Finalitza el tancament de la seu de la UE a Barcelona per denunciar la vulneració de drets que exerceix l’Estat espanyol

S’acaba la protesta que l’Assemblea va iniciar ahir a la seu de la Comissió Europea de Barcelona. Cap a les 11 h del matí, els activistes de l’Assemblea han sortit després de més de 17 hores tancats i d’entregar una carta dirigida a Jean Claude Juncker, president de la Comissió Europea, i Ferran Tarradellas, cap de la representació de la Comissió Europea a Barcelona. Els activistes han sortit i ho han fet acompanyats dels voluntaris que han aguantat dempeus tota la nit, malgrat el fred i la pluja, i de membres dels partits polítics.

Elisenda Paluzie, enmig de la gentada que ha vingut a donar suport, ha dit que s’inicia una “etapa diferent” amb accions “més directes” que han de tenir com a objectiu afeblir els poders de qui oprimeix, que impliquen “assumir riscos”. La repressió no ha de fer perdre els objectius; cal no ser reactius i que l’independentisme marqui l’agenda.

Per això, ha demanat convertir aquest judici que s’iniciarà el dia 12 en una oportunitat per reforçar l’objectiu principal: fer efectiva la independència. “Nosaltres molestarem tant com podrem a la Unió Europea”, ha dit. “No normalitzarem aquesta situació”.

Sobre la UE, Paluzie ha dit que és còmplice de l’Estat espanyol en tota la repressió, i ha considerat de “vergonyosa” la seva actitud. Per la presidenta de l’entitat, la UE ha caigut en una “deriva burocràtica i autoritària” que està oblidant els principis que la van fundar, basats en el diàleg, la negociació i el respecte de la sobirania dels pobles i el principi d’autodeterminació, que està “al rovell de l’ou de la UE”. Per això, si la UE oblida aquests principis i no els fa respectar dins seu, “no tindrà cap paper”. “No pot exigir als altres el que no fa complir a casa seva!”, ha dit entre aplaudiments de la gent.

Catalunya, dany col·lateral?
El vicepresident de l’entitat, Pep Cruanyes, ha recordat com Europa va consentir una dictadura a l’Estat espanyol durant 40 anys. Faran el mateix ara?, s’ha preguntat. “Tornarem a ser un dany col·lateral dels interessos dels estats?”. Cruanyes ha apostat per una UE basada en el respecte a les llibertats i els drets fonamentals, com el d’autodeterminació, “garantia de pau i germanor dels pobles”. “Exigim que la UE no miri enfora”, ja que seria una irresponsabilitat.

Jordi Vilanova, un dels activistes tancats, i secretari nacional de la comissió d’incidència internacional de l’Assemblea, ha dit que voldria veure una altra UE, “que realment representi els pobles d’Europa”, també el de Catalunya.

Entre ahir i avui, representants de la vida social i política han passat per la tancada. Carles Riera, de la CUP; Francesc de Dalmasses, de JxCat; i Ruben Wagensberg, d’ERC, s’han acostat a donar suport a la tancada. També Òmnium s’hi ha volgut solidaritzar. També personalitats com Lluís Llach, i entitats com l’ACDC, la Coordinadora d’advocats, Teatre amb R de República, Universitats perla República i la Crida LGBTI s’hi han acostat.

Una carta a la UE
La carta lliurada conté un decàleg extens dels drets vulnerats durant tot el procediment judicial obert a l’1-O, també de les càrregues policials efectuades pels cossos de seguretat de l’Estat durant el referèndum de l’1-O. Fa una menció especial a l’article 1 del Pacte Internacional dels Drets Civils, i subratlla que tots els fets exposats suposen una “violació greu de drets humans”.

La missiva fa menció especial al dret a l’autodeterminació, que considera que s’està perseguint i convertint en un delicte. L’Assemblea considera que no es pot tolerar al cor d’Europa, motiu pel qual, l’entitat fa una crida a la Comissió Europea perquè iniciï els procediments per activar l’article 7 del Tractat de la UE per privar l’Estat espanyol dels seus drets de vot i de representació.

Més accions d’ara endavant
Aquesta, però, no serà l’única acció que l’Assemblea durà a terme. Tal i com s’ha dit avui, a partir d’ara l’entitat durà a terme accions continuades i més directes fins aconseguir la independència. La propera cita, de moment, serà dilluns a plaça Sant Jaume, on es desplegarà una pancarta, aquest cop enfocant cap al Palau de la Generalitat.

Descàrregues

Assemblea Nacional Catalana
Resum de privacitat

Aquest és el configurador avançat de cookies pròpies i de tercers. Aquí pots modificar els paràmetres que afectaran directament la teva experiència de navegació en aquesta web.