
La històrica manifestació de l’Onze de Setembre va modificar el mapa polític català i va desembocar en unes eleccions anticipades. El 25-N va suposar el pas d’un Parlament autonomista a un de sobiranista, amb una àmplia representació de partits favorables a la celebració d’una consulta sobre la independència de Catalunya.
L’Assemblea va organitzar una immensa cadena humana de 400 quilòmetres que ressegueia Catalunya des del Pertús fins a Alcanar per a reclamar la independència. Va ser el resultat de mesos de treball arreu del territori, amb diversos actes i campanyes per a empènyer el procés i assegurar l’èxit de la Via. A la capacitat de mobilització de l’any anterior s’hi afegia la capacitat logística i organitzativa per a assegurar la presència de gent en tots els trams de la cadena. En el seu discurs, Forcadell va reclamar a les institucions que convoquessin «la consulta sense dilacions ni pèrdues de temps».
Tres mesos després de la Via Catalana, el Govern i la majoria parlamentària formada per CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP van anunciar l’acord sobre la data i la pregunta per a celebrar el 9 de novembre de 2014 la consulta sobre la independència de Catalunya.
Més d’1.800.000 persones, segons fonts oficials, van omplir el cor de Barcelona en una immensa demostració de força per a fer inevitable el 9-N. Les personses participants van formar un mosaic senyera i una gran V de Votar, de Voluntat i de Victòria, i van omplir la Gran Via de les Corts Catalanes i l’avinguda Diagonal. La mobilització s’emmarcava en la campanya unitària «Ara és l’hora», formada per l’Assemblea i Òmnium Cultural per tal de guanyar la consulta.




