L’UNPO –en representació de l’ANC– ha presentat un informe al Comitè de Drets Humans criticant les violacions contínues dels drets humans per part d’Espanya contra els catalans, així com la implementació selectiva de la llei d’amnistia i els atacs contra la llengua catalana.
L’Organització de Pobles i Nacions No Representats (UNPO) –en representació de l’Assemblea– ha presentat al Comitè de Drets Humans, per a la seva 144a sessió, un informe sobre la implementació del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (ICCPR) a Espanya, centrant-se en la situació a Catalunya. L’informe examina críticament les violacions contínues dels drets humans dels catalans i destaca el patró més ampli de negació i manca de compromís de les autoritats espanyoles respecte a aquestes violacions.
D’una banda, el dret a un judici just i a la igualtat davant la llei s’ha erosionat greument per a centenars de representants independentistes catalans a causa d’una manca sistèmica d’independència judicial i la politització del poder judicial. De fet, la llei d’amnistia és aplicada de manera molt selectiva. Mentre que l’amnistia a diversos d’activistes ha estat denegada, 96 policies espanyols han sigut amnistiats per casos de violència policial desproporcionada, tot i que la llei exclou els tracte inhumans i degradants.
D’altra banda, l’ús extensiu d’eines d’espionatge il·legals per part de les autoritats espanyoles contra el moviment independentista català ha donat lloc a diversos casos de violacions del dret a la privacitat. L’ús dels programes espia Pegasus i Candiru en el que es coneix com el Catalangate es va revelar l’abril de 2022. Malgrat causar preocupació a diversos organismes internacionals i malgrat les demandes de transparència per garantir investigacions externes, el secretisme de les autoritats espanyoles sobre l’assumpte continua i no s’ha proporcionat cap reparació a les víctimes. A més, s’ha demostrat que també hi ha hagut casos d’infiltració policial en moviments socials.
La llibertat d’opinió i d’expressió s’està contínuament vulnerant amb l’ampliació de les disposicions sobre la “glorificació del terrorisme” de l’anomenada “Llei Mordassa”, que s’ha utilitzat per atacar activistes catalans, independentistes, artistes, periodistes i usuaris de xarxes socials que publiquen contingut que simpatitza amb els moviments independentistes.
A més, el dret de reunió pacífica i la llibertat d’associació s’estan reprimint, des de protestes pacífiques on s’ha fet servir gas pebre contra els manifestants al processament d’activistes per càrrecs de terrorisme infundats o per altres delictes violents fabricats.
Durant l’última dècada, les autoritats espanyoles han treballat per soscavar el procés democràtic a Catalunya, atacant institucions i representants electes. Les constants amenaces de processament, multes i convocatòries d’eleccions han pressionat el dret a la participació pública a Catalunya. Aquestes violacions del dret a la participació pública han portat els organismes internacionals a reaccionar. La Comissió de Drets Humans de les Nacions Unides, per exemple, va destacar que Espanya havia violat el dret de participació pública de quatre membres del Parlament català mentre estaven en detenció preventiva el 2018.
El dret a la igualtat i la llibertat de discriminació i el dret a la llengua i la cultura estan sota pressió. Una decisió del Tribunal Suprem espanyol va dictaminar que, a més de les assignatures ja existents en castellà, almenys el 25% de totes les altres assignatures impartides a les escoles catalanes també s’han d’impartir en castellà, posant en perill el model d’immersió en l’educació catalana, que sempre ha assegurat el caràcter bilingüe de l’ensenyament català.
Finalment, malgrat la important preocupació nacional i internacional per les violacions dels drets humans que es discuteixen a l’informe, el govern espanyol va optar per ometre deliberadament qualsevol referència a la situació del poble català en el seu Examen Periòdic Universal (EPU) de les Nacions Unides del 2025. Això reflecteix un patró més ampli de negació i manca de compromís amb les preocupacions subjacents sobre els drets humans, i planteja serioses qüestions sobre la voluntat d’Espanya d’abordar les violacions sistèmiques i garantir la rendició de comptes.
Per aquestes raons, l’UNPO ha recomanat a Espanya que adapti el Codi Penal al dret internacional de drets humans, que consideri modificar l’article 2 de la Constitució per excloure la referència a la “unitat indissoluble” de l’Estat, que retiri els càrrecs penals sense fonaments contra la societat civil, i que protegeixi el model d’immersió i la llengua catalana.