Per vergonya de la judicatura espanyola, administrada en nom del rei Felip VI, el dijous 30 de maig Abel Mora va ingressar a Can Brians condemnat a 3 anys i 9 mesos de presó. És un nou pres polític, una nova víctima de la causa general contra l’independentisme, la persecució judicial iniciada amb el discurs del monarca espanyol el 3 d’octubre de 2017, el dia de l’aturada general de país.
L’encarcerament d’Abel Mora evidencia els arrelats prejudicis del sistema judicial espanyol, impropis d’una justícia de la Unió Europea, contra tots els qui qüestionen la “unidad de España”. Els catalans que defensem la independència constituïm el que el TJUE va denominar «Grup Objectivament Identificable». El Tribunal Suprem no condemna l’Abel per l’agressió a un viatger carregat de simbologia espanyola en un vagó del metro el 10 de novembre de 2018, el dia d’una manifestació de Jusapol, associació ultradretana de policies nacionals i guàrdies civils. Els magistrats reconeixen que l’agressor va ser una altra persona, no identificada. L’acusen de vigilar el vagó perquè aquesta desconeguda pogués actuar. En definitiva, l’empresona per ser una persona amb «postulats independentistes de tall anarquista», com diu la sentència, i viatjar en metro en aquell moment.
És tota una advertència que Abel Mora fos tancat a Can Brians el mateix dia en què s’aprovava la Llei d’amnistia per a la normalització institucional, política i social a Catalunya. Junts per Catalunya i ERC, que van acordar-la amb el govern de Pedro Sánchez, han de tenir molt present que no hi ha normalització possible, perquè el conflicte entre Catalunya i Espanya es manté intacte en tots els seus àmbits: institucional, perquè Catalunya es regeix per un Estatut que no és el que van votar els seus ciutadans; polític, perquè no es reconeix el dret a l’autodeterminació de la nació catalana, i social perquè els 22.000 milions d’espoli fiscal anual ataquen els fonaments de l’estat del benestar català (educació, sanitat, ajudes a la dependència, habitatge social, rodalies, etc.).
L’empresonament d’Abel Mora evidencia que el Regne d’Espanya continua determinat a retenir Catalunya per la força, sense el consentiment dels catalans. Davant d’aquest abús de poder el poble català només té la via de la desobediència civil que han seguit tantes nacions i tants col·lectius, amb referents com Gandhi, Martin Luther King, Nelson Mandela o Václav Havel. La via de la resistència pacífica exigeix no tenir por a la judicatura espanyola ni a la presó. L’Assemblea considera el sacrifici d’Abel Mora un exemple del coratge imprescindible per continuar el conflicte amb Espanya. I estarà al seu costat en tot allò que necessiti i ens demani.
Luís Llach – President
Nohemí Zafra – Vicepresidenta
Sílvia Ventura – Secretària
Jaume Valls – Tresorer
Assemblea Nacional Catalana
