Les dones feministes de l’Assemblea Nacional Catalana continuem treballant en la lluita per la independència, que ha de garantir: unes condicions de vida dignes per a totes les persones, el valor de la llengua, el dret al propi cos, uns serveis públics que no discriminin per edat, gènere, origen, capacitats diverses, orientació sexual,una escola pública i laica, etc.
Volem una república catalana transformadora que defensi els drets de totes les persones.
El feixisme de l’extrema dreta espanyola colonialista avui està més unit i organitzat que mai, amb discursos reaccionaris als avenços del moviment feminista i contra el moviment independentista català. Compten també amb el suport d’aquesta extrema dreta internacional que permet, entre d’altres, els conflictes bèl·lics i les conseqüències contra la població civil. En aquests conflictes cal destacar la vulnerabilitat en què es troben moltes dones, que són considerades pels contendents com una arma per debilitar l’enemic mitjançant violacions sistemàtiques.
Aquest 8M, dia de la Dona Treballadora, Dones per la independència volem denunciar que les diferències salarials entre homes i dones és d’un 25% de mitjana, que equival a vuitanta dies l’any, amb incidència directa a l’atur i la jubilació. La principal causa és la dedicació laboral a la cura d’altres persones, infants, gent gran, persones malaltes, etc. Una feina, en general, infravalorada i més mal pagada. Aquesta precarietat laboral ens aboca a la pobresa i a l’explotació laboral de moltes dones que treballen en el sector domèstic i de cures. Dones per la independència volem posar el focus als treballs de cura i sostenibilitat de la vida a favor de totes les persones i no al servei dels mercats, on tots siguem ciutadanes lliures i subjectes de ple dret.
La penalització laboral per maternitat té conseqüències directes en el desenvolupament professional de la mare. La manca de reconeixement dels treballs de cures no remunerats realitzats al llarg de la vida en el si de la família contribueix a la pobresa de les dones, un treball de cures que per a moltes ha estat l’ocupació més gran. Moltes dones ara reben pensions no contributives sovint insuficients, i això afecta la seva salut física i mental.
Recordem els drets de moltes dones grans que veuen com arreu dels Països Catalans no reben atenció assistencial en la seva pròpia llengua.
Catalunya necessita garantir l’habitatge social per a dones soles i amb famílies monoparentals femenines que viuen en situacions de precarietat. El de l’habitatge és un dels espolis més importants que estem patint com a país.
Cal denunciar el desmantellament dels serveis públics, com la sanitat i l’ensenyament, que afavoreix les escoles privades i algunes subvencionades que pertanyen a l’Opus Dei i que segreguen per gènere.
Volem viure en un país on es fomenti el desenvolupament intel·lectual i professional de les dones. Cal acabar amb la pressió social i els estereotips d’imatge i comportament, com que els llibres d’història i literatura tinguin perspectiva de gènere.
Volem denunciar:
- La complicitat i silencis del Govern i institucions contra la violència masclista, que justifiquen per la manca de recursos, sobretot per cobrir les necessitats més urgents arreu de Catalunya.
- Les violències masclistes que les dones i persones LGTBI patim al llarg de les nostres vides, des dels abusos sexuals fins assassinats, als quals s’hi suma un sistema judicial que ens revictimitza, ens culpabilitza i no ens protegeix.
Per combatre totes aquestes deficiències socials, judicials i de drets de les dones, necessitem un estat propi.
Aquest 8M continuarem treballant per la integració de tots els feminismes i LGTBI en la lluita per la independència, per garantir que la República Catalana sigui inclusiva, equitativa i transformadora, basada en la justícia social i els drets humans. La República només serà democràtica si superem les desigualtats de gènere implicant-nos per enfortir la lluita dels moviments organitzats en defensa del feminisme, el medi ambient, els col·lectius LGTBI, l’antifeixisme, etc.
Volem una República Catalana independent, que reconegui tots els drets sexuals i reproductius de les dones i que trenqui amb l’androcentrisme dels continguts curriculars i amb les imposicions heteropatriarcals que reprodueixen les desigualtats que ens oprimeixen.
Fem una crida a resistir juntes a l’embat contra un estat antidemocràtic perquè la seva violència és una manifestació més de les violències patriarcals que patim.
Com a feministes sempre hem defensat que un POBLE no pot ser lliure si les dones no ho són. I avui, més que mai, diem ben alt que nosaltres no ho serem mai, si el nostre poble no és lliure.
DONES LLIURES EN UNA TERRA LLIURE!