La direcció d’ERC ha arrossegat la seva militància a donar suport a la investidura de Salvador Illa com a president de la Generalitat. De manera inexplicable els afiliats republicans s’han cregut que l’acord amb el PSC-PSOE era un èxit fabulós, però que calia passar a l’oposició al govern socialista.
Les funestes conseqüències d’aquesta contradicció per Catalunya s’evidenciaran de manera immediata en el moment mateix del discurs del nou president de la Generalitat i en el nomenament dels seus consellers. El seu relat de passar pàgina de l’1 d’Octubre i de la repressió espanyola mostrarà que no creuen en l’existència de conflicte amb Espanya. La seva visió triomfalista de la realitat els portaran a negar els greus perills que planen sobre el nostre futur com a nació avançada; per exemple la minorització lingüística que aboca a l’extinció, el creixement de baixa qualitat que fomenta les desigualtats socials i la destrucció del medi natural.
El vot favorable d’ERC a Salvador Illa aguditza una fatídica divisió de l’independentisme perquè abandona qualsevol confrontació amb l’Estat espanyol i d’unitat estratègica independentista. En canvi explicita l’acatament del marc de la constitució espanyola i la subordinació estratègica permanent del partit republicà al socialisme espanyol. Aquesta deriva d’ERC afebleix greument el moviment independentista perquè debilita el seu flanc esquerre compromès amb els interessos i sentiments de les classes populars. De manera inevitable aquest buit serà cobert per altres formacions polítiques. Tanmateix retardarà la marxa del moviment cap a la República Catalana.
La contradicció entre l’aliança estable amb els socialistes catalans i espanyols i estar a l’oposició al Parlament aguditzarà la davallada electoral d’Esquerra Republicana de Catalunya. Aquest plantejament no ha ampliat la base electoral sinó que l’ha encongit, tendència que s’agreujarà després d’investir Salvador Illa.
Els dirigents d’ERC que han portat Esquerra a aquests contrasentits són culpables dels seus efectes fatals per a Catalunya, per a l’independentisme i per al seu partit. La història els jutjarà.
