Avui fa 8 mesos que en Jordi Sànchez i en Jordi Cuixart estan privats de llibertat, fa 243 dies que l’estat espanyol els té com a ostatges a la presó de Soto del Real. I com cada mes ens trobem a les places de tot el país per recordar-los i exigir-ne la seva posada en llibertat. Però avui també ens recordem de totes les persones represaliades per aquest estat autoritari que pot canviar de govern i pot canviar de discurs, però no canvia res vers la repressió a Catalunya.
Amb l’acció d’avui volem tenir presents a tots els presos polítics i preses polítiques, als exiliats i les exiliades, aixecant Pilars per la Llibertat als municipis de cadascun d’ells:
– el vicepresident Oriol Junqueras i el conseller Quim Forn que porten 226 dies empresonats a Estremera;
– els consellers Jordi Turull, Josep Rull i Raül Romeva, també a Estremera i la consellera Dolors Bassa a Alcalà Meco, 117 dies empresonats;
– la presidenta del Parlament Carme Forcadell, 86 dies empresonada a Alcalà Merco;
– el president Carles Puigdemont, les conselleres Clara Ponsatí i Meritxell Serret, els consellers Toni Comín i Lluís Puig, 229 dies a l’exili;
– la diputada Anna Gabriel,115 dies a l’exili i la diputada Marta Rovira, 86 dies a l’exili.
No ens oblidem tampoc d’en Valtonyc i l’Adri d’Esplugues, també exiliats, i de tantes i tantes persones que han patit i pateixen la venjança de l’estat, la Tamara i l’Ema dels CDR, els professors del Palau o de la Seu, informàtics, pallassos, bombers, mecànics, tuitaires, còmics, alcaldes, regidors… cap persona represaliada caminarà sola.
Menció especial mereixen també els treballadors i les treballadores públiques que durant aquests mesos nefastos del 155 han sabut aguantar els departaments de la Generalitat amb professionalitat i dignitat.
Gràcies a totes les colles castelleres que participen avui fent Pilars per la Llibertat als municipis dels represaliats i també davant les presons d’Alcalá-Meco, Soto del Real i Estremera. Els castells també seran sempre nostres!
I ens seguirem trobant cada mes perquè no podem normalitzar la situació, que al segle XXI en un estat d’Europa hi hagi persones empresonades o a l’exili per les seves idees polítiques NO és normal. Res serà normal fins que totes elles siguin a casa.
Que uns joves per una baralla de bar amb uns guàrdies civils portin 580 dies empresonats NO és normal. Això no és justícia! És venjança. I per això avui també ens solidaritzem amb ells i les seves famílies i tota la gent que es manifesten avui a Iruña per denunciar aquesta injustícia; entre ells molts catalans que han anat fins allà amb autocars i cotxes particulars per mostrar el seu suport.
Els tribunals europeus van despullant l’arbitrarietat de la justícia espanyola amb cada sentència que dicten, a Alemanya, a Bèlgica, a Suïssa i a Escòcia saben que no hi va haver rebel·lió, que no hi va haver sedició, i que no hi va haver malversació. Cap dels exiliats ha comés aquests delictes, no podem caure en el parany d’asseure’ns a negociar per a que els apropin a presons catalanes, són innocents, ells i les seves famílies i fills, no en tenim prou amb el seu acostament, exigim el seu immediat alliberament i el retorn de totes les persones exiliades.
Encoratgem a tothom a seguir tossudament alçats, a continuar treballant per fer efectiu el mandat de l’1 d’Octubre, a continuar empenyent per a superar tots els obstacles que ens dificulten fer efectiva la República.
Perquè només amb la República aconseguirem que tots i totes tornin a casa.
Perquè República és llibertat!