Tres secretaris nacionals han assistit, en nom de l’Assemblea, a l’acte de presentació de la nova edició de «Mantenir el català, el repte 21 dies» que s’ha celebrat aquest dijous dia 8 de maig a la Casa del Mar de Barcelona. Mantenir la nostra llengua amb tothom durant 21 dies és el període de temps que es considera necessari per consolidar un hàbit. La iniciativa busca que tots els catalanoparlants, antics i nous, abandonin la subordinació lingüística i passin a parlar en català amb les altres persones.
Aquesta campanya la va iniciar el Consorci de Normalització Lingüística fa uns anys. Aquest 2025 pren una nova embranzida amb l’acció conjunta de vuit associacions dedicades a la defensa del català: la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL), l’Institut d’Estudis Catalans, Òmnium Cultural, Plataforma per la Llengua, Salut pel Català, Softcatalà, Mantinc el català i No em canviïs la llengua. A més compta amb el suport explícit de l’Assemblea que no té la defensa de la nostra llengua com objectiu principal, sinó la independència.
El repte arrencarà el pròxim dilluns 12 de maig i s’allargarà fins a l’1 de juny, i els impulsors animen les persones que se sumin a la campanya a compartir les seves experiències a les xarxes socials amb l’etiqueta #Repte21Dies i #RepteMantinc.
Va participar en aquesta presentació la sociolingüista Maite Puigdevall que va recomanar estar sempre atents als altres però sense cedir i procurar fer el repte de 21 dies no de manera individual sinó col·lectiva, amb grups d’amics i companys de feina. Merlys Mosquera i Daniel Camilo Hernández van assenyalar que els immigrants que parlen i defensen el català pateixen una doble discriminació: racial i lingüística. Àstrid Bierge, organitzadora de «Tallers per la Llengua», que poden ser realitzats en qualsevol població, ha insistit que, per canviar l’hàbit lingüístic de passar al castellà, cal marcar-se objectius concrets i realitzables; un cop assolits aquests, passar a proposar-se objectius més difícils.
El pacte «Valls per la llengua», presentat per Jordi Bofarull, és una de les experiències que poden inspirar les Assemblees Territorials a repetir-la a les seves poblacions. Aquest acord va ser signat per diferents associacions de Valls fa quatre anys i, des d’aleshores, cada any fan el que anomenen «El convit 21 dies», que consta d’una formació prèvia, una monitorització diària mitjançant xarxes socials i un qüestionari final. En aquest període de temps s’han apuntat al «Convit» unes 400 persones i s’ha constatat que es modifiquen els hàbits lingüístics. Es realitzen «Convits» específics per a joves de batxillerat, el repte més urgent per garantir el futur del català en aquests moments.
Només la independència pot garantir el futur del català en la Catalunya dels vuit milions d’habitants, l’àmbit central de lluita de l’Assemblea. Però no farem efectiva la República Catalana sinó combatem la desnacionalització i no defensem la nostra llengua. Capgirar l’hàbit de passar-se al castellà no és l’única eina, però és un pas imprescindible en aquest combat.