1. Què va aprovar el SN de l’ANC el passat 1 de juliol? (en un annex al final d’aquest document s’adjunta la Proposta de Resolució que va ser aprovada)

El Plenari del Secretariat Nacional de l’Assemblea va decidir el passat diumenge 1 de juliol impulsar un procés de PRIMÀRIES obertes a la societat civil i a representants dels partits polítics per triar els representants que hauran de conformar les llistes independentistes unitàries de cara a les eleccions municipals del maig del 2019.

Sota aquest paraigües de potenciar el procés de primàries, i atesa la casuística particular de cada municipi, es va acordar diferenciar dues tipologies de municipis, on cada AT, d’acord amb el SN, marcarà l’estratègia a seguir que tingui més possibilitats d’èxit:

• Municipis > 25.000 habitants: s’hi impulsarà el procés de primàries, excepte en els casos on l’actual correlació de forces, o bé la formació d’una llista unitària o una candidatura ad hoc faci pensar que l’alcaldia independentista ja hi està garantida sense necessitat de fer-hi primàries.
• Municipis < 25.000 habitants: les AT locals hauran de valorar, d’acord amb el SN i tenint present la situació de correlació de forces del moment i la projecció de futur que tinguin aquestes forces, si és aconsellable impulsar-hi el procés de primàries o no.

El SN també va decidir que aquesta decisió havia de ser ratificada pels socis i les sòcies de l’entitat. És per això que del 22 al 25 de juliol se’ls farà una consulta amb la preguntasegüent:

Ratifiqueu el posicionament adoptat pel SN, respecte de les eleccions municipals del 2019, en el sentit de potenciar i/o impulsar unes primàries obertes a la ciutadania i als representants de partits polítics, per conformar candidatures unitàries independentistes, amb l’objectiud’assolir alcaldiesrepublicanes en el màxim nombre de municipis?

Resposta binària: SÍ o NO.

Votar que SÍimplica ratificar aquest posicionament aprovat pel SN, votar que NO implica no ratificar aquest posicionament aprovat pel SN.

2. Argumentari polític pel qual el SN va decidir aprovar aquest posicionament

La República ha de tenir presència immediata a tots els municipis,és la primera frontera de contacte amb una ciutadania amatent de percebre els avantatges tangibles dels valors republicans, que la cursa electoral municipal ha d’aprofitar per difondre.

En el decurs de tot el procés independentista sempre hi ha hagut dos actors independentistes: els partits, d’una banda, i la societat civil, d’una altra, de la qual l’ANC exerceix un lideratge clar, juntament amb altres entitats.

En un moment de màxima necessitat de replegament de les forces independentistes, no poden quedar al marge cap dels dos actors d’aquest camí cap a la independència: els partits i la societat civil. Les primàries van més enllà d’una candidatura única.

Només hem triomfat clarament quan aquests dos actors, partits i societat civil, hem anat junts: el primer d’octubre. Sense els uns o els altres no hauríem guanyat a les urnes. Vàrem vèncer estratègicament i políticament.

L’ANC, com a actor fonamental de la societat civil, ha de promoure la participació activa de tots els independentistes en les accions polítiques, fins que tinguem implementada la República catalana.I ara és un moment en què cal aplegar totes les forces polítiques i la societat civil, de manera que el lideratge de l’ANC és clau. Tornem a aplegar-nos. Tornem a guanyar.

Aquestes llistes amb vocació unitària són obertes a la societat civil i als representants del partits.El revulsiu radicalment democràtic per conformar les llistes independentistes en primàries, en llista oberta,té una dimensió que cal posar en valor, en clau de ciutadania.Un procés de primàries tornaria a congregarambdós actors independentistes durant tot el procés, els partits i la societat civil.Tornaríem a tenir un objectiu que ens uniria. A més, la participació política activa de la ciutadania és un capital polític que cal mantenir viu.

Amb un procés de primàries aconseguirem que hi hagi una candidatura forta, potent i representativa de tots els independentistes del municipi.Ens cal un espai transversal,netament compromès amb la República en l’àmbit municipal,més enllà del posicionament declaratiu o retòric.

La visió estratègica de què ha de dotar-se l’ANC l’obliga a afrontar aquest repte de triarels i les representants locals de la sobirania independentista, tot defugint el risc de la inacciódavant d’una situació excepcional, que requereix un desplegament estratègic determinant i imprescindible per a la República.

