L’Assemblea Nacional Catalana, que exerceix d’acusació popular, lamenta que l’Audiència de Barcelona hagi decidit deixar fora del judici cinc comandaments de la policia espanyola per les seves actuacions durant la jornada del referèndum del Primer d’Octubre del 2017. El tribunal ha desestimat asseure’ls al banc dels acusats tot i haver demanat fonamentadament que anessin a judici i que la sala hagi valorat la “temeritat” i la “passivitat culpable” dels comandaments.
Tot i això, l’Assemblea celebra que, gràcies a la tasca duta a terme com a acusació popular, quaranta-sis policies espanyols s’hauran d’asseure al banc dels acusats per les seves actuacions a l’1-O imputant-los delictes de lesions i contra la integritat moral, després que el jutge hagi vist moltes evidències que indiquen que es podrien haver comès abusos policials.
El tribunal estableix que “els fets descrits van més enllà de simples delictes de lesions i apunta clarament algunes conductes que podrien ser incardinades en el delicte contra la integritat moral comès per funcionaris públics”. De fet, l’Audiència de Barcelona retreu que alguns agents mentissin dient que no eren al lloc dels fets, tot i que el material audiovisual aportat ho desmenteixi taxativament.
La presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, demana “seguir ferms” contra les vulneracions de drets humans que ha comès la policia espanyola. “Des de l’Assemblea fa molt de temps que destinem temps, recursos i esforços per combatre la maquinària de repressió espanyola”, ha subratllat. D’altra banda, Feliu ha lamentat que “alguns comandaments hagin quedat impunes tot i que hagi quedat sobradament provat que van ser el braç armat del ‘A por ellos'”.
L’Assemblea, com a acusació popular junt amb Òmnium i Irídia, ja treballa en el següent pas que serà formular les acusacions concretes per cada un dels 46 policies així com preparar les proves pel judici que serà llarg i complicat atès el nombre de persones que seuran al banc dels acusats.
