que la jutgessa emeti una rogatòria a Israel i a l’Ordre Europea d’Investigació a Luxemburg. L’objectiu és que les autoritats d’aquests dos països informin si conserven dades sobre el funcionament de Pegasus en els seus mòbils i certifiquin si l’han comercialitzat amb organismes governamentals de l’Estat espanyol, així com quins organismes i qui n’ha actuat com a representant. Han demanat que aportin documentació de la compra i pagament i si en conserven informacions, dades o registres informàtics.
