La repressió política contra l’independentisme continua i la Caixa de Solidaritat, que és dipositària de les aportacions de milers de persones, segueix donant suport a totes les persones represaliades.
Aquest any 2021, la Caixa de Solidaritat ha donat ajuts a 276 persones més, assumint 180.801,53€ de defenses, 20.000€ de fiances de llibertat, 12.348,50€ de multes i 84.960,38€ de fiances de responsabilitat civil.
Des de la seva creació, la Caixa ha ajudat ja més de 800 persones.
Això dona una dimensió de la repressió i del suport que s’ofereix a les persones represaliades gràcies a les aportacions de tothom. Cal afegir també les defenses que, sense cap remuneració, fan molts advocats i advocades de tot Catalunya. A banda, els partits assumeixen les despeses de defensa dels càrrecs polítics que són imputats en els diversos procediments que són oberts.
Per altra banda, pel que fa als càrrecs polítics i servidors públics, el Tribunal de Cuentas ha esdevingut l’eina principal de repressió econòmica, que es basa en la incriminació de l’acció política de les institucions vulnerant, entre d’altres, el dret a la llibertat d’expressió. Aquest tribunal actua com una nova inquisició que fa el mateix paper que feia el franquisme a través dels Tribunals de Responsabilitats Polítiques. Ara, l’Estat ha convertit un tribunal administratiu que només té la funció legal d’auditar les institucions, en un tribunal d’excepció per imputar responsabilitats polítiques.
El Tribunal de Cuentas ha actuat mitjançant dos procediments: la causa de la consulta del 9N, i el procediment del referèndum de l’1 d’Octubre i de l’acció exterior de la Generalitat 2011-2017. En les dues causes del Tribunal de Cuentas de moment s’han reclamat més de 15 milions i hi ha 58 persones diferents afectades.
En la causa de la consulta del 9N està confirmada la sentència condemnatòria de 4.988.620,11€, i la liquidació provisional d’interessos i costes de la primera instància de 1.167.548,4€. Queda pendent la liquidació de les costes de l’apel·lació.
El procediment del referèndum de l’1 d’Octubre està encara en procés, però el Tribunal de Cuentas va fer consignar 4.146.274,97€ aportats per la Caixa de Solidaritat. Tenint en compte que al jutjat 13 ja s’hi havien dipositat 5.801.069,62€ (5.001.069,62€ la Caixa Solidaritat, 700.000€ ERC i 100.000€ l’ACDC), que cobrien aquests fets i altres, es constata que hi ha quasi 4 milions dipositats en dos tribunals diferents per la responsabilitat civil dels mateixos conceptes. Això és un fet profundament injust i injustificable i contrari a les normes procedimentals. La Caixa ha reclamat al jutjat número 13 el retorn d’aquesta quantitat doblada que puja prop de quatre milions d’euros.
Pel que fa a l’acció exterior, es veu de manera evident i impúdica la finalitat repressiva contra la llibertat d’expressió de les persones i el consegüent dret d’acció política de les institucions. En una societat democràtica, ni aquest ni cap tribunal poden jutjar com ho fa el Tribunal de Cuentas, com una nova inquisició, dient quines idees o accions polítiques són o no són correctes.
En aquest procediment, com és públic, es va demanar la consignació d’uns altres 5.422.411,10€ que en primer lloc va avalar l’Institut Català de Finances. Aquest aval va ser refusat pel Tribunal de Cuentas el passat 14 d’octubre, vulnerant les normes procedimentals que admet tot aval o garantia per fer front a quantitats reclamades preventivament que encara no han estat avalades per una sentència, sense donar nou termini per dipositar la fiança, i per tant amb l’amenaça d’embargament imminent cap a les 35 persones afectades. Tenint en compte tot això, i que des de la Caixa de Solidaritat no es disposava en aquell moment d’una quantitat suficient per cobrir tota la fiança i que tampoc hi havia temps material d’esperar una nova recaptació, es van activar mecanismes alternatius amb la màxima celeritat amb l’objectiu de parar el cop, evitant els embargaments. Així, per una banda, es van aportar béns immobles dels afectats per valor de 3.335.143€, i per l’altra, ERC va mobilitzar recursos econòmics de la seva militància per fiançar una part del total, concretament 2.136.164,45€.
A petició dels afectats en la causa d’exteriors, la Caixa de Solidaritat va aportar el passat juliol 1.055.000€ en la causa del 9N per pagar els interessos pendents, i poder així aixecar l’embargament que pesava sobre les propietats d’alguns encausats, amb la intenció que les poguessin aportar a la causa d’exteriors.
El Tribunal de Cuentas va refusar l’aixecament d’aquest embargament el passat 27 d’octubre, perquè considerava la quantitat dipositada encara insuficient per cobrir tots els interessos i costes que reclama.
En els darrers dies, la Caixa de Solidaritat ha aportat 190.801,52€ addicionals a la causa del 9N al Tribunal de Cuentas per cobrir la totalitat del que es reclama i aconseguir que s’aixequin aquests embargaments.
Aquests interessos i costes són un nou abús que cal denunciar en aquesta croada de repressió econòmica del Tribunal de Cuentas.
Però la repressió continua i alguns encausats en el procediment de l’acció exterior de la Generalitat pel Tribunal de Cuentas, estan afrontant la via penal en el jutjat número 18 de Barcelona. Avui hi ha hagut la darrera declaració, la de l’Albert Royo, exsecretari general del Diplocat. Sembla que en aquest cas el jutjat no duplicarà les fiances com sí que va fer el jutjat número 13.
Per poder seguir donant suport a les persones represaliades en la lluita contra la vulneració dels nostres drets democràtics i polítics més elementals, demanem a la ciutadania que segueixi fent aportacions a la Caixa de Solidaritat com fins ara. És necessari que totes les persones represaliades tinguin el nostre suport per continuar la lluita pels nostres drets nacionals.
Cal tenir en compte que tot l’esforç col·lectiu ha estalviat molts patiments a moltes persones innocents, però malauradament no ha impedit que alguns dels afectats tinguin encara els seus béns embargats. Per això, cal un esforç complementari de solidaritat, així com per seguir garantint el suport a les defenses i el pagament de les fiances de llibertat i responsabilitat civil dels activistes de base.