3. Quines raons, des del punt de vista estratègic, fan que l’ANC impulsi un procés de primàries?

• Des d’un punt de vista estratègic, cal considerar que si l’ANC no es posiciona amb una proposta regeneradora,els partits polítics tendiran a perpetuar l’status quo i la seva projecció adinfinitum,per justificar la patrimonialització de la representació política que han assumit com a màquines electorals en una situació normalitzada, i des d’una confrontació estrictament ideològica.

La nostra situació actual no té res de normalitzada,sinó que és absolutament excepcional, i es  necessita un esforç col·lectiu i transversal per implantar la República,que superi de llarg el legítim interès ideològic que confronta els partits polítics quan un país està normalitzat.

• El moviment independentista, del qual l’ANC és un actor principal, ha aconseguit posar el dret d’autodeterminació i la independència en el centre deldebat social i polític. Aquest fet ha provocat que l’apoderament de la ciutadania hagi anat evolucionant, fins que ha estat el compromís d’aquesta ciutadaniael que ha fet possible que s’esdevingués l’acció política més important dels darrers anys: la celebració del referèndum de l’1 d’octubre.
• Enscal un espai transversal, netament compromès ambla República en l’àmbitmunicipal,més enllà del posicionament declaratiu o retòric.
• La República ha de tenir presència immediata a tots els municipis, és la primera frontera de contacte amb la ciutadania, amatent de percebre elsavantatgestangibles dels valors republicans.
• I no podem oblidar el fets de l’octubre passat, ni la manca de revisió crítica de l’actuació dels partits, com també nostra, fruit de l’onada repressivajudicial que ha tapat la necessària reflexió sobre les mancances del sistema establert per implantar la República.
• Aquesta anàlisi és necessària per entendre la gènesi d’aquesta proposta regeneradora i de posada en valor del capital polític d’una ciutadania que ha aconseguit posar el dret d’autodeterminació al centre del debat.
• Debatre sobre la proposta de Primàries sense tenir en compte aquestes premissesfa que totel debat se situï en termes de tacticismes de vella política.
• Davant d’una situació excepcional del moviment,cal una acció excepcional,que posi en valor el capital polític de la ciutadania i dels representants dels partits per convergir ambdós d’una manera nítida, des dels municipis, cap a la implementació efectiva de la República.Aquesta és la vessant estratègica d’aquesta proposta.

4.Quines raons, des del punt de vista tàctic, fan que l’ANC impulsi un procés de primàries?

• El nostre posicionament tàctic és imprescindible, atesa la conformació dels consistoris sobre la base de la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general (LOREG).Habitualment, els partits que concorren a les eleccions no especifiquen gaireel tracte i l’estratègia que seguiran en les municipals,i això comporta certa confusió en l’electorat i provoca errors de plantejament que després es paguen molt cars, com en el cas de les eleccions municipals a Barcelona el 2015.
• A les municipals s’han de tenir dos objectius bàsics: d’una banda, intentar tenir majoria absoluta de regidors i regidores, per guanyar directament l’alcaldia,i d’una altra,i el més important,esdevenirla llista més votada per assegurar-se l’alcaldia. Si cap grup polític no aconsegueix la majoria absoluta ni l’assoleix conformant coalicions postelectorals, s’adjudica l’alcaldia a la llista més votada, per minoritària que aquesta sigui. Aquest és el cas dels Comuns a Barcelona, que des de les municipals anteriors governen amb 11 regidors sobre 41. Això és així, malgrat que CiU en va obtenir 10 (actualment 9 del PdeCat i 1 de Demòcrates, com a regidor no adscrit), ERC 5, i la CUP 3. La hipotètica suma sobiranista en té 18, molts més que els Comuns, però són una xifra inferior als 21 regidors necessaris per assolir la majoria absoluta. En no obtenir-la, s’adjudica alcaldia a la llista més votada (que són els Comuns amb 11 regidors). Per tant, per garantir una alcaldia independentista és indispensable concentrar el vot.
• En el cas que una llista independentista sigui la més votada en un municipi –objectiu assolible amb aquesta concentració de vot, per impedir l’alcaldia sobiranista els Comuns i les forces no declaradament unionistes es veurien obligats a donar suport al bloc unionistai això els generaria una contradicció: anar contra una candidatura que ha nascut d’un procés de regeneració democràtica i netament republicana.
• Per tant,doncs, és imprescindiblela concentració de vot en una llista independentista/republicana,per garantir, com a mínim, esdevenir la llista més votada. I, per aconseguir-ho, és absolutament legítim que la societat civil i també l’ANC plantegi un procés de primàries obertes,regenerador,acumulador de talent,transversal, que doni sortida a la voluntat de participació política que el capital polític ciutadà reclama com a imprescindible per superar els vells tacticismesi lluites de poder de petita volada.
• Aquesta llista unitària independentista/republicana s’ha de constituir, a més, en la receptora del vot útil contra el populisme de C’s,i no regalar en safata aquest paper al Comuns. Un cas molt clar és Barcelona: si C’s presenta un candidat mediàtic com Manuel Valls, es pot donar el cas que molts independentistes acabin per votar Ada Colau com un mal menor.

