Dimarts 13 de maig de 2025, la Generalitat va presentar el Pacte Nacional per la Llengua amb el suport de les organitzacions empresarials, sindicals i d’altres entitats i el gran desplegament habitual en els mitjans de comunicació. En aquest acord només hi participen els partits que van investir Salvador Illa president de la Generalitat; per tant, no és un pacte nacional. D’altra banda, a la foto de l’acte no hi havia les associacions de la immigració extracomunitària ni les dels joves, els segments de la població que tenen la clau del futur del català. Davant aquesta gran operació de màrqueting polític l’Assemblea Nacional Catalana ressalta els següents punts:
1) ELS PACTES NACIONALS MOSTREN LA IMPOTÈNCIA DE L’AUTONOMIA
Els Pactes Nacionals per l’Habitatge (2007), per la Transició Energètica (2015), per la Indústria (2017), per la Mobilitat Segura i Sostenible (2021), etc. evidencien la impotència de l’autonomia per afrontar els greus problemes de la societat catalana. Aquests grandiloqüents acords no han impedit que Catalunya pateixi la més greu crisi d’habitatge d’Europa; es trobi a la cua de l’Estat espanyol en energies renovables, continuï la desindustrialització i el caos de Rodalies-Renfe ens maltracti cada dia. Aquests fracassos palesen que només amb la independència es poden resoldre els grans problemes de la nostra nació.
El Pacte Nacional per la Llengua no evitarà que continuï la minorització del català perquè les mesures acordades són només cures pal·liatives que no ataquen les causes de fons del retrocés del nostre idioma.
2) EL PACTE MOSTRA LA INCAPACITAT DE L’AUTONOMIA D’AFRONTAR LES CAUSES GENERALS DEL RETROCÉS DEL CATALÀ
El Pacte diagnostica correctament que «l’ús global del català té una tendència a la baixa des de 2003 (48,5% el 2003, 42,6% el 2008, 41,4% el 2013, 41,1% el 2018 i 39,5% el 2023)». S’assenyalen les causes demogràfiques, econòmiques i socials d’aquest retrocés alarmant. Es constata l’existència del 22,5% de les persones nascudes a l’estranger, fet que ens situa entre els cinc països amb més immigració de l’OCDE. Es reconeix que la baixa fecunditat (fills per dona) de Catalunya és causada per l’atur, les condicions laborals precàries i la dificultat d’accedir a un habitatge. L’origen és el sistema econòmic català que crea llocs de treball de baixa qualitat que només accepten persones d’altres continents; al mateix temps joves ben formats han d’emigrar.
El Pacte Nacional per la Llengua no proposa cap mesura per afrontar les arrels del problema: l’espoliació fiscal anual del 10% del PIB que genera el model productiu de baixa qualitat; la falta de gestió catalana de les fronteres i dels fluxos migratoris; la manca de recursos públics per edificar l’habitatge social necessari; l’absència d’ajuda per fills dels altres països de la Unió Europea.
L’ambició del Pacte és esquifida: només es proposa aconseguir que unes 100.000 persones a l’any fins a 2030 provinents d’altres continents siguin capaces de parlar el català (la capacitat de parlar no assegura el seu ús social). Aquesta xifra pot semblar gran, però no arriba a les 125.000 persones que s’estableixen anualment a casa nostra des de 2022 i que ens aboquen a la Catalunya de 10 milions d’habitants.
3) EL PACTE MENYSVALORA EL PAPER DE LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA EN EL RETROCÉS DEL CATALÀ
En el referèndum de 2006 el poble català va aprovar que els ciutadans de Catalunya tenien el dret i el deure de conèixer el català. En contra de la voluntat democràtica de Catalunya el 2010 el Tribunal Constitucional espanyol va sentenciar que el deure de conèixer el català era anticonstitucional. La preeminència constitucional del castellà i el caràcter subordinat i voluntari del nostre idioma és una de les causes de la caiguda de l’ús social de la nostra llengua. I aquesta davallada continuarà mentre no s’estableixi el deure legal de conèixer el català.
