L’Assemblea es va personar com a acusació popular després que l’Ajuntament en fos expulsat,
per tal de garantir la defensa de les persones agredides per la policia. Ara estudia presentar
recurs a la interlocutòria per tal d’obtenir més imputacions.
Segons el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, el magistrat Francisco Miralles, del Jutjat
d’Instrucció 7 de Barcelona, ha tancat la seva investigació i ha obert la porta a que siguin
jutjats 45 agents. A més, obre l’opció a les persones afectades per les intervencions d’acusar-los de tortures, a més d’haver-los infligit ferides. El magistrat estava encarregat d’investigar les
denúncies formulades contra la policia espanyola per la violència exercida per les càrregues en
27 col·legis durant el referèndum de l’1 d’octubre de 2017 a Barcelona.
Com ja vam anunciar el febrer de 2020, l’Assemblea Nacional Catalana es va personar com a
acusació popular després que l’Ajuntament en fos expulsat, per garantir la defensa de les
persones agredides per la policia, i donar suport a les acusacions privades de moltes persones
ferides que hi estan implicades i perjudicades per tal que s’arribi a la condemna dels
responsables d’aquella agressió contra votants en el referèndum d’independència. Ara,
aquesta acusació dona els seus fruits. L’Assemblea estudia presentar recurs a la interlocutòria
per tal d’obtenir més imputacions.
A Barcelona hi ha 27 escoles afectades, entre elles la Mediterrània, Pau Claris, Àgora, Pies Sant
Antoni, Víctor Català i Ramon Llull, i hi ha hagut més de 300 denúncies per ferits arran de les
càrregues policials el dia del referèndum. En total hi ha quaranta cinc agents i caps de grup de
la Policia Nacional imputats, vuit dels quals són inspectors en cap.
Segons la interlocutòria, el jutge de la instrucció descriu l’actuació d’alguns agents com a
“clarament desproporcionada” i reitera que “no resulta compatible amb cap criteri de
proporcionalitat que els agents colpegin a la cara les persones congregades o que les llancin
escales avall, caient sobre altres persones que estan assegudes o sobre els esglaons, amb el
greu risc que això suposa per a la integritat dels ciutadans”.
L’Assemblea, com a entitat promotora del referèndum d’autodeterminació, manté el seu
compromís amb el drets fonamentals i la defensa de les persones agredides per la policia en el
seu exercici del dret a l’autodeterminació, i seguirà actuant per tal que s’arribi a la condemna
dels responsables d’aquella agressió contra votants en el referèndum d’independència.