5. Les candidatures unitàries pretenen competir amb els partits o ocupar el seu espai tradicional?
No. Aquest procés neix de la valoració estratègica essencial d’aquests comicis, que han de permetre al moviment independentista republicà obtenir presència efectiva en la vida política del debat ciutadà. Per això és integradora, d’objectiu compartit, col·laborativa, inclusiva, transversal i regeneradora de l’accés i la rendició de comptes a la ciutadania per part dels càrrecs electes. És un procediment excepcional, per un moment estratègic excepcional. Són uns comicis que han de ser cabdals per al nostre moviment d’alliberament, per portar els valors republicans a cada municipi, a cada barri, a cada Consell Municipal de la República.

6. Quin procés se seguiria?

7. Creació i control del cens per a les eleccions primàries
Caldrà inscriure’s en un registre de votants, amb el DNI amb l’adreça del municipi o amb un certificat d’empadronament. Només podran votar els inscrits prèviament al registre de votants. S’establirà un criteri d’adhesió a un compromís amb l’objectiu de la candidatura.

8. Control de tot el procediment de primàries obertes
S’establirà una Junta Municipal de Primàries, amb participació de les entitats civils que hi vulguin participar, els partits polítics i les agrupacions d’electors que ho desitgin. D’entre tots aquests actors, s’elegirà una Junta Municipal amb capacitat executiva, la qual, al seu torn, estarà sotmesa a una Junta Nacional.

9. Inscripció i validació dels candidats a formar part de la llista unitària republicana

S’haurà d’establir un sistema, acordat per la Junta Municipal de Primàries, a partir del qual calgui presentar un nombre mínim d’avals (variable segons la dimensió dels municipis) de persones físiques residents a cada municipi.

10. Es farà campanya electoral per a les Primàries?

Sí. És una de les funcions bàsiques d’aquest procés obert de participació, i permet reactivar la participació i el debat públic al voltant de la implantació de la República i dels compromisos municipals per implantar-la. Alhora, possibilita la participació activa de la ciutadania en la vida política municipal, en la mesura que, amb el seu vot i la seva opinió, pot confeccionar la seva llista electoral.

11. Procediment per conformar el compromís inicial i el programa electoral definitiu

S’establiran unes condicions mínimes d’acceptació obligada pels candidats, amb un compromís explícit en l’exercici del càrrec, amb total disposició a la implementació de la República.
Un cop conformada la llista electoral i d’acord amb la correlació de forces existent en la llista, i d’una manera assembleària, es confeccionarà el programa electoral, el qual serà validat per la ciutadania registrada com a votant de les primàries.
Atesa la transversalitat de la pròpia llista, tots els aspectes de la gestió municipal que no estiguessin prou definits en el programa electoral serien objecte d’un procés participatiu de decisió, cosa que obriria encara més la participació política de la ciutadania en afers transcendents.

12. Validació dels candidats que formaran part de la llista electoral definitiva

La Junta Municipal de Primàries farà pública la composició de la llista electoral en funció del nombre de vots rebuts. S’haurà d’establir un percentatge mínim de vots que els candidats hauran d’aconseguir per poder formar part de la llista. Per sota d’aquest percentatge no es proclamarà candidat.

13. Proposta de calendari

El procés de primàries persegueix també l’objectiu de revitalitzar el debat sobre el fet republicà i la importància d’aquests comicis pel camí cap a la implementació de la República. Des d’aquest punt de vista,com més simultànies siguin les primàries molt més ressò tindran. Caldrà un acord amb els altres agents polítics i moviments que hi intervinguin. El més recomanable seria fer-les entre mitjan novembrei mitjan desembre de 2018. Això permetria tenir prou temps per preparar el procés i la campanya prèvia i prou temps per preparar la campanya per a les eleccions municipals de 2019.

14. Nom de la llista electoral unitària independentistasorgida de les primàries

El nom utilitzat no pot entrar en conflicte amb cap dels noms habituals en els comicis i ha de ser prou genuí com per poder utilitzar el mateix arreu del territori. “Candidatura unitària perla República” o “Electors per la República” podrien ser dos exemples d’aquest criteri.