Denunciem l’actual i eterna situació de desgavell del funcionament ferroviari a casa nostra, que tants perjudicis provoca als usuaris i tantes pèrdues econòmiques representa per a tot el nostre entramat industrial i comercial. El 2022 es van cancel·lar 2.000 trens i en quatre de cada cinc dies hi va haver incidències greus. Centenars de milers de persones han de viatjar enllaunades com sardines en trens que tenen més de 25 anys d’antiguitat. Els usuaris no saben si arribaran puntuals a la feina o a classe, si quedaran atrapats en un vagó o hauran de caminar per les vies. La situació dels trens regionals és pitjor que els de Rodalia, amb vagons més vells, poquíssima freqüència i velocitat tercermundista.
Catalunya té la mateixa xarxa de trens que fa un segle, quan tenia dos milions i mig d’habitants; avui en té vuit milions. A les grans constructores, els interessa més l’alta velocitat, que ha costat desenes de milers de milions d’euros, perquè hi obtenen enormes beneficis. Per altra banda, els polítics espanyols han afavorit l’AVE centralitzat perquè asseguren que millora la cohesió territorial i nacional d’Espanya.
El maltractament que Catalunya rep d’Adif-Renfe és fruit d’una llarga història de mala gestió i manca d’inversions. La manca d’inversió és una de les conseqüències dels 22.000 milions d’euros que l’Estat espanyol obté de l’espoli fiscal de Catalunya. Una vegada i una altra els traspassos de Rodalia i les promeses d’inversions dels governs espanyols, amb la col·laboració dels governs catalans, han estat una presa de pèl.
Som ben conscients que, mentre no disposem de la capacitat de gestionar plenament el sistema ferroviari i altres infraestructures, no es podran millorar els serveis que la nostra ciutadania mereix i finança amb els seus impostos. És més, el maltractament de la ciutadania de Catalunya, en aquest i altres aspectes, pren una altra dimensió que no és sinó el càstig de la metròpoli a una colònia rebel.
Aquest maltractament sistemàtic i aquesta indiferència fa que la independència sigui l’única via de solució. Perquè el traspàs dels trens de Rodalia a una empresa mixta Renfe-Generalitat no resoldrà el problema. Tampoc les noves promeses de grans inversions. Tot fa pensar que el nou traspàs representarà l’enèsima presa de pèl del govern espanyol.
La independència és l’única via de solució perquè els poders estatals i l’oligarquia espanyola mostren una total indiferència envers el patiment dels usuaris catalans de Renfe.
PER UNS TRENS DIGNES: ÚNICA VIA, INDEPENDÈNCIA!