
2.305.290 persones van desafiar les amenaces i el discurs de la por de l’Estat espanyol i van participar democràticament en la consulta sobre la independència. Més d’un 80% van votar a favor d’un estat independent. El 9-N va esdevenir històric; però, malgrat tot, continuava mancant un mandat democràtic clar a favor de la independència. Davant la impossibilitat de dur a terme un referèndum pactat, només quedava la via de les eleccions plebiscitàries.
Jordi Sànchez va rellevar Carme Forcadell en la presidència de l’Assemblea en ser escollit pels membres del Secretariat després de la votació de les sòcies i socis, segons estipulen els estatuts de l’entitat.
Amb la Via Lliure a la República Catalana, una marea humana va omplir l’avinguda Meridiana fins a les portes del Parlament. La mobilització es va dividir en deu eixos relatius als valors sobre els quals s’havia de fomentar el nou país que calia construir, com la regeneració democràtica o l’equilibri territorial, i va convertir definitivament en plebiscitàries les eleccions del 27-S.
Les forces amb un programa clarament independentista (Junts pel Sí i la CUP) van aconseguir, amb una participació històrica, la majoria absoluta en sumar setanta-dos diputats i un 48 % dels vots contra el 39 % dels vots obtinguts per partits clarament alineats amb el no a la independència. Aquest va ser un clar mandat democràtic per a iniciar el procés de construcció de la República Catalana.




