fbpx

Finalitza el tancament de la seu de la UE a Barcelona per denunciar la vulneració de drets que exerceix l’Estat espanyol

S’acaba la protesta que l’Assemblea va iniciar ahir a la seu de la Comissió Europea de Barcelona. Cap a les 11 h del matí, els activistes de l’Assemblea han sortit després de més de 17 hores tancats i d’entregar una carta dirigida a Jean Claude Juncker, president de la Comissió Europea, i Ferran Tarradellas, cap de la representació de la Comissió Europea a Barcelona. Els activistes han sortit i ho han fet acompanyats dels voluntaris que han aguantat dempeus tota la nit, malgrat el fred i la pluja, i de membres dels partits polítics.

Elisenda Paluzie, enmig de la gentada que ha vingut a donar suport, ha dit que s’inicia una “etapa diferent” amb accions “més directes” que han de tenir com a objectiu afeblir els poders de qui oprimeix, que impliquen “assumir riscos”. La repressió no ha de fer perdre els objectius; cal no ser reactius i que l’independentisme marqui l’agenda.

Per això, ha demanat convertir aquest judici que s’iniciarà el dia 12 en una oportunitat per reforçar l’objectiu principal: fer efectiva la independència. “Nosaltres molestarem tant com podrem a la Unió Europea”, ha dit. “No normalitzarem aquesta situació”.

Sobre la UE, Paluzie ha dit que és còmplice de l’Estat espanyol en tota la repressió, i ha considerat de “vergonyosa” la seva actitud. Per la presidenta de l’entitat, la UE ha caigut en una “deriva burocràtica i autoritària” que està oblidant els principis que la van fundar, basats en el diàleg, la negociació i el respecte de la sobirania dels pobles i el principi d’autodeterminació, que està “al rovell de l’ou de la UE”. Per això, si la UE oblida aquests principis i no els fa respectar dins seu, “no tindrà cap paper”. “No pot exigir als altres el que no fa complir a casa seva!”, ha dit entre aplaudiments de la gent.

Catalunya, dany col·lateral?
El vicepresident de l’entitat, Pep Cruanyes, ha recordat com Europa va consentir una dictadura a l’Estat espanyol durant 40 anys. Faran el mateix ara?, s’ha preguntat. “Tornarem a ser un dany col·lateral dels interessos dels estats?”. Cruanyes ha apostat per una UE basada en el respecte a les llibertats i els drets fonamentals, com el d’autodeterminació, “garantia de pau i germanor dels pobles”. “Exigim que la UE no miri enfora”, ja que seria una irresponsabilitat.

Jordi Vilanova, un dels activistes tancats, i secretari nacional de la comissió d’incidència internacional de l’Assemblea, ha dit que voldria veure una altra UE, “que realment representi els pobles d’Europa”, també el de Catalunya.

Entre ahir i avui, representants de la vida social i política han passat per la tancada. Carles Riera, de la CUP; Francesc de Dalmasses, de JxCat; i Ruben Wagensberg, d’ERC, s’han acostat a donar suport a la tancada. També Òmnium s’hi ha volgut solidaritzar. També personalitats com Lluís Llach, i entitats com l’ACDC, la Coordinadora d’advocats, Teatre amb R de República, Universitats perla República i la Crida LGBTI s’hi han acostat.

Una carta a la UE
La carta lliurada conté un decàleg extens dels drets vulnerats durant tot el procediment judicial obert a l’1-O, també de les càrregues policials efectuades pels cossos de seguretat de l’Estat durant el referèndum de l’1-O. Fa una menció especial a l’article 1 del Pacte Internacional dels Drets Civils, i subratlla que tots els fets exposats suposen una “violació greu de drets humans”.

La missiva fa menció especial al dret a l’autodeterminació, que considera que s’està perseguint i convertint en un delicte. L’Assemblea considera que no es pot tolerar al cor d’Europa, motiu pel qual, l’entitat fa una crida a la Comissió Europea perquè iniciï els procediments per activar l’article 7 del Tractat de la UE per privar l’Estat espanyol dels seus drets de vot i de representació.

Més accions d’ara endavant
Aquesta, però, no serà l’única acció que l’Assemblea durà a terme. Tal i com s’ha dit avui, a partir d’ara l’entitat durà a terme accions continuades i més directes fins aconseguir la independència. La propera cita, de moment, serà dilluns a plaça Sant Jaume, on es desplegarà una pancarta, aquest cop enfocant cap al Palau de la Generalitat.

Descàrregues