El Pacte Nacional ignora el pes determinant de la supremacia constitucional del castellà en el retrocés de la llengua. Es limita a assenyalar les nombroses disposicions administratives, legislatives i judicials que entrebanquen sistemàticament el dret a usar el català en la justícia i altres àmbits. Menysté l’amenaça de les sentències judicials contra la immersió lingüística, i no diu res de la legislació televisiva que fa que la quota de pantalla dels canals espanyols superi el 75%.
Per revertir el retrocés de l’ús social del català és imprescindible un canvi radical en la legislació, com va fer el Quebec el 1977 amb la Carta de la Llengua Francesa, o Andorra el 2024 amb la llei de la llengua pròpia i oficial. Un autèntic Pacte Nacional per la Llengua hauria de seguir aquests exemples. Evidentment, una Carta de la Llengua Catalana amb les mesures necessàries per garantir el seu ús generalitzat només és possible amb un estat propi.
4) EL PACTE NO GARANTEIX L’APLICACIÓ DE LA LEGISLACIÓ VIGENT EN DEFENSA DEL CATALÀ
En el document del Pacte Nacional per la Llengua es repeteixen els «vetllarem», «impulsarem», etc., però no es determinen els mecanismes per fer complir la legislació vigent i les 200 mesures que proposa. Tampoc no hi ha cap compromís d’una resposta conjunta dels signants davant una probable sentència del Tribunal Constitucional sobre el català com a llengua vehicular única de l’ensenyament.
No s’estableix com es complirà la immersió lingüística, ni com s’assegurarà l’obligació de retolar com a mínim en català i atendre els clients en aquesta llengua. No es disposa com es garantirà que una persona pugui adreçar-se a la justícia o al sistema sanitari en la llengua del país. Tampoc es preveu que hi hagi oferta en català a les sales i les plataformes de cinema i a les emissores de ràdio i en general als mitjans de comunicació.
El Pacte presenta de manera enganyosa el pressupost de 256 milions d’euros de 2025 com si fos un increment dels recursos destinats al català; en realitat inclou les despeses i subvencions que ja es realitzen en l’actualitat. Per exemple es destinen 53 milions al Consorci per a la Normalització Lingüística, però el 2023 ja tenia un pressupost de 42 milions.
5) EL PAPER DE LA CIUTADANIA I LES ENTITATS DE DEFENSA DE LA LLENGUA
L’Assemblea treballa estretament amb les entitats que fa dècades que lluiten en defensa de la llengua. Comparteix el gran respecte que mereix la seva tasca, tot i que discrepa del suport que algunes han donat al Pacte Nacional per la Llengua.
Continuarem lluitant junts pel futur del català:
a) Per modificar l’actitud de la majoria dels catalanoparlants i evitar que canviïn al castellà amb la facilitat extrema actual. Aquest abandó sistemàtic fa invisible la nostra llengua als llocs de treball, als hospitals, als comerços, als gimnasos, etc.
b) Per organitzar-nos a totes les poblacions i a tots els àmbits per mobilitzar i exigir els drets lingüístics reconeguts per la legislació vigent davant institucions, administracions i empreses que els ignoren de manera habitual.
A més, l’Assemblea assumeix una altra tasca: conscienciar el nostre poble que, al costat d’aquestes actituds i reivindicacions, cal lluitar per la independència. La República Catalana és urgent perquè només amb ella la nació catalana pot revertir el retrocés de la nostra llengua. Hem de persuadir tota la població que, en el tsunami planetari de la globalització, el Pacte Nacional per la Llengua és una aspirina per curar una malaltia greu. Al segle XXI només sobreviuran les llengües amb un estat que les defensi. I l’Estat espanyol ha demostrat al llarg de la història ser un estat hostil a la nostra llengua i identitat. Espanya no ha canviat perquè, sense enemics exteriors, ha fet de Catalunya l’enemic interior que els aglutina i enfervoreix.