El següent posicionament polític referent a la reforma laboral espanyola, i que s’emmarca en la campanya Eines de País, va ser aprovat en el Ple del Secretariat Nacional d’aquest passat dissabte, 15 de gener:
Des de l’Assemblea Nacional Catalana sempre s’ha defensat la necessitat de construir un marc de relacions laborals propi dins d’un estat independent. Ara bé, l’entitat és perfectament conscient que el moment que vivim no és el de la ruptura amb l’Estat i que s’ha de treballar dia a dia per la construcció d’un marc polític no sucursalista.
Per tant, des del moviment popular independentista i l’Assemblea Nacional Catalana, s’ha d’actuar per preparar la ruptura amb l’Estat. Això exigeix avançar cap a un marc de sobirania en les relacions laborals.
Per això, l’Assemblea ha actuat per tenir instruments d’incidència social i econòmica (també en el marc de les relacions laborals). Mitjançant la campanya d’Eines de País, s’han impulsat sindicats (la Intersindical-CSC i d’altres) i patronals (Anem per Feina) d’obediència exclusivament catalana i que han de ser majoritàries perquè estiguin al servei del projecte nacional quan es trenqui amb l’Estat espanyol.
Un cop analitzats els acords entre el Gobierno, els sindicats i la patronal d’Espanya, s’observa:
- Que els convenis sorgits de la negociació col·lectiva d’àmbit estatal continuaran tenint prevalença sobre aquells que siguin fruit de la negociació duta a terme en l’àmbit no estatal. Tal fet les condemna a la irrellevància i impedeix que puguin créixer sent útils. En conseqüència, dificulta enormement tenir actors econòmics i socials majoritaris que estiguin al costat del procés d’alliberament nacional i de la ruptura amb l’Estat.
- Que la potestat d’admetre Expedients de Regulació d’Ocupació massius segueix sense estar en mans catalanes, la qual cosa ens afebleix davant d’una hipotètica i probable situació pitjor que la que vam viure el 2017 (amb el foment per part de l’Estat de destrucció de llocs de treball a Catalunya).
Així doncs, l’Assemblea considera la Reforma Laboral pactada entre els principals actors del Règim del 78 (Gobierno, CEOE, Comissions Obreres i la Unió General dels Treballadors) com a perjudicial per a les treballadores, treballadors i l’empresariat català; discriminant el marc català de relacions laborals. En conseqüència, l’Assemblea Nacional Catalana dona suport als seus aliats en matèria laboral.