Ahir, el jutge del Tribunal Suprem espanyol, Pablo Llarena, va decidir refusar l’extradició del president català exiliat Carles Puigdemont i retirar les euroordres de detenció dictades no només contra ell, sinó també contra Toni Comín, Lluís Puig, Meritxell Serret i Clara Ponsatí; com també la demanda d’extradició de la secretària general d’ERC Marta Rovira. Amb això ha fet un ús interessat de les euroordres, que el jutge ha retirat quan les decisions judicials no li han agradat. Cal recordar que, la setmana passada, el Tribunal de Schleswig-Holstein va descartar els delictes de rebel·lió i sedició del president Puigdemont i només va proposar lliurar-lo per malversació.
Amb aquesta decisió, el jutge Llarena queda completament en evidència i entra en una contradicció sense precedents: hi ha 7 polítics catalans a l’exili, 5 d’ells eren membres del Govern català el passat 1 d’octubre, que es poden moure lliurement per Europa, però que no poden posar un peu en territori espanyol sense ser detinguts, mentre que a l’Estat espanyol hi ha 9 ostatges polítics, acusats de delictes gravíssims i inexistents com és la rebel·lió –que la justícia belga i l’alemanya han descartat–, que es troben en presó preventiva des de fa mesos i sense haver-se ni tan sols celebrat un judici.
La justícia espanyola està fent un abús sense precedents d’un mecanisme com és l’euroordre, que implica un reconeixement mutu dels sistemes judicials dels estats de la Unió Europea. Amb aquestes retirades es demostra que s’estan manipulant políticament els instruments jurídics, que la justícia espanyola no reconeix les seves homòlogues europees, en allunyar-se dels principis que fonamenten la Unió Europea, i que no li importa el descrèdit de les institucions espanyoles quan l’objectiu és acabar amb un moviment polític pacífic i democràtic com és l’independentisme català.
Exigim de nou la llibertat dels ostatges polítics, el retorn dels exiliats i el sobreseïment del cas. D’altra banda, després d’aquestes victòries judicials internacionals, instem la majoria parlamentària catalana i el Govern de la Generalitat a establir una estratègia coherent per reprendre el camí cap a la independència, ja que és l’única opció d’aconseguir la República Catalana, la llibertat dels ostatges polítics i el retorn dels exiliats; a la vegada que demanem, ara sí, que s’activi i es posi en marxa el Consell de la República.
