L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha arrencat una nova campanya d’argumentari per posar en evidència les conseqüències nefastes de formar part d’Espanya i com afecten directament cada català en el seu dia a dia. Durant les pròximes setmanes l’entitat exposarà dades contundents en tots els àmbits (salut, educació, llengua, habitatge, ajudes socials, pensions, feina o mobilitat) amb un missatge clar: “Cada dia que Catalunya no és independent hi perds en drets i benestar. La independència és urgent”. Una tesi que s’acompanya de l’eslògan: “Et queixes o actues?”, que interpel·la directament els ciutadans a passar a l’acció i implicar-se en la lluita per la independència de Catalunya.
L’objectiu d’aquesta campanya és tornar a situar la independència al centre del debat públic mostrant exemples concrets que afecten negativament els diferents àmbits de la vida dels ciutadans durant els 365 dies de l’any: el caos de Rodalies, la falta d’oferta laboral i precària, a l’hora de pagar un pis, a les llargues llistes d’espera del metge, en unes aules tensionades i amb mals resultats, en unes ajudes socials que no arriben, en pensions que no s’ajusten al cost de la vida o en la situació cada cop més greu del català. Greuges que l’Assemblea vincula al dèficit fiscal crònic de més de 20.000 M d’euros l’any que pateix Catalunya per part d’Espanya i a la manca de sobirania política per gestionar els recursos propis i prendre decisions.
L’ANC ha posat en marxa la pàgina web etqueixesoactues.assemblea.cat amb tota la informació de la campanya.
El president de l’ANC, Lluís Llach, denuncia que “la ‘normalització’ que ens venen Illa i el PSOE és discriminació premeditada que ens condemna a la precarietat i a quedar-nos sense llengua i finalment sense nació: acceptar l’autonomisme és renunciar als nostres drets”. Segons Llach, amb aquesta campanya l’ANC pretén activar consciències per reactivar el moviment: “En un moment en què hi ha més motius que mai per fer-ho, llancem un missatge clar a tots els independentistes decebuts, desmotivats o emprenyats: l’Assemblea hi és, actuem. I tu, et queixes o actues?”