L’acte ha comptat amb l’entorn de familiars i detinguts, que han exigit la llibertat dels presos polítics i han denunciat irregularitats en el procés de detenció i empresonament.
L’Assemblea Nacional Catalana ha estat present aquest vespre a la manifestació que ha recorregut els carrers del centre de Barcelona. Cap a dos quarts de set del vespre, la manifestació ha sortit de plaça Universitat, i una hora més tard arribava a plaça Sant Jaume. Elisenda Paluzie, presidenta de l’Assemblea, acompanyada d’altres membres del secretariat nacional així com membres de les assemblees sectorials d’educació i d’universitats i recerca per la independència, ha acompanyat la marxa.
A Sant Jaume, Lluís Llach ha conduït l’acte, i ha estat l’encarregat de llegir un text de consens, en el qual s’ha subratllat que el jovent ha exercit el dret a la seva participació política a través de la mobilització popular, i ha patit una repressió “digna d’un estat autoritari”, també a través de la “criminalització mediàtica”, i de detencions arbitràries i presons provisionals injustificades que tenen com a objectiu “horroritzar” i “coartar la llibertat d’expressió” i “l’exercici de drets fonamentals”.
Montse Piqué, representant de les Mares i Àvies per la República, recentment constituïdes, ha explicat que han nascut amb la voluntat de fer “xarxa” i apoderar-se per aturar la “brutalitat policial” patida per fills i filles. “Rebutgem la campanya de criminalització”, ha manifestat, i ha advertit que els joves no són violents, sinó que són valents i s’estan defensant. “Exigim als poders públics que depurin responsabilitats”, ha manifestat, i ha demanat la llibertat immediata de les detingudes i els detinguts. Finalment, ha fet un avís: si l’Estat només ofereix policia i jutges i bloqueja el camí de la política, el diàleg s’acaba fent al carrer.
També ha parlat l’entorn dels detinguts i empresonats. En uns parlaments colpidors, han testimoniat les vivències dels seus coneguts, i han denunciat les continuades vulneracions en tot el procés, les irregularitats i l’obstaculització de l’assistència lletrada, entre d’altres. En definitiva, tot un seguit d’aberracions jurídiques que han de servir per justificar, si encara en calia més, la llibertat de tots els presos i preses polítiques.
