Més de 110 països han intervingut per formular preguntes i recomanacions en relació a la situació dels drets humans a l’Estat espanyol, dels quals un total de 22 ho han fet per abordar les violacions de drets civils i polítics que s’han produït durant els darrers cinc anys
Aquest matí a la seu de Nacions Unides, a Ginebra, s’ha celebrat la 35a sessió de l’Examen Periòdic Universal (UPR, sigles en anglès). Els Estats membres de l’ONU han tingut ocasió d’avaluar i realitzar preguntes i recomanacions a l’Estat espanyol en relació a la situació i al compliment de les seves obligacions en matèria de drets fonamentals.
L’Assemblea, una de les organitzacions de la societat civil que han presentat informe
Un dels indicadors del deteriorament de la situació pel que fa al respecte dels drets fonamentals a l’Estat espanyol és el fet que s’hagin presentat un total de 89 informes per part d’organitzacions de la societat civil. Aquests 89 informes són per aportar informació per a l’Examen a l’Estat espanyol. Un increment molt important en relació als 27 que es van presentar la darrera ronda, l’any 2015.
Jaume Bardolet, secretari nacional de l’Assemblea coordinador de la comissió d’incidència internacional, present a Ginebra, ha destacat el paper actiu de l’Assemblea en la presentació dels informes per part de la societat civil. També ha recalcat: “Som una de les entitats que vam presentar un informe, el mes de juliol passat, dels més detallats d’infraccions d’Espanya en drets fonamentals”. Bardolet ha fet referència a l’informe conjunt que van presentar l’Assemblea i l’Organització de les Nacions i Pobles No-representats (UNPO) que va posar l’accent en la persecució dels representants polítics de la minoria nacional catalana a l’Estat espanyol i dels activistes independentistes així com d’altres àmbits, fins i tot el món de la cultura.
També es va centrar en les vulneracions que s’estan produint pel que fa al dret a un judici just, al dret de reunió i manifestació, al dret de participació pública, al dret a la llengua i la cultura, i al dret a la llibertat i a la seguretat de la persona, incloent-hi la prohibició de detenció arbitrària, entre altres. Alguns aspectes denunciats en l’informe conjunt de l’Assemblea i UNPO van ser mencionats en diversos paràgrafs del document elaborat per l’oficina de l’Alta Comissionada de Drets Humans de Nacions Unides sobre la UPR a l’Estat espanyol.
117 països han realitzat intervencions
Bardolet també ha destacat que hi ha hagut 117 països que han presentat propostes o recomanacions a l’Estat espanyol i, d’aquests, 22 ho han fet en referència a vulneracions de drets fonamentals. Del total de 117 països que han realitzat intervencions, destaquen Estats com ara França, Estats Units, Mèxic, Colòmbia, Suïssa, Itàlia, Armènia o Islàndia, però també Iraq o Rússia, que han estat especialment crítics amb la violència policial viscuda a l’octubre de 2019.
En matèria de drets civils i polítics, destaquen les aportacions fetes per Estats Units, Bèlgica, Alemanya, Suïssa, Islàndia, Mèxic i Colòmbia, uns drets que són essencials per al bon funcionament de la democràcia, tal i com han recordat a Espanya.
Referències a Catalunya
A banda de la violència policial denunciada per Iraq, Rússia i Itàlia, la majoria de països han insistit en la protecció dels drets de llibertat d’expressió i reunió, a més de les crítiques per l’abús de la detenció en règim d’incomunicació, com han fet Àustria, la República Txeca, Suïssa, Països Baixos o Malta. Veneçuela ha estat el país que ha fet una referència directa a Catalunya i que ha insistit en què l’Estat espanyol necessita trobar una solució política al conflicte, a través del diàleg.
Canadà i Islàndia han demanat un canvi de la legislació respecte a la Llei mordassa, com també ho ha fet Suïssa que, juntament amb França, han remarcat la importància de la reparació de les víctimes del franquisme. Estats Units ha fet una menció especial a la feina dels periodistes i el deure d’Espanya de protegir-los en l’exercici de la seva feina. Finalment, Armènia ha exigit una investigació pel que fa a l’existència de crims d’odi a l’estat espanyol.
La delegació espanyola ha evitat abordar les crítiques sobre les violacions de drets civils i polítics, així com les preguntes sobre detencions arbitràries, empresonament amb incomunicació i tortura, tot en relació amb l’autodeterminació de Catalunya.
Un total de set Estats han realitzat preguntes per escrit. D’aquestes, destaca una qüestió plantejada per Bèlgica, on es pregunta a l’Estat espanyol per les mesures per aplicar les recomanacions del Comitè per a la Prevenció de la Tortura, les del Subcomitè per a la Prevenció de la Tortura i altres tractaments o penes cruels, inhumanes o degradants, del Grup de Treball de Detencions Arbitràries, i del relator especial en dret a la llibertat de reunió i associació. Estaments tots ells que havien mostrat la seva preocupació per les vulneracions de drets fonamentals per part de les autoritats espanyoles, també contra el moviment independentista.
En la mateixa direcció, Suècia ha preguntat per la llei coneguda popularment com a “Llei mordassa”, expressant preocupació pel que fa a la protecció del dret a la lliberta d’expressió i el dret a la llibertat de reunió i d’associació, especialment pel que fa a periodistes i a societat civil. Tots aquests temes estan relacionats amb la qüestió catalana. Més lluny ha anat la representació de l’Iran, que ha formulat una pregunta en relació als passos que l’Estat espanyol planteja fer per millorar la situació pel que fa a aquests drets, principalment en el context del referèndum de 2017. El Regne Unit ha demanat informació en relació a mesures per millorar la situació pel que fa a llibertat de premsa. Per la seva banda, Alemanya ha formulat una pregunta en relació a la Llei d’Amnistia de 1977 i a la possibilitat de jutjar els crims del franquisme.
Totes aquestes recomanacions i preguntes tindran un recorregut a partir d’ara i tant els Estats com la societat civil en podran fer el seguiment del seu nivell d’implementació i podran demanar explicacions a Espanya en cas d’incompliment. L’Assemblea és una de les entitats de la societat civil que en farà el seguiment.
