2013
Via Catalana cap a la Independència
L’Assemblea va organitzar una immensa cadena humana de 400 quilòmetres que ressegueia Catalunya des del Pertús fins a Alcanar per a reclamar la independència. Va ser el resultat de mesos de treball arreu del territori, amb diversos actes i campanyes per a empènyer el procés i assegurar l’èxit de la Via. A la capacitat de mobilització de l’any anterior s’hi afegia la capacitat logística i organitzativa per a assegurar la presència de gent en tots els trams de la cadena. En el seu discurs, Forcadell va reclamar a les institucions que convoquessin “la consulta sense dilacions ni pèrdues de temps”.
2012
Eleccions al Parlament de Catalunya
La històrica manifestació de l’Onze de Setembre va modificar el mapa polític català i va desembocar en unes eleccions anticipades. El 25-N va suposar el pas d’un Parlament autonomista a un de sobiranista, amb una àmplia representació de partits favorables a la celebració d’una consulta sobre la independència de Catalunya.
La primera gran manifestació per la independència
Sota el lema «Catalunya, nou estat d’Europa», una marea humana va omplir Barcelona en la manifestació més multitudinària de la història del país. L’aleshores presidenta del Parlament, Núria de Gispert, va rebre una delegació de l’Assemblea, que demanava «que s’iniciés el procés de secessió de l’Estat espanyol». La mobilització suposava la culminació de la Marxa cap a la Independència, que va arrencar el 30 de juny i va omplir l’estiu d’actes arreu del territori.
Assemblea Constituent
El Palau Sant Jordi va ser l’escenari del naixement de l’Assemblea. Després d’un any d’extensió al territori amb nombrosos actes i la creació de centenars d’assemblees territorials, 7.000 persones van participar en l’assemblea constituent de l’Assemblea. L’objectiu era unir l’independentisme des de la societat civil. El full de ruta que es va aprovar preveia de celebrar la Marxa cap a la Independència i culminar-la amb una gran manifestació a Barcelona l’Onze de Setembre.
2011
L’embrió de l’Assemblea
En aquesta data, 1.300 persones celebren al Palau de Congressos de Barcelona la Conferència Nacional per l’Estat Propi, fruit del treball per a configurar una entitat transversal i apartidista que fos hereva del moviment de les consultes populars sobre la independència. La Conferència nomena una direcció provisional que s’encarregués de constituir i fer créixer l’Assemblea Nacional Catalana en el termini d’un any.