Els serveis socials a la Catalunya independent

Els serveis socials són un dels components clars i decisius del que hem anomenat “Estat del Benestar”, juntament amb l’educació, la salut i les pensions a més de totes aquelles infraestructures que ajuden a millorar la qualitat de vida de les persones i dels col·lectius.

Els serveis socials estructurats com a sistema polític i de prestació pública no són un invent de fa quatre dies, en els breus períodes de la Mancomunitat de Catalunya i de la Segona República ja hi va haver intents d’organitzar tot una sèrie d’activitats estructurades que garantissin per llei l’atenció a les persones més vulnerables. En l’etapa de la Generalitat republicana el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de Bases per a l’organització dels Serveis de Sanitat i Assistència Social a Catalunya, el 22 de març de 1934. Els Serveis Socials com a Sistema es van desenvolupar a l’Europa Occidental a partir de la Segona Guerra Mundial, però malauradament Catalunya patia un regim polític que potenciava la beneficència de caire religiós o sota els auspicis de “l’Auxilio Social” falangista. Per tant, la implantació i consolidació del Sistema de Serveis Socials es va retardar en el temps. La Transició va obrir un període de esperanza. L’any 1985 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de Serveis Socials. I amb la democràcia es va anar avançant lentament.

La Generalitat és l’estructura d’Estat a Catalunya i en matèria de serveis socials no es parteix de cero ja que el gruix administratiu i competencial està organitzat al redós de la Conselleria de Benestar i Família que té i ha de tenir els mitjans –escassos per a les necessitats de la població – però que a la Catalunya Independent es podran millorar i modificar en tots aquells aspectes que ho reclami la dinàmica social de cada moment. La Llei de Serveis Socials de Catalunya de l’any 2007 pot ser el punt de partida per continuar la consolidació i el desenvolupament ple dels serveis socials.

Una Catalunya independent és una necessitat per acabar amb les disfuncions provocades per les interferències de l’Estat espanyol amb obligacions imposades i amb una dotació financera més que insuficient, ja abans que s’esdevingués la crisi econòmica. Una Catalunya independent és necessària per poder reduir nivells administratius i concentrar la gestió i la prestació en un o dos nivells com a molt i reordenar algunes dispersions de les prestacions pròpies dels serveis socials en diferents Conselleries. Això ens acostaria als models establerts a l’Europa occidental.

L’ANC i la sectorial de serveis socials volem treballar per tal de fer visibles les incongruències actuals, volem treballar per facilitar que les polítiques socials siguin l’eix central de les polítiques del país i per recuperar i restablir els drets socials i millorar-los per donar els serveis i les prestacions a totes les persones que ho precisin. Es farà especial incidència en els col·lectius de persones amb dependència o risc social i a la col·laboració amb altres assemblees sectorials, per tal de revisar i proposar canvis legislatius en l’àmbit dels serveis socials per adequar els serveis i les prestacions encaminats a garantir el benestar dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya.

La sectorial de serveis socials de l’ANC vol treballar per facilitar propostes per enfortir la cohesió social entre les diferents cultures existents a Catalunya, per afavorir la participació ciutadana i dedicar un esforç complementari als col·lectius més vulnerables.

La sectorial de serveis socials de l’ANC vol vetllar per la qualitat professional de tots els professionals que operen en els serveis socials, en formació de base, formació continuada, i recerca (amb especial èmfasi en aquest aspecte per tal de poder avançar) per poder donar una resposta personalitzada i de qualitat a nivell individual, familiar, grupal i comunitari.

RESUMINT: La independència de Catalunya és indispensable per tenir una xarxa completa i amb els estàndards que es consideren correctes a l’Europa Occidental i escometre una reforma administrativa que garanteixi una gestió racional, completa i més econòmica. La dependència ens condemna a patir interferències, mantenir nivells administratius obsolets i donar prestacions insuficients i cares.