(Comunicat aprovat pel Secretariat Nacional, reunit en sessió extraordinària el dimecres 31 de gener.)
El 21 de desembre el poble de Catalunya va deixar clara la correlació de forces que havien de constituir el Parlament de Catalunya.
Per responsabilitat, com a organització política transversal:
- Exigim la unitat de la majoria independentista perquè es dugui a terme el ple d’investidura tal com estava previst després dels contactes amb els grups parlamentaris, i un pla d’acció unitari.
- Només tornarem a mobilitzar-nos davant del Parlament de Catalunya quan tinguem un compromís ferm que la investidura tirarà endavant.
- Tornarem a sortir al carrer si veiem que l’estat o els seus tribunals paralitzen la investidura. Ja no és l’hora de “Cap pas enrere”, cal fer passos endavant.
Entenem que hi puguin haver certes incògnites referents a la República, però no entendrem mai que s’aturi la implementació del resultat d’unes eleccions. L’Estat espanyol estaria incomplint la llei si no permetés aquesta implementació.
Venim d’una etapa unitària de mobilitzacions de defensa i suport a les institucions, fruit de la lluita que estaven duent a terme en pro de la República. Ara també, és imprescindible mantenir aquesta unitat d’acció.
La majoria per la República va escollir President del Parlament. Aquest President va efectuar les converses pertinents amb els grups parlamentaris, i d’aquestes converses en va sorgir quin diputat electe –sí, diputat electe– havia de ser el candidat a la investidura.
Ara un tribunal s’erigeix en intèrpret del reglament d’un Parlament, i a més, gosa vetar un candidat a la Presidència de Catalunya, més enllà, o obviant, el resultat de les urnes del 21 de desembre.
Sabíem que tenien urticària a les urnes, però no crèiem que tinguessin la poca vergonya de saltar-se un mandat democràtic.
Per responsabilitat, no podem fer altra cosa que exigir unitat.
